Anar al contingut

Abella obrera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Todd Huffman - Lattice (by).jpg
Abella obrera
Archiu:Youngbrood 0005.jpg
Larves d'abelles, alimentades durant tres dies en gelea real.
Archiu:Olderbrood 0010.jpg
Larves d'obreres operculadas, despuix del nové dia.

Les abelles obreres (terme d'us més freqüent aixina, en plural, que en singular) són les abelles femelles infértiles. Una colmena té habitualment de trenta mil (una cambra d'crío) a huitanta mil (quan té vàries alces melaria) individus, dels quals casi la seua totalitat són obreres. Les obreres són femelles més chicotetes que la reina i els seus aparats reproductors es troben atrofiados (no són funcionals); només en alguns casos d'orfandat, les obreres posen ous (que no estan fecundados) dels que eixiran zánganos de tamany més chicotet que els llocs per la reina.

Des de la posada de l'ou fecundado, una obrera tardarà en nàixer vintiun dies. Els ous permaneixen durant tres dies, a continuació eclosionan i sorgix la larva ápoda i cega que serà alimentada en gelea real durant tres dies consecutius. A partir del tercer dia, les larves s'alimenten en una mescla de polen i mel (pa d'abella) durant atres tres dies més, i despuix es opercula la celdilla per a que sofrixquen la metamorfosis. L'abella quan naix, és peluda, blancuzca, terramaner i inofensiva.

Els insectes en la seua fase adulta tenen una vida curta, que es llimita a una determinada época de l'any, generalment a la primavera i l'estiu; viuen sesenta y cinco dies de promig. En autumne i hivern les obreres viuen de noranta a cent vint dies. Podem dir que la vida mija de les abelles obreres en general és de cent cinc dies.

Les abelles, en canvi, tenen una major longevitat que atres insectes; la duració de la seua vida depén de factors com el sexe i l'activitat eixercitada.

A lo llarc de la seua vida, les obreres realisen distintes tasques segons la seua edat; fins als vintiun dies no ixen de la colmena (obreres d'interior) i realisen diferents funcions:

  • Netejadores: s'encarreguen de mantindre nets els panales de cera i tota la colmena.
  • Nodrices: comencen a desenrollar els seus glándulas changlot faríngees productores de gelea real.
  • Cereras: desenrollen les glándulas cereras i construïxen els panales de cera.
  • Almacenadoras: són les que reben l'aliment de les pecoreadoras i els coloquen en els panales.
  • Guardianes: cuiden en la piquera que no ingressen abelles d'atres colmenas ni avespas.
  • Ventiladoras: generen una corrent d'aire a fi de deshidratar el néctar.

Als vintiun dies se'ls atrofian les glándulas cereras per lo que ya ixen de la colmena (obreres d'exterior) i es denominen pecoreadoras i recolecten néctar, polen, propóleo i aigua.

Estes seqüències no són seguides per totes les abellas, aixina com les cal apleguen a pecoreadoras sense haver realisat les activitats anteriors. Algunes, semblen madurar prematurament, de la mateixa manera que unes atres poden, en determinades condicions, rejovenir.cita requerida

Les obreres tenen vàries característiques específiques; el seu tamany és més chicotet que el dels demés components de la colmena i la seua abdomen també és més curt. Ademés posseïxen un aparat bucal molt desenrollat en una llengua molt llarga que els permet obtindre el néctar que almagasenen en el buche melario per a transportar-ho a la colmena. Tenen una visió molt desenrollada ya que la necessiten per a la recolecció, localisació, etc.

En les pates posteriors, posseïxen una modificació denominada corbícula (cestilla) que els permet transportar el polen i el propóleo (resina de les plantes). Posseïxen un raspall de pèls a on queden arreplegats els grans de polen, quan este raspall esta ple, passen el polen als cestillas i ho transporten a la colmena.

Glándulas i òrguens de les obreres

[editar | editar còdic]
Archiu:Anatomia de la Abeja.jpg

Una característica molt important de les obreres és que són l'única casta de la colmena que posseïxen en el seu abdomen quatre parells de glándulas cereras, encarregades de produir la cera que s'utilisa en l'elaboració i apany de les celdillas dels panalés.


En el seu abdomen, també posseïxen glándulas de Nasonov o glándulas de Nasanov (en la part posterior del sèptim terguito de l'abdomen formant una banda), encarregades de produir l'olor característica de la colónia. Es pot vore les abelles en la piquera en la glándula de Nasonov desplegada, cridant a les atres per a que ingressen a ella. Este comportament és molt característic; eleven l'abdomen, per sobre el tórax i el cap. D'esta manera criden i orienten a les atres obreres quan la colónia està regirada reconeixent-se en les de la mateixa colónia.

Les glándulas hipofaríngeas estan presents en la part superior davantera del cap i en el tórax, són les encarregades de produir la gelea real que és l'aliment de les críes en els seus primers tres dies, i el de l'abella regna durant tota la seua vida.

l'ovipositor atrofiado s'ha convertit en un aguijón que utilisen com a aparat defensiu. Est té forma arponeada i ganchuda per lo que despuix de clavar-ho, i a no ser que pique en un cos adiposo com per eixemple el d'un atre insecte, l'obrera mor ya que per la seua forma, el aguijón queda atrapat i esgarra part de l'abdomen de l'obrera. Al final del aguijón es pot vore una bolsita blanquecina (vesícula del verí) encarregada d'introduir el verí d'abella (apitoxina) per mig de moviments contràctils. El aguijón es deu llevar raspant en un objecte esmolat (navaixa) ya que si ho fem en els dits, introduirem tot el verí en apretar-ho.

L'obrera presenta en la seua tórax l'estòmec de la mel o buche melario a on ingressa el néctar succionat que després es transforma en mel despuix de ser elaborat en la colmena.

En el tercer parell de pates hi ha una adaptació especial denominada cestilla o corbícula que és a on l'abella per mig de pentines raspadors, aglutina els grans de polen, que transporta a la seua colónia o colmena.

Regla de Farrar

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Regla de Farrar.

La regla de Farrar, coneguda pels apicultors fa molts anys, diu que quant més aumenta la població d'una colmena major és la producció individual de cada abella. Açò equival a dir que aumenta la productivitat i es coneix com un principi de sinèrgia. Açò es deu a que a mida que aumenta el número d'abelles d'una colmena, també aumenta la proporció de pecoreadoras.


Referències

[editar | editar còdic]