Nitración de Zincke
La nitración de Zincke és una reacció química orgànica descrita per primera volta per Theodor Zincke en l'any 1900.[1]
La reacció ocorre per mig d'un mecanisme de substitució nucleofílica aromàtica (SNA), en el qual, per reacció en àcit nítric (HNO3) o nitrit de sodi (NaNO2) es produïx la substitució d'un bromur o yodur (no es produïx en fluorur o clorur) localisat en posició orto o para d'un fenol o cresol per un grup nitro.[2][3][4][5][6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ T. Zincke, J. Prakt. Chem. 61, 561 (1900).
- ↑ L. C. Raiford, W. Heyl, Am. Chem. J. 43, 393 (1910); 44, 209 (1911)
- ↑ H. H. Hodgson, J. Nixon, J. Chem. Soc. 1932, 273
- ↑ L. C. Raiford, G. R. Miller, J. Am. Chem. Soc. 55, 2125 (1933)
- ↑ L. C. Raiford, A. L. LeRosen, ibid. 66, 1872 (1944).
- ↑ W. Seidenfaden, D. Pawellek, Houben-Weyl 10/1, 821 (1971).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nitración de Zincke» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.