Anar al contingut

No m'esperen en abril

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

No m'esperen en abril és una novela del escritor peruano Alfredo Bryce Echenique, publicada en 1995, i que ve a ser una culminació de Un món per a Julius. És una novela d'aprenentage que conta el procés de socialisació del seu protagoniste, Manongo Sterne, un adolescent de la classe alta limeño, que després de sofrir un incident escolar humillante, canvia d'escola i de barri, fa noves amistats duradores i coneix al seu primer i únic amor, Teresa Mancini. Ambientada en els anys 1950, es prolonga fins als anys 1990, tenint com a context la decadència de l'oligarquia peruana i la pèrdua del seu protagonisme econòmic i polític en el país.[1][2]

En 2025 es va publicar una edició commemorativa de la novela, en complir-se trenta anys de la seua aparició, pel sagell editorial Peisa, i en pròlec de l'escritor Fernando Iwasaki.[3]

Manuel Sterne Tovar, malnomenat “Manongo” és un adolescent de la classe alta limeño de la década de 1950, extremadament sensible, a qui li costa molt acceptar les coses com realment són. És un bon alumne, brigadier de la seua secció en el Colege Santa María, pero després de sofrir un vergonyós incident en una classe d'instrucció premilitar, queda davant lo ulls dels seus companyers com un covart o afeminat. Solament i sense amics, s'aïlla i escomença a dur unes ulleres obscures per a "protegir-se de les mirades". Primer tracta de trobar refugi en Adán Quispe, un provinciano migrant que viu com a vigilant d'un terreny del barri residencial a on Manongo viu. És dir, fa una amistat poc usual per a un chic del seu status social.[4]

Després, i sense propondre-li-ho, Manongo fa atres amics en el Country Club, a on la seua mare ho impulsa a anar per a que no estiga solament durant les vacacions d'estiu. El primer d'eixos nous amics és Jorge Valdeavellano, malnomenat “Tyrone Power” el qual li oferix un cigarret, el primer de la seua vida. Gràcies a ell, i a atres nous amics del Barri Marconi que conformen el grup de Tyrone Power, coneix en una festa, també la primera de la seua vida, a Teresa Mancini Gerzso, o simplement Tere, qui en el seu encant i nas respingada es convertirà en el seu primer i únic amor.[4]

Dit amor sofrix no obstant un obstàcul, quan Manongo és matriculat en un internat anglés, el Colege Sant Pablo, a les afores de Lima, fundat per descendents d'anglesos que volien reviure l'esperit britànic en el Perú. [5] De modo que per a Manongo, abril és el pijor més, puix serà el fi de les vacacions i l'inici de classes en el seu nou colege; a partir de llavors no podrà estar en Tere i els seus amics fins al següent estiu, encara que si podria vore Tere les fins de semana.[6] Encara que alguna cosa li alivia el saber que el seu millor amic, Tyrone Power, estarà també en el colege Sant Pablo.

L'història es prolonga a través de casi mig sigle, lapsus en el que el protagoniste tractarà de conservar intactes els instants vixcuts en Tere i els moments compartits en els seus amics durant la seua fugaç adolescència. A lo llarc del relat se sabrà lo que succeïx en tots eixos personages de la novela, fins a aplegar a la década de 1990.[2][6]

Novela autobiogràfica

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Nota de El Comerç, despuix de l'incident en el colege Santa María, que va terminar en el llavors colegial Alfredo Bryce hospitalisat, en acabant de que un professor militar li castigara per no prestar atenció.

Molt d'esta obra està basada en la vida del propi Bryce, ya que ell, de la mateixa manera que el protagoniste de la novela, va ser expulsat del Colege Santa María Marianistas despuix d'un incident en una classe d'instrucció premilitar, per a després ingressar al Colege Sant Pablo, un internat britànic en Chaclacayo, fundat per Juan Pardo Heeren, ministre de Facenda (que en l'obra és recreat baix el nom d'Álvaro d'Aliaga i Harriman).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Els móns d'Alfredo Bryce Echenique». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Consultat el 2025-01-31.
  2. 2,0 2,1 Pariona y Vaig cabre, 2007, p. 306.
  3. Perú 21.Llima:Consultat el 2025-04-04.
  4. 4,0 4,1 7(45)
    243-248.Consultat el 2025-01-31.
  5. Portugal, 2004, p. 466.
  6. 6,0 6,1 Llima:

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBryce Echenique2001">Bryce Echenique (2001). No m'esperen en abril, Llima: PEISA /Empresa Editorial El Comerç S. A.. ISBN 9972-40-168-5.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFParionaVaig cabre2007">Pariona; Vaig cabre, William (2007). «Narrativa del 70: Alfredo Bryce Echenique», Lliteratura peruana. Plantilla:Sense cursiva, Llima: Edicions Prográfica.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFPortugal2004">Portugal (2004). «Alfredo Bryce Echenique i l'anatomia d'una melancolia peruana», Els móns d'Alfredo Bryce Echenique. Plantilla:Sense cursiva, 2.ª edició, Llima: Fondo Editorial de la PUCP. ISBN 9972-42-579-7.