Nuc de Salomón
El nuc de Salomón (en latín: sigillum Salomonis) és el nom comú d'un motive decoratiu tradicional utilisat des de l'antiguetat, i que va ser adoptat per numeroses cultures. A pesar del seu nom, en realitat li'l classifica com un esclavó, i no és un nuc verdader d'acort a les definicions de la teoria matemàtica dels nucs.
Estructura
[editar | editar còdic]El nuc de Salomón consistix de dos llaços tancats, els quals es troben dos voltes entrellaçats de manera intercalada. És dir, si li'l coloca sobre una superfície plana, el nuc de Salomón posseïx quatre creus en els quals els dos llaços s'entrellacen per davall i per damunt de l'atre (en contraposició en els dos creus que posseïx l'esclavó de Hopf).
En la majoria de les representacions artístiques, les parts dels llaços que en forma alternativa es creuen són els costats d'un quadrat central, mentres que els quatre lòbuls s'estenen cap a fòra en les quatre direccions. Els quatre lòbuls poden tindre forma oval, quadrada, o triangular, o poden tindre extrems en forma de formes lliures tals com a fulls, ales, lòbuls etc.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Nudo de Salomón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.