Òrbita polar
Archiu:Polar orbit.ogv Una òrbita polar és una òrbita que passa per damunt dels pols d'un planeta o molt prop d'ells, és dir l'inclinament de l'òrbita és propenca als 90 graus. Un satèlit en òrbita polar pansa sobre cada punt del planeta quan este gira sobre el seu eix.
Tipos d'òrbites polars
[editar | editar còdic]
Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar
Òrbita sincrónica polar
[editar | editar còdic]La determinació de periodo T polars síncronos òrbites realisades en δ = 0 per mig de la fòrmula: T = 2 πk / Nk · ωW a on:
- T - periodo orbital
- π - número Pi
- k - multiplicitat orbital[1]
- Nk - orde òrbita naus espacials[2]
- ωЗ - velocitat angular de la rotació de la Terra
- δ - desplaçament angular de la ruta
Per a les òrbites, el periodo de les quals és un múltiple de dies, la fòrmula de càlcul serà: T = 2 π / nd· ω З , a on nd és el número de dies.
El periodo T i l'altura de les òrbites síncronas polars circulares per a alguns multiplicitat diària nd es mostren en la Taula . Ací h = r-R , a on:
- h — és l'altura de l'òrbita en el perigeo
- r — és el radi de l'òrbita de la nau espacial
- R — és el radi mig de la Terra
| N.º n / n | nс | T , min | h , km |
|---|---|---|---|
| 1 | 16 | 89,75 | 272,45 |
| 2 | 15 | 95,73 | 564,40 |
| 3 | 14 | 102,57 | 890,70 |
| 4 | 13 | 110,46 | 1258,33 |
| 5 | 12 | 119,67 | 1676,34 |
Òrbita quasi sincrónica polar
[editar | editar còdic]El periodo d'òrbites quasi síncronas polars en | δ | = d es determina per mig de la fòrmula: T = 2 πk - δ / N k · ωЗ .
I per a les òrbites de la multiplicitat diària per la fòrmula: T = 2 πk - δ / n en · ωЗ .
Utilitat
[editar | editar còdic]Les òrbites polars s'utilisen principalment per a la teledetección des de l'espai per a estudiar i controlar els recursos naturals de la Terra, estudiar la dinàmica de processos i fenomens naturals, recopilar informació sobre l'estat dels territoris en la superfície del planeta. Per este motiu té utilitat tant militar (satèlits de reconeiximent), com a civil: científics (com l'estudi de l'atmòsfera), agrícoles, aixina com per a alguns satèlits meteorològics.[3] La constelació de satèlits Iridium també utilisa una òrbita polar per a proporcionar servicis de telecomunicacions. Una atra aplicació són els satèlits de salvament marítim Cospas-Sarsat.
La naturalea i la duració del reconeiximent de les àrees investigades de la superfície de la Terra, aixina com la trayectòria de l'òrbita estan determinades pels paràmetros de les òrbites de la nau espacial. Tals paràmetros de les òrbites com el periodo de revolució de la nau espacial, l'excentricitat, l'inclinament de l'òrbita i uns atres, en gran mida determinen la calitat de l'informació rebuda pels satèlits, la velocitat de recepció i la transferència de les estaciones satèlits a les terrestres. Quant menor és l'altitut d'una nau espacial, major és la calitat de l'informació que rep i menys demora en la transferència del material recolectat a la Terra. L'altitut del vol dels vehículs espacials en el pas del temps pot variar per la resistència de l'atmòsfera. Per lo tant, durant el vol dels satèlits, és necessari controlar-los per a mantindre els paràmetros bàsics de l'òrbita.
Òrbita sincrónica al Sol
[editar | editar còdic]Els satèlits casi en òrbita polar comunament elegixen una òrbita sincrónica al sol, lo que significa que cada pas orbital successiu ocorre a la mateixa hora del dia. Açò pot ser particularment important per a aplicacions com la teledetección de la temperatura atmosfèrica, a on lo més important per a vore pot ser canvis en el temps que no es relacionen en els canvis en el hora local. Per a mantindre la mateixa hora local en cada pas, el periodo de temps de l'òrbita deu mantindre's lo més curt possible, açò es conseguix mantenint l'òrbita més baixa a la Terra. No obstant, les òrbites molt baixes d'uns centenars de quilómetros es desintegren ràpidament per la fricció de l'atmòsfera. Les altituts habitualment utilisades estan entre 700 km i 800 km, produint un periodo orbital d'aproximadament 100 minuts.[4] La mitat de l'òrbita en el costat del Sol pren solament 50 minuts, durant els quals el hora local del dia no varia molt.
Per a conservar l'òrbita sincrónica al Sol a mida que la Terra gira al voltant del mateix durant l'any, l'òrbita del satèlit deu precesar a la mateixa velocitat. Açò no és possible si el satèlit passara directament sobre el pol. Per la protuberància equatorial de la Terra, una òrbita inclinada en un àngul lleu està subjecta a un torque que causa precesió; un àngul d'aproximadament 8 graus des del pol produïx la precesió desijada en una òrbita de 100 minuts.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Кратностью орбиты называется целое число оборотов Земли k вокруг своей оси за тот же период времени, что и в порядке орбиты.
- ↑ Порядком орбиты называется целое число витков Nk за период времени между двумя последовательными прохождениями трассы космического аппарата через окрестность произвольной точки поверхности Земли.
- ↑ Science Focus 2nd Edition 2, pg. 297
- ↑ 4,0 4,1 «Polar Orbiting Satellites». Dr. David P. Stern (25 de novembre de 2001). Consultat el 21 de giner de 2009.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Órbita polar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.