Anar al contingut

Vol nupcial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Camponotus vagus male.png
Vol nupcial
Archiu:Meat eater ant nest swarming.jpg
Iridomyrmex purpureus en preparació per al vol nupcial
Archiu:Lasius. nuptial flight 2.jpg
Lasius sp.
Archiu:Lasius. nuptial flight.jpg
Lasius sp.

Es diu vol nupcial o vol de fecundació al que realisen certs himenòpters (tals com formigas, vàries espècies d'abelles i algunes avespas) i les termites.[1][2] Està millor estudiat en la abella domèstica (Apis mellifera), que les seues abelles regnes i zánganos es aparean durant el vol en la primavera. L'abella regna adulta verge pansa aproximadament cinc dies en l'interior de la colmena familiarizándose en la seua casa despuix de fer eclosió i atacant a atres reines vérgens. A partir d'eixe moment, la reina verge eixirà i realisarà vols de fecundació en zánganos (machos) que s'acoplaran en l'aire en ella. En estos acoplament el zángano transferix a la reina un paquet de semen que ella almagasena dins d'un orgue cridat espermateca. Els vols solen ser varis, tres o més i l'abella regna s'acopla en sèt o més zánganos.[2][3]

Una volta fecundada la nova reina retorna a la colmena a on va nàixer i allí permaneix. La reina vella abandona esta colmena junt en obreres seguidores que formen un eixam, quedant una filla en el seu lloc. L'eixam busca un lloc apropiat per a escomençar una nova colónia. La fecundació de la reina per varis zánganos contribuïx a assegurar una major diversitat genètica en la colónia. Quan s'observa una colónia, poden vore's diferents expressions genètiques (per eixemple, obreres de diferents coloració), degut a que, si ben totes són filles de la mateixa mare, tenen diferents pares.

Variacions

[editar | editar còdic]

Algunes espècies d'himenòpters presenten variacions d'este sístema bàsic. En el cas de les formigues la nova reina no retorna a la colónia a on va nàixer com ho fa l'abella sino que inicia una nova colónia.[4] En algunes espècies de formigues (formigues guerreres) solament els mascles tenen ales i busquen a les reines vérgens en les seues colónies. En estes espècies no hi ha formiguers permanents i els grups d'obreres seguixen a una reina o a l'atra, formant colónies que es traslladen a atres parts. En espècies com Solenopsis invicta, la reina torna al formiguer original i permaneix allí en la regna mare i atres més. Són colónies en reines múltiples que poden aplegar a alcançar un extraordinari tamany.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «How Does An Ant Colony Start». Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2011. Consultat el 13 de juliol de 2007.
  2. 2,0 2,1 May R. Berenbaum (1996) Bugs in the system: insects and their impact on human, p.67
  3. Edward O. Wilson (2000) Sociobiology: The New Synthesis p.141
  4. Bert Hölldobler, Edward O. Wilson (1990)The ants, p.176