Nanoalimentos
Els nanoalimentos són aliments tractats per mig de métodos propis a la nanotecnología. Més específicament, un aliment és un nanoalimento quan para la seua fabricació s'utilisen ferramentes o processos nanotecnológicos o be inclouen nanopartículas, tot açò en qualsevol de les etapes del seu desenroll, ya siga el cultiu, la producció o be l'empaquetat.[1]
La denominada nanotecnología està pres gran importància en diferents tècniques i procediments de l'indústria agroalimentària. Esta fòrmula permet manipular els lineamientos moleculars i àtoms de la matèria a nivells nanométricos (de l'orde d'un milló de voltes més menuts que un milímetro).
Beneficis
[editar | editar còdic]Experts asseguren que esta tecnologia proporciona una série de ventages a la agroindustria en ser aplicada en els processos de sanitización de les instalacions i protecció dels equips per a obtindre beneficis tals com a aforros de temps, energia, mà d'obra i aigua en els processos de llavat i neteja, facilitant l'eixida de l'aigua i prevenint la formació de incrustaciones salines i calcáreas.cita requerida
Utilisació en l'aigua
[editar | editar còdic]Un dels camps de la nanotecnología a on més s'ha investigat és en el d'usar micropartículas de substàncies com el diòxit de titani com a agents netejadors de l'aigua. Els nano-carroñeros (o nano-scavengers en anglés), que és com es denomina a estos agents químics, són capaços de destruir bactèries o d'adherir-se a contaminants per a retirar-los de l'aigua gràcies al magnetisme.
Durant molt temps s'ha tractat de separar estos agents per mig de magnetisme, afegint òxit de ferro a les nanopartículas. El problema és que este método no eliminava els suficients nano-carroñeros, deixant l'aigua no apta per al consum humà. Ara, científics de l'Universitat de Stanford han desenrollat un método que substituïx l'òxit de ferro per un material sintètic. Este material integra dos capes de distinta polaridad que s'alineen en aplicar-los un camp magnètic. Les nanopartículas parcialment metàliques s'adherixen específicament a les partícules contaminants i després poden ser retirades usant un iman.[2]
En la pràctica, el método permet eliminar el cent per cent de les nanopartículas. Els investigadors de Stanford han conseguit en este sistema netejar l'aigua de bactèries E. coli. El següent pas és crear nano-carroñeros capaços de bregar en diferents contaminants.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Nanofood» (en anglés). OurFood. Archivat des d'el original, el 19 de decembre de 2014. Consultat el 18 de decembre de 2014. «The term "nanofood" descrius food which has been cultivated, produced, processed or packaged using nanotechnology techniques or tools, or to which manufactured nanomaterials have been added (Joseph and Morrison 2006).»
- ↑ «Magnetically ultraresponsive nanoscavengers for next-generation water purification systems» (en anglés). Nature. Archivat des d'el original, el 4 de juny de 2013. Consultat el 18 de decembre de 2014. «When dispersed in water, the nanoscavengers efficiently interact with contaminants to remove them from the water.»
- ↑ «Stanford engineers' new nanoscavenger purifies water, gets retrieved by magnet» (en anglés). Stanford News. Consultat el 18 de decembre de 2014. «(...)an interdisciplinary team of engineers at Stanford University has developed a new type of nanoscavenger with a synthetic core that is ultraresponsive to magnetism, allowing the easy and efficient recovery of virtually every one of the nanoscale purifiers.»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nanoalimentos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.