Naveta
Una '___protected_title_0___' és una tomba monumental de caràcter colectiu. Es tracta de construccions ciclópeas exclusives de l'illa de Menorca. Es varen construir durant l'Edat del Bronze final, entre el pretalayótico i l'inici del talayótico. A pesar de la semblança que tenen en les navetas de habitació o naviformes, tenen una funció diferent i una cronologia no del tot sincrónica.[1]
El primer autor que es va ocupar d'estes estructures va ser Juan Ramis, en 1818, en la seua obra Antiguetats cèltiques de l'illa de Menorca, que és el primer llibre en castellà íntegrament dedicat a la prehistòria.
Estructures anteriors a les navetas funeràries
[editar | editar còdic]En els últims anys, alguns investigadors han propost que les navetas d'enterrament són una evolució de les estructures funeràries anteriors localisades en la zona surest de l'illa, els dólmenes. No obstant esta evolució no és directa i s'han documentat lo que podrien ser una série d'edificis intermijos entre el dolmen i la naveta pròpiament dita. Es tracta dels sepulcros de triple parament o proto-navetas[2] i les navetas de planta circular.
El primer tipo constructiu es va documentar a inicis de el XXI als jaciments de Sò Olivaret i Ses Arenes de Baix, abdós construccions responen a una cambra central de forma ovalada rodejada per tres llínees concèntriques de grans pedres que tindrien la funció de subjectar el túmulo de terra que cobriria l'estructura. Sembla que estos monuments funeraris són prou similars als dólmenes encara que destaca el canvi en la forma de la cambra i el passadiç d'entrada, en el cas de Sò Olivaret i Ses Arenes de Baix s'ha documentat que no tenen llosa perforada. Cronològicament es varen utilisar entre el 1700 i el 1300 aC coincidint en el final de l'utilisació dels dólmenes.[3]
.jpg)
Les navetas de planta circular també s'assemblen als dólmenes, presenten una cambra rectangular i un passadiç d'entrada en una llosa perforada que separa el quarto del corredor, la gran diferència recau que el túmulo de terra del dolmen, és substituït en este edificis per un recobriment en pedres, lo que fa més plausible l'evolució cap a les navetas d'enterrament. Alguns eixemples d'estos tipos d'edifici són: Biniac-Argentina, Torrellisar, etc.[4]
Navetas d'enterrament
[editar | editar còdic]Evolució interna a partir dels models descrits anteriorment o no, la naveta d'enterrament és el monument funerari més monumental i exclusiu només de l'illa de Menorca, que es va utilisar entre el 1050 i el 850 a. C.
Es tracta d'un edifici en una tipologia variada, la majoria d'estructures són de planta allargada com la d'és Tudons, algunes presenten dos pisos comunicats i uns atres només un, unes tenen el passadiç d'entrada construït en lloses i uns atres l'accés es fa a través d'una llosa perforada (recordant els antics dólmenes). A dia de hui, l'arqueologia no pot respondre a que es deu esta diversitat tipològica, pero a partir de les datacions sembla que no es poden establir diferències cronològiques.
El fet de que les navetas a on s'han portat a terme actuacions arqueològiques, es feren seguint metodologia antigues i que la visibilitat de les estructures en tot el territori ha provocat que hagen segut objecte d'espoli, fa que l'informació que tenim a dia de hui sobre estes estructures, els individus inhumats en elles, els rituals que es portaven a terme, etc siguen parcials i poc aclaratorias.
A pesar d'esta falta d'informació podem destacar que s'ha documentat una major presència d'objectes d'aixovar que en els sepulcros anteriors encara que sembla que hi ha una certa continuïtat. Nos referim a botons triangulars d'os, gran cantitat de ceràmica, punzones, braçalets, gavinets, puntes de llança, o cadenes bicónicas.
Vore també
[editar | editar còdic]- Guerrero íbero
- Periodo pretalayótico.
- Periodo pretalayótico en Menorca.
- Periodo talayótico en Menorca.
- Talayot.
- Naveta.
- Naveta de habitació.
- Taula.
- Periodo posttalayótico.
- Círcul de habitació posttalayótico.
- Mars balearicus.
- Moló.
- Ceràmica prehistòrica de Menorca.
- Poblat talayótico.
- Sala hipóstila talayótica.
- Romanización de Menorca.
- Construcció ciclópea.
- Hondero balear.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ GORNÉS, J. SIMÓN (2016). Societat i canvi en Menorca: sistematisació dels contexts arqueològics de les navetas funeràries entre 1400 i 850 CAL ANE, Universitat Autònoma de Barcelona.
- ↑ PLANTALAMOR, LLUÍS (1991). L'arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural, Maó: Treballs del Museu de Menorca 12.
- ↑ SINTES, ELENA. Guia Menorca Talaiòtica. La prehistòria de l'illa, Triangle Books.
- ↑ VAN STRYDONCK, M. (2016). Del Myotragus a Cecili Metel. Un viatge a la prehistòria de Mallorca i Menorca, Associació cultural Sa Talaia.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Naveta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.