Nosemosis

La nosemosis o nosematosis és una malaltia produïda pel paràsit microsporidio Nosema apis, que afecta l'aparat digestiu de les abelles obreres, els zánganos i de l'abella regna. El esporo de N. apis és ingerit en l'aliment i destruïx les cèlules epiteliales encarregades de la digestió i assimilació, de tal manera que no s'aprofita convenientment l'aliment ingerit. Produïx una inflamació de l'intestí de l'abella, generant diarrea.

Les espores viuen en la heces o evacuació durant més de dos anys, en el sol de quarantaquatre a setenta y uno dies i en la mel durant dos a quatre mesos.

Patogènia

La susceptibilitat és major en abelles adultes de més de quinze dies d'edat. En virtut que té el tracto digestiu madur. El contagi es produïx per pillage, deriva, mala praxis de maneig apícola, o per introducció de colmenas malaltes. És una malaltia estacional, en primavera en escomençar la crío, sobrevé una multiplicació del paràsit, produint-se un estat d'equilibri entre l'hoste i el paràsit. Es pot dir que hi ha nosemosis latent.

En estiu disminuïx o es diluïxen els esporos infectantes, aplegant a baixar l'infecció.

Davant l'estrés, maneig, clima o estat intern de la colmena, algunes colmenas aparentment sanes en hivern, emmalaltixen en primavera. Hi ha els qui parlen de fase de reposos en hivern.

Sintomatologia

Les abelles tenen síntomes de debilitat general i una impossibilitat de volar, provablement a conseqüència d'una compressió dels sacs aéreus abdominals. Es manifesten tremolació i paràlisis. Per tractar-se d'una inflamació aguda del intestí en virtut que este es lastima, canvia la seua apariència i coloració. Els intestís malalts són de color blanquecino, inflamats, flácidos, deformats; mentres els intestins d'abelles sanes són de color verdenc groguenc i turgentes (podria utilisar-se com a diagnòstic a camp). L'insecte presenta abdomen globoso i distendido per l'acumulació d'excrements, no podent evacuar els efluents o fent-ho en dificultat; que no sempre generen una diarrea intensa, en dejecció de color marró clar verdenc i olor fétido.

En alterar-se dits processos bàsics en el metabolisme dels nutrients, es desencadenen una série de trastorns metabòlics els quals deriven en els signes clínics.

Dins d'estos trobem:

• Mort prematura d'abelles, incapacitat per al vol, tremolació d'ales, moviments espasmódicos causats per l'inanició.
• Desenroll deficient de glándulas
• Aument del consum, en una digestió disminuïda.
• Repleción d'intestí i ampolla rectal, aument de pes, compressió de sacs aéreus
• Defecación en un periodo alvançat de la malaltia. Heces clares en vores externes de les celes, marró clar i groc en la piquera: malaltia alvançada.
• No és signe patognomónico.
• Disminució de vida mija de les abelles, per disminució de reserves, carència proteica
• Escassa activitat de vol
• Deficient atenció a la cría
• Abelles volant aisladamente en hivern
• Desenrolle atrassat de la colónia, principalment en primavera.
• Mort d'abelles adultes
• Carpiment de la colmena