Anar al contingut

Nanosat 01

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El Nanosat 01 va ser un satèlit artificial espanyol desenrollat pel Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial i llançat el 18 de decembre de 2004.[1][2]

Característiques

[editar | editar còdic]

El satèlit pesava menys de 20 kg, entrant en la categoria dels nanosatélites i va ser llançat com a càrrega útil en una eixida Ariane 5 des del Port espacial de Kourou, junt als satèlits Heli 2A, Essaim 1, Essaim 2, Essaim 3, Essaim 4 i PARASOL.[3]

El Nanosat tenia forma de prisma de base hexagonal i estava totalment cobert de panels solars. Contava en quatre experiments, dos d'ells científics.[4]

La missió principal era l'establiment d'un enllaç de comunicacions en diferit entre punts remots de la superfície terrestre que va permetre les comunicacions en diferit entre la base espanyola Juan Carlos I en l'Antàrtida en el INTA gràcies a la òrbita polar a 650 km d'altitut que permet proporcionar cobertura de satèlit en latitut tan propenques als pols.[5]

En passar sobre l'estació antàrtica el satèlit arreplegava les senyes, que posteriorment eren descarregats en sobrevolar el centre de control ubicat en Torrejón d'Ardoz, Madrit.

En el seu interior s'implementava un nou experiment realisat en colaboració en la ESA per a la reducció de pes i complexitat dels satèlits. Els cables que tradicionalment han donat soport a les comunicacions entre els distints mòduls se substituïxen per comunicacions òptiques infrarrojas a través de l'espai diàfan de l'interior del satèlit[6][7]

Posteriorment seria llançat el seu successor, el Nanosat-1B, en 2009, ya que la vida útil del primer estava a punt d'expirar.[8][9]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
NANOSAT 01 - primer nanosatélite espanyol en òrbita


Referències

[editar | editar còdic]