Neotrygon kuhlii
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La raer caraça de Kuhl (Neotrygon kuhlii),[1] també coneguda com a ralla de taques blaves o ralla de Kuhl, és una espècie de ralla de la família Dasyatidae. Va ser canviada recentment de Dasyatis kuhlii en 2008 en acabant de que els anàlisis morfològics i moleculars mostraren que forma part d'un gènero distint, Neotrygon.[2] El cos és romboidal i de color vert en taques blaves. S'estima que l'esgambi màxim del disc és de 46,5 cm (18,3 polzades).[3] És popular en els aquaris, pero normalment no es distinguix de la ralla de coa de cinta en taques blaves. La ralla de coa de cinta té un cos redonejat, és d'un vert més lluent en un blau més viu i taques més vives, pero la ralla de Kuhl és més gran.[4] La esperança de vida de la ralla s'estima en 13 anys per a les femelles i 10 anys per als machos.[5] La ralla de taques blaves s'alimenta de molts peixos i chicotets moluscs. També es troba generalment des d'Indonèsia fins a Japó, i en la major part d'Austràlia. La ralla de Kuhl també és blanc de molts paràsits, com a ténies, platelmintos i cucs intestinals.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La ralla de Kuhl va ser descoberta per Heinrich Kuhl en Java (Indonèsia). El tamany de la població d'esta espècie és molt discutible degut a que existixen cinc espècies diferents de ralles en Indonèsia. Ademés, es coneixen dos subgrups diferents, les formes de Java i Bali.[6] La diferència distintiva entre les dos varietats és el seu tamany, sent la de Bali molt major que la de Java.[7] A nivell familiar, la família Dasyatidae està formada per 9 gèneros i 70 espècies. Les espècies de Neotrygon es denominen maskrays, pel patró de coloració al voltant dels ulls.
Descripció i comportament
[editar | editar còdic]Les raer caraça de Kuhl tenen un cos pla, en forma de disc, romboidal de fins a 47 cm (19 polzades) de diàmetro i 70 cm (28 polzades) de llongitut total.[7][8] La seua coloració és verda obscur en taques blaves en una pancha blanca clara, també conegut com contratono. Els seus morros són molt curts i anchamente angulars junt en un disc angular.[7] La coloració lluenta de les ralles servix com a advertència de les seues espines venenoses. Les ralles tenen una coa molt llarga que alberga dos espines venenoses en la seua base. La seua coa és aproximadament el doble de llarga que el seu cos, i les púas o espines són de dos tamanys diferents, sent una molt gran i l'atra de tamany mig. Les raer caraça de Kuhl tenen ulls grocs lluents colocats de manera que els permeten un ampli àngul de visió. Com els seus brànquies estan situades ventralmente, els espiràculs permeten que l'aigua aplegue a les brànquies mentres descansen o s'alimenten en el bentos. Els espiràculs estan situats directament darrere dels ulls. La boca està situada en la part ventral del cos, #lo que favorix la tècnica de forrajeo única de les ralles.[9] Les ralles són normalment individus solitaris, pero poden aparéixer en grups. Una característica única de les raer caraça de Kuhl és que s'enterren en l'arena només per a amagar-se dels depredadors, a diferència de la majoria de les ralles, que s'enterren regularment per a caçar.[9]
Alimentació
[editar | editar còdic]La ralla de Kuhl s'alimenta de gambes, chicotets peixos òsseus, moluscs, carrancs i cucs. Degut a que esta ralla s'alimenta del fondo poc profunt, té una chicoteta varietat de vida marina de la que alimentar-se. Esclafa a les seues preses clavant-les en el fondo marí en les seues aletes. Esta ralla té numeroses dents diminutes, en la mandíbula inferior llaugerament convexa. Com la majoria de les ralles, té dents en forma de plat per a esclafar als seus assuts.
Reproducció
[editar | editar còdic]La ralla de Kuhl és ovovivípara. Els embrions són retinguts en ous dins del cos de la mare fins que estan llests per a eclosionar. Els embrions es nutrixen del líquit uterí de la mare. Les mares donen a llum fins a sèt críes per ventrada; estes críes medixen de 6 a 13 polzades (150 a 330 mm) en nàixer.[10] La ralla de taques blaves transmet a la seua descendència 32 jocs de cromosomes.[7] La femella també té un cicle reproductiu anual. L'época d'apareamiento és en octubre i novembre, i l'época d'ovulació és en l'estiu australià (de l'1 de decembre al 28/29 de febrer), que coincidix en el desenroll embrionari.[11]
Hàbitat
[editar | editar còdic]La ralla de Kuhl sol trobar-se en aigües de profunditats inferiors a 90 m (295 peus), sent comú trobar-la en l'arena i en marismas, pero també es troba prop de secs de coral rocosos i llits d'algues marines. Esta ralla es troba en un clima tropical en 29°N a 31°S, i 20°I a 171°W.[7] Durant la marea alta, la ralla de taques blaves es desplaça als estanys poc profunts i a les planicies arrecifales.[6] Es troba en el nort d'Austràlia, Kènia, Madagascar, Maurici, Somàlia, la costa este de Suràfrica i la Índia, i en casi totes les aigües continentals d'Àsia, incloent el Mar de Japó, el Mar Groga, el Mar de China Oriental, el Mar de Filipines, el Mar de Sulu, el Mar de Java, el Mar de Banda, el Mar de Célebes, el Mar de Andamán, la baïa de Bengala i el Mar Aràbiga.[12]
Amenaces i zones protegides
[editar | editar còdic]Queensland (Austràlia) conta en numeroses zones d'alta protecció de la ralla de Kuhl, tres de les quals són Shoalwater, el lloc Ramsar de la zona de Corio Bay i el Parc Marí de la Gran Barrera de Coral. Una de les principals amenaces per a esta ralla és la destrucció dels secs de coral, principalment en el Pacífic nort-occidental. Les ralles habiten en estos secs i la destrucció i la contaminació per fertilisants i pesticidas les perjudiquen.[9] La ralla és capturada habitualment en la mar de Java per peixcadors d'arrastre i per barcos danesos de sege en grans cantitats. La ralla blava és la segona espècie de la família dels taburons, les ralles i les noriegas que més es peixca, en uns 700 kg (1.500 lb) per barco en 2006-2007.[6]
Depredadors
[editar | editar còdic]Els elasmobranquios més grans, com els taburons martell, s'alimenten de ralles de Kuhl. La coloració de les ralles és una advertència de les púas altament venenoses, per #lo que pocs animals intenten dominar-les.[10][13] El taburó martell utilisa el seu cap per a immovilisar a esta ralla, mentres està en estat de shock i molt més dèbil.[14]
Interacció humana
[editar | editar còdic]Per les característiques úniques d'esta ralla, és comuna trobar-la en el comerç de mascotes, pero molta gent ignora el fet de que el tamany completament madur de la ralla excedix la capacitat de molts aquaris domèstics.[9] La ralla de Kuhl es peixca generalment per la seua carn, que es ahúma i sala o se seca per als mercats locals, pero és barata pel seu chicotet tamany.[6][7] Es captura en massa en rets d'arrastre de fondo, trasmallos i trampes per a peixos. La ralla de Kuhl és molt venenosa i té una púa d'unes 12 polzades (300 mm) de llarc. El verí conté serotonina, 5' nucleotidasa i fosfodiesterasa.[15]
La pell de la ralla de kuhl s'utilisa a sovint per a tambors, com en el tambor de copa àrap i turc darbuka i la pandereta riq.
Paràsits
[editar | editar còdic]Molts paràsits poden habitar en la ralla de kuhl:[16]
| Classe comuna | Grup | Paràsit |
|---|---|---|
| Ténies | Cestodos, Cefalobótidos | Cephalobothrium longisegmentum i Tylocephalum kuhli |
| Ténies | Cestodos, Mixodigmatidae | Trygonicola macroporus |
| Ténies | Cestodos, Onchobothriidae | Acanthobothrium bengalens, Acanthobothrium confusum, Acanthobothrium herdmani, i Acanthobothrium pingtanensis |
| Ténies | Cestodos, Filobotríidos | Echeneibothrium trygonis, Phyllobothrium ptychocephalum, Rhinebothrium shipleyi, Scalithrium shipleyi, i Scalithrium trygonis |
| Cucs plans | Monogéneos, Monocotílidos | Dendromonocotyle kuhlii, Heterocotyle chinensis, Monocotyle kuhlii, i Monocotyle tritestis |
| Fusano trematodo | Trematodos, Monocotílidos | Prosorhynchus clavatum |
| Fusano trematodo | Trematodos, Didymozoidos | Didymozoid larva |
Aplicacions
[editar | editar còdic]Dos péptidos curts identificats a partir de les proteïnes hidrolizadas d'esta espècie varen mostrar efectes protectors contra l'oxidació de lípits, ADN i proteïnes. S'ha propost la possible aplicació dels péptidos com a ingredients alimentaris funcionals o nutracéuticos.[17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ IUCN Ret List of Threatened Species.doi:10.2305/IUCN.UK.2018-2.RLTS.T116847578A116849874.en.
- ↑ CSIRO Marine & Atmospheric Research.
- ↑ Journal of Fish Biology.doi:10.1111/j.1095-8649.2009.02202.x.
- ↑ University of Hawaii Press.
- ↑ Journal of Fish Biology..doi:10.1111/j.1095-8649.2009.02435.x.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Neotrygon kuhlii (Bluespotted Maskray, Bluespotted Stingray)». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 15 de febrer de 2018. Consultat el 2024-09-15.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 «Neotrygon kuhlii summary page» (en en). FishBase. Consultat el 2024-09-15.
- ↑ Shark Bay Ecosystem Research Project.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «Shedd Aquarium». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2012. Consultat el 2024-09-17.
- ↑ 10,0 10,1 Ichthyology Department, Florida Museum of Natural History.
- ↑ Journal of Fish Biology.doi:10.1111/j.1095-8649.2009.02202.x.
- ↑ «WoRMS - World Register of Marine Species - Neotrygon kuhlii (Müller & Henle, 1841)» (en en). www.marinespecies.org. Consultat el 2024-09-17.
- ↑ FishBase.Consultat el 17 de setembre de 2024.
- ↑ «Hammerhead Shark». www.aquaticcommunity.com. Consultat el 2024-09-17.
- ↑ Divers Alert Network.
- ↑ «Host-parasite database - Natural History Museum». www.nhm.ac.uk. Consultat el 2024-09-17.
- ↑ Food Chemistry.271
- 614–622.ISSN 0308-8146.doi:10.1016/j.foodchem.2018.07.206.Consultat el 2024-09-17.
Llectura adicional
[editar | editar còdic]- Randall, John I. (2005). Reef and Shore Fishes of the South Pacific: New Caledònia to Tahiti and the Pitcairn Islands. University of Hawaii Press. ISBN 978-0-8248-2698-7.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Neotrygon kuhlii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.