Nicromo

El nicromo o nicrom és una aleació de níquel i cromo. L'aleació està composta d'un 80 % de níquel i un 20 % de cromo. És de color gris i resistent a la corrosió, en un punt de fusió propenc als 1400 °C. Pel seu gran resistividad i la seua difícil oxidació a altes temperatures, és molt utilisat en la confecció de resistències per a elements telefònics com a chips de teléfons mòvils o cobertes de motors de tractors.

Història

Desenrollat en els EE. UU. per la Driver-Harris Company va ser patentat en 1905, l'invent va ser fet per Albert Marsh És la forma registrada més antiga d'una aleació resistent al caldeo. Una aleació comuna té el 80 % de níquel i el 20 % de cromo, en massa, pero hi ha moltes atres per a acomodar diverses aplicacions. És de color gris platejat, resistent a la corrosió i té un alt punt de fusió d'aproximadament 1400 °C. Per la seua resistència a l'oxidació i la seua estabilitat a altes temperatures, és àmpliament utilisat en elements de calefacció elèctrica, aixina com en electrodomèstics i ferramentes. Generalment, el nicromo es enrolla en bobines d'una certa resistència elèctrica, i la corrent passa a través d'ella per a produir calor pel Efecte Joule.

Construcció de resistències d'alta precisió

L'aleació utilisada per a la construcció de resistència de làmina metàlica és de níquel-cromo, que posseïx una resistividad alta i un baix coeficient resistivo de temperatura,CRT, modificant la composició de l'aleació es reduïx el CRT. La composició nominal és: cromo : 19.9 %, manganeso : 5.1 %, alumini : 3.0 %, silici : 1.1 %, níquel : balancejat. El coeficient resistivo de temperatura d'esta aleació, pot controlar-se per mig d'un tractament tèrmic.