Talayot
Un talayot,[1] o també talayote,[2] (abdós del català talaiot ‘atalaya menuda’)[1] és una construcció turriforme prehistòrica de les illes Gimnesias (Menorca i Mallorca). En ser el monument prehistòric més abundant en les dos illes, va donar nom a una de les etapes més estudiades de la prehistòria balear: la cultura talayótica.
El primer autor que es va ocupar d'estes estructures va ser Juan Ramis, en 1818, en la seua obra Antiguetats cèltiques de l'illa de Menorca, que és el primer llibre en castellà íntegrament dedicat a la prehistòria.
Característiques
[editar | editar còdic]
El nom «talayot» prové del català talaiot i este de l'àrap hispà ṭaláya,[1] ‘atalaya’, puix, tant per la seua forma com per la seua ubicació, estos monuments semblen torres de vigilància o defensives. La seua tècnica constructiva, a pur de grans pedres encaixades «en sec», sense ciment ni argamasa, es denomina en l'actualitat «tècnica ciclópea», en alusió a les construccions micénicas de l'Antiga Grècia. Este terme deu distinguir-se del terme «megalític», que caracterisa les obres de les diverses cultures constructores de dólmenes.
En l'illa de Mallorca, la majoria dels talayots pertanyen a dos tipos clarament caracterisats: els talayots circulares i els talayots quadrats. Els primers són els més abundants, són de planta circular, les seues mides oscilen entre els huit i els dèsset metros de diàmetro, i solen estar orientats cap a atres monuments. Els talayots quadrats són de planta més o menys quadrada, casi sempre en dos de les seues parets orientades cap als solsticis o als seus equivalents llunars, i les mides dels quals són més estrictes, casi sempre entre els dèu i onze metros de costat. La seua ubicació espacial també els caracterisa: mentres que els talayots circulares poden trobar-se en poblats, aïllats, o en centres ceremoniales, els talayots quadrats es troben pràcticament sempre integrats en centres ceremoniales. Tant els talayots circulares com els quadrats tenen una sola entrada, un corredor que travessa els grossos murs (de fins a quatre metros de gruixa), i una cambra interior proveïda d'una columna central.
Cronologia
[editar | editar còdic]Hi ha un ampli debat entre els investigadors sobre la cronologia d'estos edificis. A continuació s'enumeren les diferents propostes.
Lluís Plantalamor seguint en part l'esquema cronològic de G. Rosselló-Bordoy planteja que els primers talayots (en fortes influències procedents de Cerdenya a on es troben els nuragas) es varen construir cap al 1500 a. C. Este tipo de construccions aniria evolucionant, canviant de forma i segurament, de funció.[3]
Una segona proposta és la desenrollada pel grup d'investigadors de l'Universitat Autònoma de Barcelona. Estos autors consideren que les primeres manifestacions talayóticas es produïxen cap al 1000 aC, de forma contemporànea als últims naviformes.[4]
La següent proposta aplega des de l'Universitat de les Illes Balears, a on V. M. Guerrero, M. Calvo i B. Salvà, defenen que la cultura talayótica és una societat de l'Edat del Ferro i que l'inici de la construcció dels talayots s'inicia a partir del sigle IX-VIII[5]
.JPG){kind=link}
Recentment a raïl dels treballs arqueològics en el jaciment menorquín de Cornia Nou (Maó) han eixit a la llum unes datacions radiocarbónicas molt interessants per a situar cronològicament la construcció del gran talayot oest. Estes datacions, fetes a partir de materials documentats en l'edifici 1, mostren com a est, adossat al gran talayot, va ser construït entre el 1100 i el 900 aC i que per lo tant el talayot té que ser anterior a este edifici.[6] Esta datació situaria la construcció d'este talayot en un periodo a on encara predominen els naviformes, encara que seria prudent esperar a atres excavacions per a vore si es tracta d'un fet aïllat o a un factor que es repetix a lo llarc del territori.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Plantilla:Drae
- ↑ Real Acadèmia Espanyola. «talayote». Diccionari de la llengua espanyola (22.ª edició).
- ↑ PLANTALAMOR MASSANET, L. (1991) L'arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Treballs del Museu de Menorca 12. Maó.
- ↑ LULL, V., MICO, R., RIHUETE HERRADA, C. i RISCH, R. (1999), Ideologia i societat en la Prehistòria de Menorca. La Cova dones Carritx i la Cova dones Mussol. Consell Insular de Menorca, Barcelona
- ↑ GUERRERO, V.M., CALVO, M., SALVÀ, B., 2002, "La cultura talayótica. Una societat de l'Edat del Ferro en la perifèria de la colonisació fenicia", Complutum 13, 221-258
- ↑ Radiocarbon nº52.
- 411-424.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Talayot» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.