Noblea gaucha (película de 1915)
Noblea gaucha és una película argentina dirigida per Humberto Cairo, cap de producció de l'empresa de Julián de Ajuria,[1] Ernesto Gunche i Eduardo Martínez de la Pera, en guion de José González Castell sobre els poemes Martín Fierro de José Hernández i Sants Vega de Rafael Obligat. Es va estrenar en 1915 i va tindre com a protagonistes a Orfilia Ric, Arturo Mario, María Padín, Celestino Petray i Juliol Scarcella.
És potser el títul més emblemàtic del cine mut argentí. Malnomenada «la mina d'or», la seua estrena va ser un acontenyiment decisiu per a l'història del cine argentí pel seu èxit massiu i inesperat: es va mantindre en cartell durant més de dos décades, va alcançar una àmplia distribució internacional i va impulsar el sorgiment de productores locals En 1937 es va realisar una nova versió en sò.
Fragments d'este film varen ser inclosos en la película Aller simple (Tres històries del Riu de l'Argent) (1998).
Sinopsis
[editar | editar còdic]Don José Gran, un ric empresari porteño, viaja a La Pampa en busca de cavalls. Contracta a Juan, un noble gaucho que es guanya la vida domesticant cavalls, per a que li ajude en la seua busca. Eixe mateix dia, Juan rescata a una damisela en dificultats, María, d'un cavall enfollit. Don José Gran després seqüestra a María i retorna en ella a Buenos Aires. Juan decidix anar al centre i rescatar-la; un companyer del rancho, Don Genaro, ho acompanya.
Juan i Don Genaro intenten anar en carreta a Buenos Aires, pero el vehícul s'atolla, per lo que prenen el tren. Una volta en Buenos Aires, demanen direccions i terminen perseguint un tramvia que fuig i els du fins a la mansió de la yaya. Don Genaro es fica en problemes per fumar en el tramvia i decidix no involucrar-se en el rescat de María, preferint anar a comprar recaptes. Juan s'infiltra en la mansió i espera que aplegue Dò Gran; després lluita contra Gran i ho domina. Juan supon que María, que havia segut agredida prèviament per Gran, està morta i ell la plora.
Quan María es desperta, Gran s'acosta sigilosamente darrere de Juan, llest per a matar-ho, pero Juan bloqueja la punyalada i ho venç una volta més. Quan Juan està a punt de matar a Gran, María ho deté, alegant que un gaucho mai mataria a un home indefens. S'escapen de la mansió i aborden felices el tren a casa. L'últim pla mostra a Dò Genaro camí al tren, perdent el pas i escampant els seus recaptes pel carrer. Els alça, fa un gest en la mà als chiquets per a que s'allunten i seguix el seu camí.
En acabant de que María i Juan retornen al camp, Gran planeja una venjança. Parla en el comissari i acusa falsament a Juan de ser un "cuatrero". El comissari inicia la busca de Juan. María li diu a Juan que escape. Juan troba a Gran i comença una persecució a cavall. Gran alcança una sanga i cau. Juan baixa i tracta d'ajudar-ho, pero Gran mor. La justícia guanya.
Producció
[editar | editar còdic]Les escenes d'exteriors varen ser filmades en l'estància “L'Harmonia” i les d'interior sobre l'escenografia construïda en el terrat d'una mueblería i en atres escenaris autèntics de Buenos Aires. La seua estrena va ser un fracàs, pero José González Castell va tindre la feliç idea de substituir casi totes les llegendes explicatives del film en fragments dels poemes Martín Fierro i Sants Vega, obtenint en el seu segon estrene un èxit clamoroso que va permetre que els $20,000.00 pesos que va costar la película es convertiren en $600,000.00 pesos d'ingressos. Una idea de la popularitat del film la dona el fet de que va aplegar a donar-se simultàneament en 25 cines porteños i ademés que va ser vista en Espanya, Brasil i atres països llatinoamericans. Una companyia yerbatera va aprofitar per a utilisar la marca “Noblea gaucha” per al seu producte i la continua usant fins a la data.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vaig donar Núbila, Dumenge (1998). L'época d'or. Història del cine argentí I, Buenos Aires: Edicions del Jilguero, pp. 16-17. ISBN 987-95786-5-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nobleza gaucha (película de 1915)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.