Anar al contingut

Nepenthes eustachya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Nepenthes eustachya.JPG
Nepenthes eustachya (Nepenthes eustachya)

Nepenthes eustachya és una planta gerra tropical endèmica de Sumatra, a on creix des del nivell de la mar fins a una altura de 1600 m. El epítet específic eustachya, format a partir de les paraules gregues eu (verdader) i stachys (pico), es referix a l'estructura racemosa de la inflorescència.[1]

Història Botànica

[editar | editar còdic]

Nepenthes eustachya provablement va ser recolectada per primera volta en febrer de 1856 per Johannes Elias Teijsmann en la costa de Sumatra prop de la ciutat portuària de Sibolga. Este espècimen, Teijsmann 529, va ser designat com el lectotipo de N. eustachya per Matthew Jebb i Martin Cheek en la seua monografia de 1997.[2] Es deposita en el herbario del jardí botànic de Bogor junt en dos isotipos.[1]

Nepenthes eustachya va ser descrita en 1858 per Friedrich Miquel. En 1908, John Muirhead Macfarlane va retindre N. eustachya com una espècie distinta en la seua revisió del gènero, titulat "Nepenthaceae".[3]

B. H. Danser no va recolzar esta interpretació i en canvi va tractar a N. eustachya en sinonímia en N. alata en la seua monografia seminal, "Les Nepenthaceae de les Índies Holandeses", publicada en 1928. Va escriure:

N. eustachya Miq., només registrada en Sumatra i encara distinguida per Macfarlane, està unida en N. alata en lo anterior. En la seua monografia, Macfarlane coloca N. alata en el grup en tapa carinada, N. eustachya entre les espècies sense quilla en la tapa; no obstant, distinguix una N. alata var. ecristata, sense quilla. Per lo demés, a penes hi ha diferència entre estes dos espècies i especialment les #inflorescència són sorprenentment paregudes.

Danser també va identificar a Ridley 16097 de la península de Malàsia com a N. alata, estenent el ranc de l'espècie encara més i fent que la seua aparent absència de Borneo siga difícil d'explicar. Ara es creu que Ridley 16097 representa una colecció mixta de N. alba i N. benstonei.[4]

Les plantes pertanyents a N. eustachya varen ser identificades com a N. alata per varis autors posteriors, inclosos Shigeo Kurata en 1973, Mitsuru Hotta i Rusjdi Tamin en 1986, Mike Hopkins, Ricky Maulder i Bruce Salmon en 1990, i T. Sota, M. Mogi i K. Kato en 1998.[1][5]

En 1997, N. eustachya va anar novament elevat al ranc d'espècie per Matthew Jebb i Martin Cheek, els qui varen notar una série de diferències entre els dos tàxons.[2] Charles Clarke va recolzar esta interpretació en la seua monografia de 2001, Nepenthes of Sumatra and Peninsular Malaysia.[1]


L'epítet específic eustachya ha segut mal escrit vàries voltes en la lliteratura, incloent una volta per Otto Stapf en 1886 com a N. eustachys i una volta per Jacob Gijsbert Boerlage en 1900 com a N. eustachia.[6]

Descripció

[editar | editar còdic]

Nepenthes eustachya és una planta trepadora. El talle alcança una llongitut de fins a 5 m i un diàmetro de 0,8 cm. Els internodos són cilíndrics en secció travessera i fins a 12 cm de llarc.[1]


Els fulls són coriáceas i pecioladas. La làmina és de forma oblongo-lanceolada i pot tindre fins a 20 cm de llarc i 5 cm d'ample. Té un àpiç redonejat a emarginado, que pot estar subpeltado. El pecíol és canaliculado, no decurrante i generalment carix d'ales. Subjecta el talle en aproximadament la mitat de la seua circumferència. Hi ha dos a quatre venes llongitudinals a cada costat de la nervadura central. Les venes pinnadas sorgixen oblicuamente des de la nervadura central. Els zarcillos alcancen els 15 cm de llongitut.[1]

La roseta i els cànters inferiors són ovoides en el quarto més baix i cilíndrics en la part superior, en freqüència eixamplant-se just baix del peristoma. Medixen fins a 20 cm d'alt i 4 cm d'ample. En la superfície interna, la regió glandular cobrix la porció ovoide de la tassa de la gerra. La gerra carix d'ales, i en el seu lloc té un parell de costelles. La boca de la gerra és redona i té una inserció oblicua. El peristoma aplanado pot tindre fins a 5 mm d'ample. El seu marge interior està revestit en dents indistintes.[1] La porció interna del peristoma representa al voltant del 29% de la llongitut total de la superfície de la seua secció travessera.[7] La parpalla és suborbicular i carix d'apèndixs. El espolón medix fins a 4 mm de llarc i generalment és bífido.[1]

Les gerres superiors s'assemblen als seus homòlecs inferiors en la majoria dels aspectes. Solen alcançar un tamany llaugerament major i són infundibulares en el quarto superior.[1]

Nepenthes eustachya té una inflorescència racemosa. El pedúncul medix fins a 40 cm de llarc, mentres que el raquis alcança els 30 cm de llarc. Els pedúnculs parcials són d'una o dos flors i carixen de bractéolas. Sàpia'ls de forma lanceolada i fins a 4 mm de llarc.[1]

Les parts inmaduras de la planta poden tindre un escàs indumento de pèls blancs, en la seua majoria caducs. Les parts madures són glabras en tots els llocs.[1]

El talle i la làmina són verdes. Les gerres són de color blanc a rosa clar en moltes taques roges. La part inferior de la tapa sol ser més obscura que el restant de la gerra. El peristoma sol ser groguenc i pot presentar ralles roges.[1]

Ecologia

[editar | editar còdic]

Nepenthes eustachya és endèmica de les províncies indonèsies de Sumatra del Nort i Sumatra Occidental; el seu ranc natural s'estén des de Sibolga fins a les terres altes de Padang. Té una distribució altitudinal de 0 a 1600 m sobre el nivell de l'mar.[1][8]


Nepenthes eustachya generalment creix en llocs oberts i solejats en penya-segats i pendents empinades en el marge del bosc. Està restringit a substrats de arenisca i, a sovint, creix sobre roca nueta.[9] A on es troba l'espècie, és comuna i pot formar grups densos, com els que creixen junt a la carretera de Sibolga a Tarutung en el nort de Sumatra.[1]

Nepenthes eustachya creix molt prop d'atres espècies de terres baixes, com N. albomarginata, N. ampullaria, N. gracilis, N. longifolia i N. sumatrana.[1][10][11] Se sap que es hibrida en totes estes espècies.

El estat de conservació de N. eustachya figura com Preocupació menor en la Llista Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN de 2018.

Espècies relacionades

[editar | editar còdic]

Nepenthes eustachya es diferencia de N. alata en vàries característiques morfològiques. Jebb i Cheek varen descriure estes diferències quan varen restaurar a la primera com una espècie vàlida. Nepenthes eustachya té una làmina lanceolada en un àpiç redonejat a subpeltado, mentres que la de N. alata és lanceolada-ovada en un àpiç agut o atenuat. El pecíol també servix per a distinguir estes espècies: en N. eustachya a penes si té ales, mentres que en N. alata té ales àmplies. Els cànters de N. eustachya tenen un espolón simple o bifurcado, en comparació a l'apèndix simple i puntagut de N. alata. Les parts madures de N. eustachya són glabras, mentres que N. alata té un indumento de pèls rojosos o blanquecinos. Jebb i Cheek també varen comparar l'estructura de la base de la gerra: la de N. eustachya és angular i leñosa, atenuant-se gradualment cap al zarcillo. La base de les gerres de N. alata, no obstant, tenen una textura similar al restant del cànter i s'atenua abruptament cap al zarcillo.[1][2]


Nepenthes alata exhibix una gran variabilitat en el seu ranc i és inevitable que algunes plantes es desvien dels caràcters descrits per Jebb i Cheek. No obstant, la combinació general de diferències morfològiques sembla ser estable i és açò lo que demarca estes espècies.[1]

Nepenthes eustachya té una semblança superficial en N. mirabilis. Es distinguix d'esta espècie pels seus cànters inferiors, que carixen d'ales, els seus màrgens foliares fimbriados en brots curts i fulls coriáceas, en contraposició a les cartáceas en estes últimes.[1]

Charles Clarke observa que els cànters superiors de N. eustachya, que tenen una base globosa pronunciada, poden semblar-se als de N. clipeata de Borneo i N. klossii de Nova Guinea. No obstant, seria difícil confondre a estes espècies, ya que tenen poc més en comuna i estan geogràficament aïllades unes d'unes atres.[1]


En 2001, Clarke va realisar un anàlisis cladístico de les espècies de Nepenthes de Sumatra i Malàsia peninsular utilisant 70 característiques morfològiques de cada tàxon. La següent és una part del cladograma resultant, que mostra el "Clado 5". Comprén el parell germà de N. eustachya i N. mirabilis en un 72% de respal, aixina com un subclado débilmente recolzat (69%) que inclou N. longifolia i els tàxons germans N. rafflesiana i N. sumatrana en un 58% de respal d'arrancada.[1]


Híbrits naturals

[editar | editar còdic]

Se sap que Nepenthes eustachya es hibrida en vàries atres espècies de Nepenthes en les que és simpatrica.

Nepenthes albomarginata i N. eustachya creixen en poblacions mixtes en varis llocs de les terres altes de Padang i Tapanuli. Els híbrits naturals entre ells semblen ser relativament comuns al voltant del riu Tjampo en Sumatra Occidental. Charles Clarke va observar en 1998 una planta jove de N. albomarginata × N. eustachya representada en Nepenthes de Sumatra i Malàsia peninsular en Bukit Kambut en Sumatra Occidental. Va créixer en vegetació secundària entre una població de N. eustachya a una altitut d'al voltant de 900 m. Esta planta va ser posteriorment destruïda, pero Clarke i Troy Davis varen trobar vàries atres plantes en Bukit Tjampo. Els híbrits creixien en una densa xara de falagueres (Dicranopteris linearis i Dipteris sp.) A aproximadament 750 m.[1]

Nepenthes albomarginata × N. eustachya a sovint produïx fulls i cànters rojosos. La banda blanca característica de N. albomarginata està present just baix del peristoma. De la mateixa manera que N. eustachya, el indumento està casi completament absent dels fulls, que són subpecioladas i més amples que les de N. albomarginata. No s'han observat plantes madures d'este híbrit i, com a tal, es desconeixen els cànters superiors i l'inflorescència.[1]

Nepenthes eustachya × N. longifolia s'ha registrat en varis llocs prop de Payakumbuh i Sibolga, a on les seues espècies parentals són simpátricas. És relativament rar perque N. eustachya i N. longifolia es troben en hàbitats marcadament diferents; el primer generalment creix en llocs exposts i solejats, mentres que el segon és més comú en boscs densos i sombreados. Este híbrit es diferencia de N. eustachya per tindre màrgens de làmines en flocs en pèls curts de color marró rojós. El peristoma a sovint té una secció elevada distintiva en la part davantera, una característica heretada de N. longifolia. Es distinguix de N. longifolia pels seus zarcillos més curts i la presència de regates llongitudinals en la superfície de la làmina, similars als de N. eustachya.[1]

Ademés, s'han observat supòsits híbrits naturals en N. ampullaria,[12] N. gracilis,[12] i N. sumatrana.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 Clarke, C.M.(2001).«Nepenthes of Sumatra and Peninsular Malaysia».Natural History Publications.Borneo, Kota Kinabalu.:
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 (1997).«A skeletal revision of Nepenthes (Nepenthaceae)».42(1)
    1–106.
  3. ↑ Macfarlane, J.M(1908).«Nepenthaceae».Dones Pflanzenreich IV,.III(36)
    1-91.
  4. ↑ (2012).«A revision of Nepenthes (Nepenthaceae) from Gunung Tahan, Peninsular Malaysia.».Gardens' Bulletin Singapore.64(1)
    33–49.Consultat el 7 d'octubre de 2013.
  5. ↑ (1998).«Local and regional-scale food web structure in Nepenthes alata pitchers».Biotropica.30(1)
    82–91.doi:10.1111/j.1744-7429.1998.tb00371.x.
  6. ↑ Schlauer, J.. «Nepenthes eustachya». Carnivorous Plant Database. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 8 de novembre de 2020.
  7. ↑ (2012).«Form follows function: morphological diversification and alternative trapping strategies in carnivorous Nepenthes pitcher plants».Journal of Evolutionary Biology.25(1)
    90–102.doi:10.1111/j.1420-9101.2011.02406.x.
  8. ↑ (2012.).«Field Guide to the Pitcher Plants of Sumatra and Java.».Redfern Natural History Productions.Poole.:
  9. ↑ Rischer, H.(2000.).«Growing Nepenthes in a Completely Inorganic Substrate».29(2)
    50–53.
  10. ↑ Clarke, C.[M.](1997.).«Another Nice Trip to Sumatra».Carnivorous Plant Newsletter.26(1)
    4–10.
  11. ↑ Russell, G(1985).«Sumatran Expedition, January 1985».14(4)
    97–101.
  12. ↑ 12,0 12,1 McPherson, S.R.(2009).«Pitcher Plants of the Old World».Redfern Natural History Productions.Poole:2

Atres llectures

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nepenthes_eustachya&oldid=591041»