Proterotheriidae
Els proteroteríidos (Proterotheriidae, els "primers animals cuadrúpedos") són una família extinta de mamífers placentarios pertanyent a l'orde Litopterna, pertanyents al clado dels Meridiungulata.
Eren animals en aspecte de cavall, que varen viure entre el Oligoceno[1] i el final del Pleistoceno (Neolicaphrium recens[2]). Va haver una atra família de meridiungulados, pertanyent a l'suborden dels Notoungulata que també varen presentar formes semblants als cavalls. La difusió de les planicies obertes per tot el continent suramericà va contribuir a l'evolució d'uns animals corredors d'estructura llaugera. Sembla que els proteroterios varen haver d'experimentar bona part dels mateixos canvis adaptatius que els cavalls primitius d'Amèrica del Nort, algunes voltes abans que els desenrolls que es produïen en qualsevol atre lloc. És poc provable que foren capaços de pasturar, no obstant, ya que la seua dentadura seguix sent la que correspon a animals ramoneadores; sembla que les seues adaptacions a la carrera i a la dieta de arbustos són molt similars a la de la subfamília extinta de cavalls Anchitheriinae, que va ser abundant en el Mioceno d'Eurasia.[3]
Animals de menut i mijà tamany que pel seu aspecte i les seues proporcions eren cavalls en miniatura, com va ocórrer despuix paralelament entre els équidos arcaics. Els primers proteroterios tenien un dit central molt gran en cada peu, i dos laterals més menuts que a penes tocaven al sol, alguna cosa similar a lo que ocorre en les pates atrasseres dels javalíés actuals. En espècies més recents estos dits laterals varen ser reduint-se cada volta més. Els proteroterios es pensa que varen evolucionar de litopternos procedents de la família Notonychopidae.
En Thoatherium la sobrecaña òssea dels seus dits era inclús més menuda que la dels Equus actuals. Atres canvis, com l'estructura de les articulacions, en tamanys menors i tipologia de la dentadura seguien atres pautes. Thoatherium, per eixemple en atres aspectes, com l'alçada i la dentadura és un dels més menuts i la dentició es va mantindre casi completa i els molarés varen continuar sent de corona baixa, encara que proveïts de crestes. Proterotéridos en dentadura més evolucionada i adaptada a pastar, són Tetramerorhinus cingulatum i Diadiaphorus caniadensis.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]- Proterotheriidae
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 #Soria, Miguel F. Els Proterotheriidae (Mammalia; Litopterna), sistemàtica, orige i filogenia. 2001. 167 pp.
- ↑ Bond, M., Perea, D., Ubilla, M. i Tauber, A. (2001). Neolicaphrium recens Frenguelli, 1921, the only surviving Proterotheriidae (Litopterna, Mammalia) into South American Pleistocene. Paleovertebrata, 30(1-2):37-50.
- ↑ A. L. Villafañe, I. Ortiz-Jaureguizar, M. Bond, 2006. Canvis en la riquea taxonómica i en les taxes de primera i última aparició dels Proterotheriidae (Mammalia, Litopterna) durant el Cenozoico. Estudis Geològics, 62 (1) giner-decembre 2006, 155-166.
- ↑ C.S. Scherer, V.G. Pitana and A.M. Ribeiro: Proterotheriidae and Macraucheniidae (Litopterna, Mammalia) from the Pleistocene of Rio Gran do Sul State, Brazil. Revista Brasileira de Paleontologia 12 (3) (2009), pp. 231–246 10.4072/rbp.2009.3.06. PDF
- ↑ Kramarz, A. i Bond, M. (2005). Els Litopterna (Mammalia) de la Formació Pintures, Mioceno Primerenc-Mig de Patagonia. Ameghiniana, 42(3): 611-625.