Apis mellifera

Apis mellifera

La abella europea (Apis mellifera), també coneguda com a abella domèstica o abella melífera o apia (en chicotetes regions del nort argentí) és una espècie d'himenòpter apócrito de la família Apidae. És l'espècie d'abella en major distribució en el món. Originària d'Europa, Àfrica i part d'Àsia, va ser introduïda en Amèrica i Oceania. L'abella va ser classificada per Carlos Linneo en 1758. A partir de llavors, numerosos taxónomos varen descriure varietats geogràfiques o subespecies que, en l'actualitat, superen les trenta races. Actualment la població d'abelles en alguns països es troba en franca reculada sense que es conega de manera clara les causes, que be podria ser un cúmul de diversos factors. Són importants en la polinisació d'un número de collites.

Quan un apicultor es referix als seus colmenas en forma colectiva ho fa des d'un concepte intuïtiu de colectivitat, en parlar dels components d'un apiario, parla llògicament del coneiximent de la biologia de les abelles, la naturalea social de les quals fa que l'individu, en sí mateixa, carixca de valor en favor de la colectivitat de les abelles. Per tot això es diu que la colmena és un superorganismo. Este superorganismo es comporta en sinèrgia que és l'efecte produït per l'interacció entre els components d'un sistema que fa que el tot siga més que la suma de les parts individuals. A esta sinèrgia de conjunt demostrada per Farrar matemàticament se li denomina regla de Farrar.

Castes

Artícul principal → Abella obrera.

Les abelles eusocialés són insectes socials en tres diferents tipos d'individus o castes en la colónia: la reina, les obreres i els zánganos (els machos).

Cada casta té la seua funció especial i desenrollen un tipo de treball diferenciat en la colónia. La reina i les obreres són femelles i els zánganos són machos.

La reina és l'única femella que pot ser fecundada pels zánganos; posa ous fecundados, que donen orige a abelles obreres i ous sense fecundar que donen orige a zánganos, per un mecanisme denominat partenogénesis.

Cada casta té un temps o cicle de desenroll diferent, propi per a cada espècie, i s'crío en distints tipos de celes. El periodo de desenroll en el cas de Apis mellifera és de setze dies per a l'abella regna, vintiun dies per a les obreres i vintitrés dies per als zánganos. Per a convertir-se en reina, una larva deu ser nutrida en gelea real i ser estajada en una cela especial. També les larves de les obreres mengen en les seues primeres fases alevalenta real, pero després se'ls dona una atra dieta. Si una obrera menja gelea real pot desenrollar les seues possibilitats de posar ous, pero no de aparearse en un zángano, per lo que els seus ous seran infecundos (és dir, donaran lloc sol a zánganos). Este fenomen es pot produir en colmenas que han quedat privades de reina.

Cicle de vida de les castes de Apis mellifera

Abella regna

Artícul principal → Abella regna.

Abella regna i obreres.

l'abella regna, depenent de les condicions climàtiques, sol començar a posar ous en primavera. Esta activitat està condicionada per l'informació que rep des de l'exterior (ej., fluix de néctar, recolecció de polen, duració del dia, temperatura, etc.). La reina és l'única femella fèrtil i deposita els ous dels quals naixeran totes les demés abelles. L'abella regna no abandona la colmena, salve durant els vols de fecundació, o quan es produïx un eixam per a donar lloc a una nova colónia. La reina deposita els seus ous en panalés de cera que les obreres construïxen en celes hexagonals. L'ou despuix del tercer dia es transforma en una chicoteta larva que és alimentada per les abelles nodrices (abelles obreres jóvens). Després d'aproximadament una semana, la larva és sagellada en la seua cela per les abelles nodrices, produint-se l'estadi de bua; al tancament de les celes se li denomina operculado. En aproximadament una atra semana, emergix l'abella adulta.

Les reines no són criades en les típiques celes horisontals del panal, sino que les seues celes són construïdes per a ser de major tamany i en posició vertical. Ademés, no són alimentades en polen com les larves de les obreres, sino en gelea real. S'ha demostrat que és esta alimentació especial lo que fa que una femella es desenrolle com a reina i no com a obrera. Quan la reina termina la seua etapa d'alimentació larval i es convertix en bua, es desplaça a una posició cap avall. Durant l'etapa de bua, les abelles obreres tapen o sagellen la cela real. Just despuix d'emergir de les seues celes, a sovint les abelles regnes produïxen un sò el qual es creu que és un repte a atres reines a batallar.

Les abelles regnes viuen un promig de tres anys. Les obreres viuen periodos molt més breus, de menys de tres mesos en promig.

Les abelles regnes lliberen feromonas per a regular les activitats de la colmena. Les feromones de la reina, entre atres funcions, modifiquen el comportament de les obreres de modo que estes alimenten les noves larves com a obreres i no com a reines en condicions normals. Moltes abelles obreres també produïxen feromones per a comunicar-se en atres abelles.

Cicle

Tipo	Ou	Larva	Operculado	Bua	Periodo desenrolle	Fertilitat
Regna	3 dies	5½ dies	7½ dies	8 dies	16 dies	aprox. 23 dies

Obreres

Artícul principal → Abella obrera.

Abella recolectant polen.

Les abelles obreres són femelles infértiles. Elles segreguen la cera utilisada per a construir els panales i són també les encarregades de netejar i mantindre la colmena, criar a les larves, vigilar el panal i recolectar el néctar i el polen.

Com en tots els membres d'Aculeata, el ovipositor ha segut modificat en un aguijón que servix per a injectar verí produït per glándulas abdominals. Poden clavar-ho en un enemic per a defendre's, pero les abelles moren poc despuix de clavar la seua aguijón, que té forma d'ham que impedix retirar-ho. La glándula està unida a ell i és arrancada en tractar de retirar-ho.

Cicle

Tipo	Ou	Larva	Operculado	Bua	Periodo desenrolle	Fertilitat
Obrera	3 dies	6 dies	9 dies	12 dies	21 dies	no té

Zánganos

Artícul principal → Abella zángano.

Zángano.

Els zánganos són les abelles machos de la colónia. Els ous que després produiran zánganos no han segut prèviament fecundados, per lo tant tenen la mitat de la dotació genètica de l'espècie. Els zánganos no recolecten néctar ni polen. El principal propòsit dels zánganos és fertilizar a la nova reina. Estos copulan en la reina en ple vol. Despuix de finalisar la còpula, el zángano mor. L'abella regna copula en varis zánganos (més de 15) en els diversos vols de fecundació.

Els zánganos no posseïxen aguijón, ya que el aguijón és en realitat un ovipositor modificat.

Cicle

Tipo	Ou	Larva	Operculado	Bua	Periodo desenrolle	Fertilitat
Zángano	3 dies	6½ dies	10 dies	14½ dies	24 dies	aprox. 38 dies