Nazgûl
Els Nazgûl (que es pot traduir de la llengua negra com a «espectres de l'Anell»; nazg = «anell» + ûl = «espectre»), també coneguts com els Nou Ginets, els Ginets Negres, més rarament en quenya els Úlairi, o simplement els Nou, són un grup de personages del univers fictici del escritor britànic J. R. R. Tolkien. Apareixen en la seua novela El Senyor dels Anells com a malvats sirvientes en la Terra Mija del antagonista principal, Sauron, nugats a la seua voluntat com «les seues sirvientes més terribles» per la força que lliga els Anells de Poder que porten al seu creador.
Història
[editar | editar còdic]Segona Edat
[editar | editar còdic]Els nou Nazgûl varen sorgir com els més poderosos sirvientes de Sauron en la Segona Edat de la Terra Mija. Es diu que tres dels nou varen ser originalment "grans senyors" de Númenor. Eren poderosos hòmens mortals als quals Sauron va donar nou Anells de Poder. Estos varen resultar ser el seu perdició:
Plantilla:Panorama L'efecte corruptivo dels anells va causar que el seu cos físic s'anara desvanint fins a quedar reduïts a espectres. Sent visibles —i majorment tangibles— solament pels seus corfolls i atavíos, la seua apariència original era totalment invisible per a ulls mortals, i eren virtualment indestructibles: encara que foren incapacitats, podien cobrar forma de nou més vesprada. El reflex roig dels seus ulls podia ser clarament distinguit inclús a la llum del dia, i en enfurir-se semblaven flames infernals. Tenien moltes armes, com a llargues espases d'acer, dagas en propietats venenoses i mazas negres de gran poder.
La seua atarassana d'armes mortals no estava reduït només a atacs físics; estaven constantment rodejats per un oreig de terror, que afectava a tota criatura vivent; el seu alé (cridat Hálito Negre) era venenós, i les seues planyences causaven terror i desesperació. Segons Tolkien, no obstant, era la por que inspiraven el seu principal perill:
Els Nazgûl varen aparéixer per primera volta al voltant de l'any 2251 S.E. i pronte es varen manifestar com els principals sirvientes de Sauron, menys de tres sigles despuix de la forja dels anells. Es varen dispersar despuix del primer derrocament de Sauron en el 3434 S.E. gràcies a l'Última Aliança entre elfos i hòmens, pero la seua supervivència va ser no obstant assegurada ya que l'Anell Únic va persistir.
Tercera Edat
[editar | editar còdic]Varen tornar a emergir al voltant de 1300 T. E., quan el Senyor dels Nazgûl, el Rei Bruix de Angmar, guio a les forces de Sauron contra els estats successors d'Arnor: Rhudaur, Cardolan i Arthedain. Va ser finalment derrotat en batalla en 1975 T. E. i va retornar a Mordor, reunint als atres Nazgûl com a preparació de la tornada de Sauron al seu regne, havent alcançat la seua meta de destruir tots els estats successors de Arnor.
En l'any 2000 T. E., els Nazgûl varen sitiar Mines Ithil i despuix de dos anys la varen capturar. A partir de llavors, la ciutat es va cridar Mines Morgul, la fortalea dels Nazgûl, des d'a on varen dirigir la reconstrucció dels eixèrcits de Sauron, adquirint també el Palantir per al Senyor Obscur.
En 2942 T. E., Sauron va retornar a Mordor i es va declarar obertament en 2951 T. E.. Dos o tres dels Nazgûl varen ser enviats a la seua fortalea de Dol Guldur per a guarnir eixe lloc fronteriç.
En la Guerra de l'Anell
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Guerra de l'Anell.
En 3017 T. E., prop del principi de l'història contada en El Senyor dels Anells, Sauron va ordenar als Espectres de l'Anell que recuperaren l'Anell Únic en poder de "Bolsón" de "la Comarca". Amagats com a ginets vestits en negre, varen buscar a Bilbo Bolsón qui, com Gollum havia revelat, tenia l'Anell Únic en la seua possessió. Va ser en setembre de 3018, durant el Concilie de Elrond quan els "nou companyers" de la Comunitat varen ser elegits per a enfrontar-se als "nou ginets" Nazgûl.
Els Nazgûl usaven generalment cavalls negres com a mig de transport. Quan varen ser arrastrats per les aigües del riu Bruinen, els seus cavalls varen morir ofegats. Els espectres de l'Anell es varen vore forçats a tornar a Mordor per a reorganisar-se. Varen reaparéixer montats en criatures voladoras, de modo que varen ser coneguts com Nazgûl alados.
El Senyor dels Nazgûl mateixa va ser mort per Éowyn, la neboda de Théoden, i per Merry, durant la Batalla dels Camps del Pelennor. La punyalada que Merry li va assestar va ser feta en una poderosa espasa encantada, procedent de Númenor, que va fer que el Rei Bruix caiguera sobre els seus genolls, deixant que Éowyn li donara el colp fatal clavant-li l'espasa en el seu supost cap jamai vista. Açò va ser possible a pesar de la profecia que molt temps arrere fera Glorfindel al rei Eärnur per a evitar que este fòra a la trobada del Rei Bruix: "Llunt està encara la seua condena, i no caurà per mà de home". La profecia, mal interpretada per molts, finalment es va complir ya que els qui varen matar al Rei Bruix varen ser una dòna i un hobbit.
Els huit espectres restants varen atacar a l'Eixèrcit de l'Oest durant l'última batalla davant la Porta Negra. De totes maneres, quan Frodo Bolsón va tirar l'Anell Únic als fòcs del Mont del Destí, Sauron va ordenar als huit Nazgûl volar cap a allí per a detindre-ho. Pero varen aplegar tart: l'Anell havia caigut al fòc junt en Gollum. En la seua destrucció, els huit Nazgûl restants varen desaparéixer.
Hálito Negre
[editar | editar còdic]Una exposició als Nou resulta en una influència venenosa coneguda com el "Hálito Negre", també conegut com la "Ombra Negra" en alguns casos. Els efectes eren: una profunda desesperació, inconsciencia, malensomis i inclús la mort. No obstant, les athelas podien ser usades per a contrarrestar l'efecte.
Les víctimes més conegudes del hálito negre varen ser Faramir, Éowyn, i Merry, els qui varen ser curats per Aragorn durant la Guerra de l'Anell.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The Letters of J.R.R. Tolkien, 1ra edició de Hough, 2000. J. R. R. Tolkien, Christopher Tolkien (Editor), ISBN 0-618-05699-8
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nazgûl» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.