Neolicaphrium
Neolicaphrium és un gènero extint de mamífer ungulat pertanyent a l'orde Litopterna. Este animal va viure durant el Plioceno i el Pleistoceno en Amèrica del Sur, sent l'últim supervivent de la família Proterotheriidae.
Espècies
[editar | editar còdic]
El gènero inclou dos espècies, la espècie tipo N. recens i N. major. Els fòssils trobats de N. major, una mandíbula, provenen de la Formació Miramar en Chapadmalal, Argentina i corresponen a la edat mamífer Chapadmalalense d'Amèrica del Sur (fa 4,0 a 3,0 millons d'anys, en el Plioceno). N. recens va aparéixer en l'edat Ensenadense (fa 1.2-0.8 millons d'anys) i l'espècie va sobreviure fins al Lujanense (fa 800.000 i 11.000 anys). Els fòssils d'esta espècie han segut trobats en les províncies argentines del noreste, en Còrdova, Corrents, Santa Fe i Santiago del Estero,[1] en el meridional estat brasiler de Rio Gran do Sul i el Departament de Bot en Uruguay.[2] De N. recens s'han trobat un cràneu parcial, mandíbules parcials, dents i ossos del turmell i de la mà.[3] Un húmer fragmentario, anteriorment assignat a l'espècie dubtosa "Proterotherium berroi" també podria ser d'esta espècie.[4]
Característiques
[editar | editar còdic]Neolicaphrium era un proterotérido de tamany menut (N. recens) a mijà (N. major). N. recens, en un pes d'al voltant de 37 quilograms era un terç més menut que N. major. En llínees generals Neolicaphrium s'assemblava a Thoatherium del Mioceno, un dels més famosos proterotéridos, per la seua constitució relativament grácil i adaptada a la carrera, encara que sense presentar la monodactilia que caracterisa a Thoatherium, de modo que encara conservava els seus tres dits en cada mà i peu. De manera similar a la dels cérvols més menuts de l'actualitat, tals com els pudús, els venados de les pampes i els muntiacos, Neolicaphrium era un herbívor ramoneador. L'anàlisis isotòpic dels fòssils indica que Neolicaphrium s'alimentava principalment de frutes i en menor mida de les plantes terrestres que creixien a ras de el sol, i que els fulls eren només una part molt llimitada de la seua dieta.[5]
La composició de la fauna de la Formació Sopes en Uruguay, a on s'han trobat fòssils de N. recens del Pleistoceno tardà, indica que Neolicaphrium era un resident de sabanes i boscs oberts d'arbres. Les roques de la Formació Sopes es varen depositar en un bosc de galeria en rius i Neolicaphrium va viure ahí junt en atres mamífers com el tapir, el pecarí de llavis blancs, el puercoespín de coa prensil Coendou magnus, el carpincho, el jaguar i la llúdria, espècies que caracterisen a les zones de boscs tropicals d'Amèrica del Sur.[6]
Extinció
[editar | editar còdic]Anteriorment es pensava que la família Proterotheriidae es va extinguir durant el Plioceno, com a conseqüència dels canvis climàtics succeïts en la transició al Pleistoceno, junt en els notoungulados paquiruquinos i els marsupialés argirolágidos. El registre fòssil de N. recens no obstant, va mostrar que este grup va sobreviure fins a finals del Pleistoceno en àrees forestals, fòra de les regions pampeanas típiques del Con Sur que eren predominants durant les edats de gèl del Cuaternario; no obstant, esta idea va ser rebujada fins a el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, quan les noves troballes fòssils varen permetre corroborar la seua presència en el Pleistoceno. En Formació Sopes també es troben fòssils de varis tipos de cérvols (cérvols de les Pampes i una forma extinta).[7] Neolicaphrium per lo tant va coexistir a lo llarc del Pleistoceno en part de les comunitats de mamífers ungulats d'orige holártico, #lo que implica que la competència en estos animals, que varen alcançar Suramérica durant el Gran Intercanvi Biòtic Americà, no va eixercitar cap paper en l'eventual extinció dels proterotéridos. En canvi, els canvis ambientals produïts des del final del Mioceno, que varen dur a la desaparició de zones de boscs semblen haver segut claus en el decliu i extinció d'este grup.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gaudioso, P. J., Gasparini, G. M., Herbst, R., & Barquez, R. M. (2017). First record of the Neolicaphrium recens Frenguelli, 1921 (Mammalia, Litopterna) in the Pleistocene of Santiago del Estero Province, Argentina. Papeu Avulsos de Zoologia, 57(3), 23-29.
- ↑ Scherer, C. S., Pitana, V. G., & Ribeiro, A. M. (2009). Proterotheriidae and Macraucheniidae (Litopterna, Mammalia) from the Pleistocene of Rio Gran do Sul State, Brazil. Revista Brasileira de Paleontologia, 12(3), 231-246.
- ↑ Ubilla, M., Perea, D., Bond, M., & Rinderknecht, A. (2011). The first cranial remains of the Pleistocene Proterotheriid Neolicaphrium Frenguelli, 1921 (Mammalia, Litopterna): a comparative approach. Journal of Vertebrate Paleontology, 31(1), 193-201.(anglés)
- ↑ Corona, A., Perea, D., & Ubilla, M. (2015). The humerus of Proterotheriidae (Mammalia, Litopterna) and its systematic usefulness: the case of “Proterotherium berroi” Kraglievich, 1930---Preprint. Ameghiniana.
- ↑ Morosi, I., & Ubilla, M. (2017). Dietary and palaeoenvironmental inferences in Neolicaphrium recens Frenguelli, 1921 (Litopterna, Proterotheriidae) using carbon and oxygen stable isotopes (Clapix Pleistocene; Uruguay). Historical Biology, 1-7.(anglés)
- ↑ Bond, M., Perea, D., Ubilla, M., & Tauber, A. (2001). Neolicaphrium recens Frenguelli, 1921, the only surviving Proterotheriidae (Litopterna, Mammalia) into the South American Pleistocene. Palaeovertebrata, 30(1-2), 37-50.(anglés)
- ↑ Ubilla, M., Perea, D., Rinderknecht, A., & Corona, A. (2009). Pleistocene mammals from Uruguay: biostratigraphic, biogeographic and environmental connotations. Quaternário do Rio Gran do Sul (Ribeiro, AM, Bauermann, SG & Scherer, Eds.) Sociedade Brasileira de Paleontologia, Porte Alegre, 217-230.(anglés)
- ↑ Bond, M., Ortiz-Jaureguizar, I., & Villafañe, A. L. (2006). Canvis en la riquea taxonómica i en les taxes de primera i última aparició dels Proterotheriidae (Mammalia, Litopterna) durant el Cenozoico. Estudis Geològics, 62(1), 155-166.