Apitoxina

Archiu:Stechende Biene 12a.jpg

Picadura d'abella

La apitoxina és el verí secretado per les obreres de vàries espècies d'abellas, que ho ampren com a mig de defensa contra predadorés i per al combat entre abelles. En les espècies venenoses, l'ovipositor de les obreres s'ha modificat per a transformar-se en un aguijón barbado.

La apitoxina no és una substància simple, sino una mescla relativament complexa. Encara que els efectes solen atribuir-se a l'acidea del compost, en realitat l'àcit fórmico a penes està present, i solament procedix d'una de les dos glándulas implicades en la secreció del verí. Una d'estes secrecions és àcida. No obstant, la més activa d'elles apareix com un líquit fortament alcalino format per una mescla de proteïnas, principalment el polipèptit citotóxico melitina (fòrmula química: C₁₃₁H₂₂₉N₃₉O₃₁).

La apitoxina s'ampra a voltes medicinalment —en la cridada apiterapia o apitoxoterapia—, com a tractament complementari o alternatiu, per al consol sintomàtic del reumatisme i atres afeccions articulares, per les preteses propietats antiinflamatorias del péptido 401, la apamina, eficaç supresora del dolor, i de la melitina, que actua sobre el sistema immunològic corregint atacs d'anticossos cap a les articulacions.

Biosíntesis

Secreció

La apitoxina és secretada pels eixemplars femella de vàries espècies d'abella, que utilisen el aguijón (que en orige era el ovipositor) per a inocularla. No solament les obreres disponen d'ella, sino també les reines, encara que és rar que estes ampren el seu aguijón. Les abelles sempre que se senten amenaçades utilisen el aguijón.

La secreció prové de vàries glándulas ubicades junt a la base del aguijón; estes estan compostes de cèlulas dotades de canalículos, i morfològicament recorden a dos sacs units a tubos cilíndrics, que conduïxen la secreció fins a l'extrem del aguijón. La configuració exacta varia; en les Apinae, Andrenidae i Bombinae els tubos s'unixen prop del seu orige, mentres que en Vespinae, Polistinae i Eumeninae desemboquen per separat. A la seua volta, en Sphecinae, Phylantinae i Cabroninae presenten ramificacions. Una prima cutícula aïlla el verí secretado dels teixits sensibles.

Ademés dels teixits secretores ubicats en la secció tubular, les abelles posseïxen un segon grup secretor, cridat glándulas sinuoses, que en algunes espècies apareix morfològicament integrat.

• Secreció forçada

Donada l'importància que la apitoxina té per a usos mèdics es dispon per al procés d'obtenció de la matèria primera d'equips electrònics construïts especialment per a obtindre-la, bàsicament consistixen en una placa de vidre coberta per una reixeta per a on passa una corrent elèctrica intermitent, quan una abella passa per damunt rep una chicoteta descàrrega que li produïx l'efecte de aguijonear el vidre i depositar una gota de verí, açò produïx una reacció en cadena que fa que centenars d'atres abelles facen lo mateix i el vidre es vaja cobrint de gotes de verí, despuix d'uns minuts es desconecta l'equip i s'arrepleguen els vidres que més tart i despuix de secats són raspats per a obtindre una pols blanca que és el verí que serà processat per l'indústria.

Composició

Les glándulas principals secretan un líquit fortament alcalino, compost en un 52% per melitina; ademés d'esta, conté apamina (una neurotoxina), adolapina (un analgésico), fosfolipasa (una enzima que destruïx la membrana celular atacant els fosfolípits que la componen, inactiva la tromboquinasa i inhibix la fosforilación oxidativa), hialuronidasa (un vasodilatador i hemolítico, que ajuda en la dispersió del verí), histamina, dopamina i noradrenalina.

L'efecte fonamental del verí és citotóxico, destruint les membranes celulars i induint als receptors de dolor a percebre un dany major del que realment s'ha infligido. Les glándulas sinuoses, a la seua volta, produïxen una toxina àcida.

Toxicologia

En estat pur, la apitoxina és un líquit incoloro, amarc i àcit (pH 4,5 a 5,5), en un pes específic d'1,1313. És hidro- i ácidosoluble, pero insoluble en alcohol.

Les toxines lliberades per l'abella provoquen dolor i irritament, pero no dany substancial. No obstant, les chicotetes concentracions de histamina poden vore's amplificades per la secreció de la mateixa en les cèlules afectades de l'individu atacat. Açò pot desencadenar un shock anafiláctico, siga instantàneament o fins a 24 hores despuix de la picadura; els síntomes inclouen l'ofegue, asma, taquicardia, cianosis i pèrdua de consciència. En individus particularment sensibles o afectats per numeroses picadures pot provocar la mort. Al voltant d'un 2% de la població és sensible a la apitoxina, pero solament un 0,05% s'estima que sofrix sensibilitat extrema.

Tractament

En la majoria dels casos, la dosis injectada per la picadura no requerix tractament específic. És convenient retirar el aguijón, no obstant; la seua estructura barbada fa que quede clavat a la pell de l'individu que va rebre la picadura, junt en el sistema glandular que secreta la toxina, i l'activitat reflectix de la seua estructura muscular continua inoculando el verí. El aguijón deu retirar-se sense fer pressió sobre les glándulas adherides, per a evitar buidar per complet les mateixes en la zona afectada. És convenient colocar un element filoso entre el aguión i la pell i fer palanca per a no tocar les glándulas

El tractament en casos aguts requerix l'aplicació d'un antihistamínic, com la difenhidramina, un antiinflamatorio d'acció ràpida (corticoesteriode) com la dexametazona i de fins a mig centímetro cúbic d'epinefrina 1:1.000. Este tractament, no obstant, solament deu portar-se a terme per un professional mèdic, que pot receptar també un agent simpaticomimético com el metaraminol.

L'immunisació és l'únic remei de llarc determini; s'efectua per mig de mitridatismo, l'aplicació reiterada de dosis chicotetes de verí. Encara que no és possible conseguir l'immunitat completa, és possible no obstant reduir de manera molt accentuada la sensibilitat.

El millor tractament ràpit i barat per a una picadura d'abella, avespa i fins a escolopendras consistix en desnaturalizar el verí en calor.