Anar al contingut

Natrolita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Natrolita

La natrolita és un mineral del grup dels Silicat, subgrup Tectosilicatos i dins d'elles pertany a les cridades zeolitas. És un aluminosilicato de sodi, dimorfo en el mineral gonnardita, que té la mateixa composició química que la natrolita pero cristaliza en el sistema tetragonal. Les seues associacions de cristals acicularés blancs radiants no són exclusius de la natrolita, pero és un distintiu d'este mineral.

L'estructura cristalina de la natrolita és la d'una zeolita en una ret cristalina molt oberta, que permet el pas a través del cristal de molècules d'aigua i grans ions. Per això este mineral absorbix àvidament aigua a partir de la humitat atmosfèrica. La seua estructura consistix en tetraedres de silicat alineats en una direcció, lo que li dona l'hàbit fibroso i acicular.

La natrolita és comuna i popular, i va ser descoberta en 1803 en Singen (Baden-Württemberg) i descrita Martin Heinrich Klaproth i nomenada a partir de la paraula grega natron, que significa sodi, en alusió al seu contingut en este metal, i litos, que significa pedra. Sinònims molt poc usats en espanyol són apoanalcita, cockalita, crocalita, epinatrolita i lehuntita.

Ambient de formació

[editar | editar còdic]
Natrolita trobada entre les províncies de Sant Joan i La Rioja, Argentina.

Apareix reblit cavitats dins del basalt i d'atres lava, aixina com en atres roques associades a estes. També es pot presentar com a producte d'alteració d'atres minerals.

La natrolita (zeolita de sodi) sol tindre com a minerals associats l'escolecita (zeolita de calcio) i la mesolita (zeolita de sodi i calcio), que en molta freqüència es troben junts, casi indistinguibles puix els tres tenen el mateix hàbit cristalí. La presència de calcio en dos d'estos minerals fa que l'estructura siga alguna cosa distinta a la de la natrolita, de manera que en lloc de tindre sistema ortorrómbico adquirix un sistema monoclínic. No obstant, quan es formen maclas de escolecita i mesolita els fa semblar a estes ortorrómbicas. Per això, les tres zeolita en conjunt són difícils de diferenciar fins a para els experts i es coneixen en el nom genèric de zeolita en agulla.

Aparte de les atres zeolita mencionades, també és freqüent trobar-la associada a cuarzo, apofilita, benitoíta, heulandita o estilbita, aumentant en les seues agulles la bellea de totes estes.

Localisació, extracció i us

[editar | editar còdic]

És un bell mineral, tant en espècimen aïllats com acompanyant a atres minerals associats a ella, sent per açò de gran interés coleccionístico.

S'ha localisat en cantitats notables en Poona (Índia), Califòrnia i Nova Jersey (Estats Units) o Nova Escòcia i Asbestos (Canadà) a on es varen trobar cristals de fins a un metro de llongitut.


Referències

[editar | editar còdic]