Nanociencia
Plantilla:Format de referències La nanociencia és l'estudi dels processos fonamentals que ocorren en estructures d'1 a 100 nanómetros. Està fortament relacionada en la Nanotecnología.[1]
«Nano-» és el prefix utilisat per a indicar la mil-millonèsima part d'alguna cosa, en térmens de notació científica s'expressa com 1 × 10 -9, alguns eixemples d'esta serien:[2]
- 1 nanómetro = 0.000000001 metros.
- 1 nanosegundo = 0.000000001 segons.
La nanociencia pot relacionar-se en diferents ciències, en els descobriments que s'han fet en els últims anys s'ha comprovat que a través de la tecnologia es poden millorar distints camps de la ciència com la biologia, química, física, ciència dels materials i l'ingenieria; s'espera que el seu impacte a futur en la vida diària siga gran, no obstant també s'han tingut que estudiar les conseqüències i l'impacte que pot causar l'us d'objectes tan menuts, un eixemple són els recs que es poden córrer, puix en tractar-se de materials relativament "nous" i extremadament menuts, contenen distintes propietats que deuen ser analisades d'acort a cada situació.
El prefix nano- prové del llatí nanus i significa "nano".[3]
La nanociencia pot formar part de pràcticament totes les activitats del ser humà com en les indústries, comunicacions, educació, agricultura, us d'energia, sistema de defensa militar, sistemes de comunicació o transport, comerç, entreteniment general, entre moltes atres coses.[4]
Història
[editar | editar còdic]El 29 de decembre de 1959 el físic Richard Feynman va parlar sobre les idees i conceptes de la nanociencia i la nanotecnología a través de la seua charrada titulada There's Plenty of Room at the Bottom en una reunió de la Societat Americana de Física en el Califòrnia Institute of Technology, el físic va descriure un procés en a on els científics podrien manipular i controlar àtoms i molècules individuals. El professor Norio Taniguchi va falcar el terme nanotecnología una década més tart.[5]
Des de temps molt antics l'home busca millorar el seu entorn i la nanotecnología és el proyecte de ciència que la humanitat porta a terme per a fabricar i perfeccionar materials a l'escala de lo molt menut. Per eixemple, l'us de nanopartículas d'or no és alguna cosa nou en la humanitat, en l'Edat Mija els artesans varen deprendre que en mesclar chicotetes cantitats d'or o argent en el vidre, s'obtenien diferents colors, els quals s'usaven en els vitrales d'iglésies. En eixe llavors no se sabia el perqué de dites propietats òptiques, pero en l'actualitat això es pot explicar en ajuda de la nanociencia.[3]
Richard Feynman
[editar | editar còdic]
En l'any de 1960 Richard Feynman, considerat per alguns com el pare de la nanotecnología,[6] va donar una plática en la qual fa una invitació a tot lo món per a entrar en un nou camp de la física. Un en el que en eixe llavors hi havia poc alvanços, no obstant sí hi havia i faltava molt per descobrir, este camp no parlaria molt sobre la física fonamental, pero sí d'estranys fenomens que ocorrien en situacions complexes i tindria un gran número d'aplicacions tècniques. De lo que estava parlant Richard Feynman era de poder controlar la matèria a chicoteta escala.
Alguns punts interessants dins del seu discurs són: millors microscopis d'agranada, miniaturizar la computadora, el poder escriure una enciclopèdia en la punta d'un bolígraf, el maravellós sistema biològic, un milló de mans menudes, reacomodar àtoms, etc.[7]
Richard E. Smalley
[editar | editar còdic]Richard E. Smalley referit també com "el pare de la nanotecnología", va ser professor en Rulle University, va guanyar el premi Nobel de Química en 1996 i és encara més conegut pel seu treball en nanotubos de carbono. Smalley tenia l'esperança de que la nanotecnología resolguera el problema global d'energia, el qual per sí mateixa resoldria a la seua volta problemes de fam i falta d'aigua; ell en general vea la nanotecnología com a benefici per a la humanitat. "Sé un científic, salva el món", era la seua célebre frase. D'ahí la sublim intenció d'erradicar la fam en les pròximes décades a través de l'alimentació 3d generada per impressores que conseguixen sintetisar aliments pràcticament instantàneus. Este tipo d'aliments ya estan sent comercialisats àmpliament per les grans cadenes de supermercats. S'intenta evaluar l'efecte i la tolerància de la població a dits aliments.
En 1999 el Centre de Nanociencia i Tecnologia de la seua universitat (CNST) va ser renombrado en el seu nom.[8]
Nanociencia en el món
[editar | editar còdic]Europa
[editar | editar còdic]Europa ha segut un dels grans inversionistes en esta ciència, destacant principalment Alemània, França i Regne Unit, encara que es deu especificar que una part important d'estes inversions provenen del sector privat.
Amèrica Llatina
[editar | editar còdic]Brasil és el primer lloc en desenroll i investigació, seguit de Mèxic, on a pesar dels esforços d'algunes instàncies, seguix estant molt avall en comparació a atres països més desenrollats.[9]
Àsia
[editar | editar còdic]Actualment varis països en Àsia invertixen en nanociencia pero els que destaquen més en el sector educatiu són Singapur, China i Corea del Sur, respectivament. Fins a 2018 segons el "ShanghaiRanking's Global Rànquing of Academic Subjects 2018 - Nanoscience & Nanotechnology" la Nanyang Technological University en Singapur va ser l'Universitat que va conseguir el puntaje més alt a nivell mundial.[10]
Física
[editar | editar còdic]En la nanociencia s'estudien els objectes a gran escala els quals es veuen regits per les lleis que van des de la física quàntica a la física clàssica,[11] passant per la física de l'estat sòlit.[12]
Física quàntica
[editar | editar còdic]La física quàntica és l'encarregada d'explicar els fenomens estranys que ocorren a esta escala, els objectes poden ser partícules i ones al mateix temps, pero principalment, l'energia ya no és contínua, sino que ve en "quants" que són menuts paquets d'energia, ademés les lleis del món quàntic no són com les coneixem, sino que són provabilístiques.[13]
Física de l'estat sòlit
[editar | editar còdic]La física de l'estat sòlit és la branca de la física de la matèria condensada que es dedica a l'estudi de les propietats físiques de la matèria en dit estat.[14]
Gran part del seu estudis se centren en els cristals gràcies al tipo d'acomode periòdic d'estos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2014).Nanotecnología.ISSN 16652665.Consultat el 9 d'octubre de 2018.
- ↑ Preguntes i Respostes del Món Nano.Consultat el 8 d'octubre de 2018.
- ↑ 3,0 3,1 Takeuchi, Noboru (2009). «I.Les nanoestructuras, la nanociencia i la nanotecnología.», Nanociencia i nanotecnología. (en Espanyol), La ciència per a tots; 222, p. 14.
- ↑ Revista Científica ASDOPEN-UNMSM.Consultat el 19 de setembre de 2018.
- ↑ «What is nanotechnology?» (en inglés). Consultat el 3 de setembre de 2018.
- ↑ Takeuchi, Noboru (2009). «IV. Les ferramentes de la nanotecnología.», Nanociencia i nanotecnología, La ciència per a tots; 222, p. 49.
- ↑ «There's plenty of room at the bottom».
- ↑ Mongillo, John (2007). «1. What is nanotechnology?», Nanotechnology 101 (en Anglés), Greenwood Press, p. 19.
- ↑ La nanotecnología en Mèxic: un desenroll incert.Consultat el 8 d'octubre de 2018.
- ↑ Academic Rànquing of World Universities.Consultat el 9 d'octubre de 2018.
- ↑ Ciència i l'Home.Consultat el 24 de setembre de 2018.
- ↑ «Qué és la Nanotecnología». Archivat des d'el original, el 17 de setembre de 2018. Consultat el 9 d'octubre de 2018.
- ↑ Takeuchi, Noboru (2009). «II. La física quàntica: ¿ones o partícules?», Nanociencia i nanotecnología, La ciència per a tots; 222, p. 21.
- ↑ «D.A. Física de l'Estat Solgut». Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2018. Consultat el 9 d'octubre de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nanociencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.