Anar al contingut

Nepenthes mirabilis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Apes abroad - Jug Plant (by-sa).jpg
Nepenthes mirabilis (Nepenthes mirabilis)


Nepenthes mirabilis (del llatí mirabilis "maravellós"), cridada planta gerra comuna de pantà[1] o planta gerra tropical,[2] és una espècie de planta carnívora. Per molt, és l'espècie més estesa de totes les Nepenthes, la seua àrea de distribució cobrix el surest asiàtic continental i totes les illes principals del archipèlec malayo (menys les Illes Menors de la Sonda i el nort de Filipines), estenent-se des de China en el nort fins a Austràlia en el sur.[3] L'espècie presenta una gran variabilitat en tota la seua àrea de distribució. Una de les varietats més destacades, N. mirabilis var. echinostoma, és endèmica de Brunei i Sarawak i posseïx un peristoma extremadament ampli.[4]

L'estat de conservació de N. mirabilis figura com preocupació menor en la Llista Roja de la UICN. En Hong Kong, és una espècie protegida baix el Cap de Regulacions Forestals. 96A.

Segons Matthew Jebb i Martin Cheek, les gerres de N. mirabilis s'utilisen com falocriptos de joguet en Nova Guinea.

Distribució

[editar | editar còdic]

Nepenthes mirabilis té, per molt, la distribució més àmplia de totes les espècies de Nepenthes i es coneix en els següents països i regions: Austràlia (península de la Veta York), Borneo, Camboya, Illes Carolinas (Palaos i Yap), China (província de Guangdong, Hainan[5][6] i Macau), Hong Kong, Illes D'Entrecasteaux, Java, Laos, Archipèlec de les Luisiadas, Illes Maluku, Birmània, Nova Guinea, Malàsia peninsular, Filipines (Dinagat i Mindanao), Sulawesi, Sumatra, Tailàndia i Vietnam.[3][7][8][9][10][11][12][13] També s'ha registrat en moltes illes més menudes, incloses Babi, Bangka, Illes Banyak, Illes Batu, Bengkalis, Enggano, Ko Lanta, Ko Tarutao, Langkawi, Mendol, Illes Mentawai (Pagai del Nort, Siberut, Sipura i Pagai del Sur), Illes Meranti (Padang, Rangsang i Tebing Tinggi), Nias, Penang, Phuket, Illes Riau (Illes Lingga i Archipèlec de Riau), Rupat,[14] Tawi-Tawi,[15] i possiblement Wowoni.[16]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Nepenthes mirabilis està estretament relacionat en N. rowaniae i N. tenax, les dos úniques espècies de Nepenthes endèmiques d'Austràlia.

Diferències entre N. mirabilis i N. rowaniae (Clarke & Kruger, 2005)
Caracter N. mirabilis N. rowaniae
Morfologia de la làmina foliar Aguda a redonejada Contreta cap al àpiç, després continua a lo llarc del zarcillo com una extensió estreta i aguda
Inserció de zarcillo en la làmina foliar Simple Peltada
Ales de la gerra Simples, en elements de flocs multicelulares A sovint aplanado en la part davantera, formant una T en XS, elements de flocs multicelulares a sovint presents
Textura de la làmina foliar Generalment cartácea Fortament coriácea
Fixació de la làmina foliar al talle Simple, o rarament decurrente per ⅓ de la llongitut del entrenodo Decurrente per a lo manco ½ de la llongitut del entrenodo, generalment més
Densitat de la glándula en la part inferior de la gerra 1600-2500 / cm2 Aproximadament 3600 / cm2
Posició de la cadera de la gerra en les gerres superiors De la mitat, a la mitat inferior Quarto superior
Posició de la cadera de la gerra en les gerres inferiors Terç inferior a quarto Immediatament baix de peristoma

En la seua base de senyes de plantes carnívores, el taxónomo Jan Schlauer tracta a N. kongkandana com a sinònim de N. mirabilis.[17]

Tàxons Infraespecíficos

[editar | editar còdic]

A lo llarc del seu ranc, N. mirabilis exhibix una gran variabilitat en térmens de forma de la gerra i color, i té la major cantitat de sinònims d'entre totes les espècies de Nepenthes.[18] Les següents formes i varietats de N. mirabilis han segut descrites. En l'excepció de N. mirabilis var. echinostoma i N. mirabilis var. globosa, estos tàxons hui no són considerats vàlits.

  • Nepenthes mirabilis f. anamensis (Hort.Weiner) Hort.Westphal (1991)
  • Nepenthes mirabilis var. anamensis Hort.Weiner in sched. (1985) nom.nud.
  • Nepenthes mirabilis var. biflora J.H.Adam & Wilcock (1992)
  • Nepenthes mirabilis var. echinostoma (Hook.f.) Hort.Slack ex J.H.Adam & Wilcock (1992)
  • Nepenthes mirabilis var. globosa M.Catal. (2010)[19]
  • Nepenthes mirabilis f. simensis (Hort.Weiner) Hort.Westphal (1991)
  • Nepenthes mirabilis var. simensis Hort.Weiner in sched. (1985) nom.nud.
  • Nepenthes mirabilis f. smilesii (Hemsl.) Hort.Westphal (2000)
  • Nepenthes mirabilis var. smilesii (Hemsl.) Hort.Weiner in sched. (1985)

N. mirabilis var. echinostoma

[editar | editar còdic]
Archiu:Miri roadside N. mirabilis var. echinostoma 6.jpg
Una gerra superior de N. mirabilis var. echinostoma

Nepenthes mirabilis var. echinostoma va ser descoberta per Odoardo Beccari en 1865 i descrita com una espècie, N. echinostoma, per Joseph Dalton Hooker en 1873.[1] En 1882, Frederick William Burbidge va descriure esta varietat inusual en The Gardeners' Chronicle de la següent manera:[1][20]

La singular N. echinostoma de Beccari (vide Herb. Kew) és una cosa maravellosa, encara no presentada de fet, suponc que ningú més que Beccari l'ha vist. ! Les boques de les urnes recorden a les dents desviades d'un verdet jagantesc de la secció Hipnoide.

Nepenthes mirabilis var. echinostoma és l'única forma d'esta espècie que es troba en Brunei. També s'ha registrat en parts de Sarawak, pero sembla estar completament absent de Sabah.[1]

N. mirabilis var. globosa

[editar | editar còdic]

Nepenthes mirabilis var. globosa s'ha registrat en una única illa del Mar de Andamán front a Phang Nga i de Tailàndia continental prop de la ciutat de Trang.[3][19][21]

Esta varietat va aparéixer en la portada de l'edició de giner de 2006 de The Journal of Insectivorous Plant Society, identificada com "Nepenthes sp. de Tailàndia".[22] El nom Nepenthes globosa va aparéixer imprés en un artícul de Shigeo Kurata en l'edició de juliol de 2007 de la Revista de la Societat de Plantes Insectívores. El mateix número també incloïa un artícul de Masahiro Tada que es referia a la planta com "Nepenthes Viking". Abans de la seua descripció per Marcello Catalano en 2010, este tàxon també es va publicar baix el nom informal Nepenthes sp. Phanga Nga en el llibre de 2009 de Stewart McPherson, Pitcher Plants of the Old World.[3]

En el comerç hortícola, esta varietat es coneix popularment com Nepenthes globosa;[3] del Llatí: globosus, "globular") i Nepenthes sp. Viking,[3][23] per la semblança que tenen els cànters en la proa d'un barco vikingo.[24]

Infauna de les gerres

[editar | editar còdic]

En les gerres d'esta espècie s'ha trobat una gran cantitat d'organismes infaunales. Estos inclouen la mosca sarcófaga Sarcophaga papuensis i l'àcar Nepenthacarus warreni, que s'han trobat en poblacions australianes de la planta.[25][26] De manera similar, els mosquits Aedes dybasi i Aedes maehleri residixen en els cànters de N. mirabilis en les illes de Palaos i Yap, respectivament.[27] Abdós tenen històries de vida inusuals i traces morfològiques associades en este hàbit.[28][29]

El nematodo Baujardia mirabilis s'ha descrit en N. mirabilis en Tailàndia. No es creu que siga accidental; els cànters d'esta espècie semblen ser l'hàbitat natural del nematodo. Es va trobar que els microecosistemas en estes gerres estaven dominats per larves de mosquits i B. mirabilis. S'especula que este nematodo podria tindre una relació forética en una o més espècies d'insectes infaunales.[30]

En el sur de China, s'han observat granotes arborícolas en les gerres de N. mirabilis. Els amfibis no cauen assut de la planta, sino que s'alimenten d'insectes que són capturats per les gerres.[31] No es veuen afectats pels sucs digestius #àcit (que poden tindre un pH tan baix com 2), provablement per la capa externa mucilaginosa de la seua pell.[32]


El primer registre d'un fongo aquàtic que viu en la gerra d'una planta carnívora prové d'un espècimen de N. mirabilis que creix a lo llarc del riu Jardine en Austràlia. Es va observar que el fongo micelial vivia lliurement en el líquit de la trampa i estava adherit a restants d'insectes quitinosos.[33][34]

També s'ha descobert que les gerres de N. mirabilis alberguen una comunitat complexa de bactèries.[35] Estes comunitats bacterianes semblen ser més diverses que les que es troben en el líquit de gerra de N. ampullaria i N. gracilis simpátricos en Malàsia peninsular.[36] En N. mirabilis la seua composició també pot diferir significativament segons el tipo de gerra, alguna cosa que no es veu en les atres dos espècies.[36]

Híbrits naturals

[editar | editar còdic]

Nepenthes mirabilis té el major número d'híbrits naturals coneguts de qualsevol espècie del gènero.[3]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 (1996).«Pitcher-Plants of Borneo».Natural History Publications.Borneo, Kota Kinabalu:
  2. «Nepenthes mirabilis (Lour.) Druce». UConn Plant Biodiversity Conservatory and Research Core.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 McPherson, S.R(2009).«Pitcher Plants of the Old World».Redfern Natural History Productions.Poole.:
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Clarke, C.M.(1997).«Nepenthes of Borneo».Natural History Publications.Borneo, Kota Kinabalu:
  5. «Nepenthes mirabilis». Flora of China.
  6. (2006).«海南岛野生猪笼草资源调查及其营养成分分析.».22(11)
    440–442.Consultat el 12 de novembre de 2020.
  7. Slack, A.(1979).«Nepenthes mirabilis».Ebury Press.Londres:
    79–80.
  8. (2011).«Field Guide to the Pitcher Plants of the Philippines».Redfern Natural History Productions.Poole:
  9. (2012).«Field Guide to the Pitcher Plants of Borneo».Redfern Natural History Productions.Poole:
  10. (2012).«Field Guide to the Pitcher Plants of Sulawesi».Redfern Natural History Productions.Poole:
  11. (2012).«Field Guide to the Pitcher Plants of Peninsular Malaysia and Indochina».Redfern Natural History Productions.Poole:
  12. (2012).«Field Guide to the Pitcher Plants of Austràlia and New Guinea».Redfern Natural History Productions.Poole:
  13. (2012).«Field Guide to the Pitcher Plants of Sumatra and Java».Redfern Natural History Productions.Poole:
  14. Clarke, C.M.(2001).«Apèndix C: Distribution Maps. En: Nepenthes of Sumatra and Peninsular Malaysia.».Natural History Publications.Borneo, Kota Kinabalu.:
    299–307.
  15. (2013).«Recircumscription of the Nepenthes alata group (Caryophyllales: Nepenthaceae), in the Philippines, with four new species».69
    1–23.doi:10.5852/ejt.2013.69.
  16. (2008).«Keanekaragaman tumbuhan vaig donar hutan Pegunungan Waworete, Kecamatan Wawonii Timur, Pulau Wawonii, Sulawesi Tenggara».9(3)
    194–198.
  17. Schlauer, J. N.d.. «Nepenthes kongkandana». Carnivorous Plant Database. Archivat des d'el original, el 28 de decembre de 2013. Consultat el 12 de novembre de 2020.
  18. Catalano, M.(2009).«Nepenthes».Praga:
    50–57.
  19. 19,0 19,1 Catalano, M. 2010. «Nepenthes mirabilis var. globosa M. Catal. var. nov.». In: Nepenthes della Thailandia: Diari vaig donar viaggio. Prague. p. 40.
  20. Burbidge, F.W.(1882).«Notes on the new Nepenthes».17(420)
  21. Mey, F.S.(2014).«'Nepenthes of Indochina' Strange Fruits: A Garden's Chronicle».
  22. «Cover of the January 2006 issue of the Journal of Insectivorous Plant Society».
  23. Mey, F.S.(2011).«Nepenthes mirabilis var. globosa, a popular plant?».
  24. Guerini, M.. «2010: new species of Carnivorous Plants.».
  25. (1989).«A commensal sarcophagid (Diptera: Sarcophagidae) in Nepenthes mirabilis (Nepenthaceae) pitchers in Austràlia».16
    33–39.
  26. Fashing, N.J.(2002).«Nepenthacarus, a new genus of Histiostomatidae (Acari: Astigmata) inhabiting the pitchers of Nepenthes mirabilis (Lour.) Druce in Far North Queensland, Austràlia».41(1)
    7–17.doi:10.1046/j.1440-6055.2002.00263.x.
  27. (2006).«Origin of pitcher plant mosquitoes in Aedes (Stegomyia): a molecular phylogenetic analysis using mitochondrial and nuclear gene sequences».43(5)
    795–800.doi:10.1603/0022-2585(2006)43[795:OOPPMI]2.0.CO;2.
  28. Bohart, R.M.(1956).«Insects of Micronesia. Diptera: Culicidae».12(1)
    1–85.
  29. Mogi, M.(2010).«Unusual life history traits of Aedes (Stegomyia) mosquitoes (Diptera: Culicidae) inhabiting Nepenthes pitchers».103(4)
    618–624.doi:10.1603/AN10028.
  30. (2003).«Baujardia mirabilis gen. n., sp. n. from pitcher plants and its phylogenetic position within Panagrolaimidae (Nematoda: Rhabditida)».5(3)
    405–420.doi:10.1163/156854103769224395.
  31. (2005).«Food web and fluïu in pitchers of Nepenthes mirabilis in Zhuhai, China.».152(2)
    165–175.Consultat el 25 d'agost de 2008.
  32. (2004).«The Special Relationship Between Nepenthes and Tree Frogs».33(1)
    23–24.
  33. Cribbs, A.B.(1987).«An aquatic fungus from pitchers of Nepenthes mirabilis».28
    72–73.
  34. Schnell, D.I.(1992).«Literature Review».21(3)
    80–82.
  35. (2006).«A complex bacterial community living in pitcher plant fluïu».11(1)
    9–14.
  36. 36,0 36,1 (2014).«Bacterial communities associated with the pitcher fluids of three Nepenthes (Nepenthaceae) pitcher plant species growing in the wild».196(10)
    709–717.doi:10.1007/s00203-014-1011-1.
  37. Lauffenburger, A. 1995. Guide to Nepenthes Hybrids. OmnisTerra.
  38. Kurata, S. & M. Toyoshima 1972. Philippine species of Nepenthes. The Gardens' Bulletin Singapore 26(1): 155–158. Abstract [1] archivat en Wayback Machine.
  39. Cheek, M.R. & M.H.P. Jebb 2001. Nepenthaceae. Flora Malesiana 15: 1–157.
  40. Lowrie, A. 1983. «Sabah Nepenthes Expeditions 1982 & 1983.». (1.25 MB) Carnivorous Plant Newsletter 12(4): 88–95.
  41. 41,0 41,1 41,2 41,3 Catalano, M. 2010. Nepenthes della Thailandia: Diari vaig donar viaggio. Prague.
  42. 42,0 42,1 Clarke, C.M. 2001. Nepenthes of Sumatra and Peninsular Malaysia. Natural History Publications (Borneo), Kota Kinabalu.
  43. Fretwell, S. 2013. Back in Borneo to see giant Nepenthes. Part 2: Mt Tambuyukon and Poring. Victorian Carnivorous Plant Society Journal 108: 6–15.
  44. Rischer, H. 1995. «Observations on the Nepenthes species of Irian Jaya, Part I: Nepenthes insignis Danser.». (461 KB) Carnivorous Plant Newsletter 24(3): 75–77.
  45. Lee, C.C. 2007. Re: The most accessible limestone hill of Bau [2] archivat en Wayback Machine.. Carnivorous Plants in the tropics.
  46. 46,0 46,1 46,2 Phillipps, A., A. Lamb & C.C. Llig 2008. Pitcher Plants of Borneo. Second Edition. Natural History Publications (Borneo), Kota Kinabalu.
  47. Clarke, C.M. & R. Kruger 2005. Nepenthes rowanae (Nepenthaceae), a remarkable species from Cape York, Austràlia. Carnivorous Plant Newsletter 34(2): 36–41.
  48. 48,0 48,1 Mey, F.S., L.H. Truong, D.V. Dai & A.S. Robinson 2011. Nepenthes thorelii, an emended description and novell ecological data resulting from its rediscovery in Tay Ninh, Vietnam. In: McPherson, S.R. New Nepenthes: Volume One. Redfern Natural History Productions, Poole. pp. 104–131.
  49. Bednar, B. 1983. «Nepenthes mirabilis variation.». (111 KB) Carnivorous Plant Newsletter 12(3): 64.
  50. N. thorelii rediscovered [3] archivat en Wayback Machine.. Carnivorous Plants in the tropics.
  51. Mey, F.S. 2012. Virtual Nepenthes herbarium on "Europeana". Strange Fruits: A Garden's Chronicle, December 19, 2012.

Referències

[editar | editar còdic]

Atres llectures

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]