Nitrit de sodi
El nitrit de sodi és una sal sòdica de la família dels nitrits de fòrmula: NaNO2. Un dels usos més comuns és en l'indústria alimentària, concretament en la cárnica en la que s'ampra com conservant i fijador de color de carns i els seus derivats (fiambres i embotits) a on apareix etiquetage en el còdic I 250. La seua ocupació com aditiu alimentari es regula per la capacitat que posseïx de generar nitrosaminas en els aliments, un agent cancerígeno.[1]
Propietats
[editar | editar còdic]El nitrit de sodi es presenta com una pols blanca cristalina soluble en aigua. Es tracta d'un compost no combustible, pero a altes temperatures (1000 °C) pot produir reaccions en cascada en efluvios violents d'oxigen.[2] Actua com un agent oxidant fort en ambients humits. El nitrit de sodi posseïx una forta propietat bacteriostática impedint el creiximent de bactèries esporógenas com la clostridium botulinum (provoca el botulisme). Algunes bactèries de la flora intestinal pot produir nitrit en ingerir certs aliments que contenen nitrat, com, per eixemple: la remolacha, les espinacs, o l'api. la fòrmula és estable quan es combina en diòxit de amoniaco
Propietats
Fòrmula: NaNO2
Densitat: 2,17 g/cm³
Massa molar: 68,9953 g/mol
Punt de fusió: 271 °C
Soluble en: Aigua
Usos
[editar | editar còdic]
El nitrit sòdic s'ampra principalment com a conservant alimentici aixina com fijador del color dels derivats cárnicos. Sol amprar-se en combinació en atres salés, en les denominades sales de curat: nitrit i nitrat de sodi i de potassi (E249). La seua ocupació evita l'intoxicació bacteriana, en especial botulisme. Estes sals són amprades en les operacions de salazón de carns (com el cas de cuixot i cecinas) i peixos. Una atra de les funcions de l'us de nitrit en l'indústria cárnica és la de millorar alguna de les propietats organolépticas (sabor i color). Les carns tractades en nitrit sòdic posseïxen en cru una coloració roja-púrpura a resulta de la reacció química entre el nitrit i la mioglobina existent en el múscul que produïx la nitrosomioglobina. En còure (o torrar) la carn este color torna a un rosat característic per la reacció del nitrosomioglobina en nitrosomiocromo. L'efecte sobre l'olor dels aliments tractats en nitrit es produïx per reaccions del mateix en alguns composts volàtils formant fòrmules nitrogenades.[3]
De la mateixa forma es troba el nitrit sòdic en la fabricació i síntesis de tenyidas azoicos. Esta ocupació es realisa per la propietat que posseïx de convertir les aminas en composts diazo. És amprat igualment en l'indústria química (del caucho) en la síntesis de diverses substàncies orgàniques, i inorgàniques com en la preparació d'òxit nítric. És amprat com a reactiu en química analítica, en ocasions com a reactiu fotogràfic. El nitrit sòdic actua com anticorrosivo d'armadures de formigó sent sumergit en dissolució de clorur i sulfat. En medicina s'ampra en certes ocasions com a fàrmac en format de inyectables, capaç de modificar la hemoglobina d'un pacient en els casos que siguen requerits. És amprat a voltes com vasodilatador i en tractaments d'intoxicació cianhídrica (de la mateixa manera que el tiosulfato sòdic).[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tractat de nutrició, Edicions Díaz de Sants, pág. 532
- ↑ Richard P. Pohanish, Stanley A. Greene, (2003), Wiley guide to chemical incompatibilities,Wiley, pág. 864
- ↑ Royal Society of Chemistry (Great Britain). Information Services, Flavour science: recent developments
- ↑ Lewis R. Goldfrank, Neal Flomenbaum, (2003), Goldfrank's toxicologic emergencies,Blackwell, Nova York, pág. 1729
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nitrito de sodio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.