Neptunita

Neptunita

La neptunita és un mineral de la classe dels filosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la neptunita”. Va ser descoberta en 1893 prop de la localitat de Narsarsuaq, en la regió de Kitaa en Groenlàndia (Dinamarca), sent nomenada aixina pel deu de la mar romana neptuno, per la seua associació en el mineral d'egirina nomenat pel deu escandinau del mar. Sinònims p

Característiques químiques

Segons la classificació de Strunz és un filosilicato, en transició entre l'estructura de filosilicato i la de inosilicato, mentres que en atres classificacions com la de Dana és considerat un inosilicato en estructura tubular formant gàbies, de la mateixa manera que el restant de minerals del mateix grup de la neptinita. Siga considerat d'una o una atra forma, sempre du com cationes en la seua fòrmula: potassi, sodi, liti, ferro i titani.

És isoestructural en la manganoneptunita (KNa₂Li(Mn²⁺)₂Tu₂Si₈O₂₄), en la que forma una série de solució sòlida, en la que la substitució gradual del ferro per manganeso va donant els distints minerals de la série.

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees una miqueta de manganeso i calcio.

Formació i jaciments

Apareix en vetes de natrolita, tallant una inclusió d'esquisto en glaucofana en una massa de roques serpentinitas.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: eudialita, arfvedsonita, egirina, natrolita, benitoíta, joaquinita-(Ce), nordita-(La), lomonosovita, sodalita o ussingita.