Numeració Kaktovik


La numeració Kaktovik o numeració Kaktovik Iñupiaq[1] és un sistema de dígits numèrics de base 20 creat pels inupiat d'Alaska. Estos dígits són visualment icònics, ya que les seues formes reflectixen el valor numèric que representen.
l'idioma iñupiaq utilisa un sistema numèric de base 20, de la mateixa manera que unes atres llengües esquimo-aleutianas d'Alaska, Canadà i, en el passat, Groenlàndia. Els números aràbics, dissenyats per a un sistema de base 10, resulten insuficients per a representar els números en iñupiaq i atres llengües inuit. Per a solucionar este inconvenient, en 1994, estudiants de Kaktovik (Alaska), varen inventar una notació numèrica de base 20 que s'ha difòs entre els inupiat d'Alaska i s'ha considerat per al seu us en Canadà.
Sistema
[editar | editar còdic]l'iñupiaq, de la mateixa manera que unes atres llengües inuit, ampra un sistema de conteo de base 20 en una subbase de 5 (un sistema quinario-vigesimal). Açò significa que les cantitats es conten en grups de vint (similar als galeses o al francés quatre-vingts "huitanta"), en numerals intermijos per a 5, 10 i 15. Per eixemple, el número 78 s'expressa com tres veintes quinze-tres.[2]
Els dígits Kaktovik reflectixen gràficament l'estructura lèxica del sistema numèric iñupiaq.[3]
| 0 | kisitchisaġvik | 5 | Archiu:Kaktovik digit 5.svg | tallimat | 10 | Archiu:Kaktovik digit 10.svg | qulit | 15 | Archiu:Kaktovik digit 15.svg | akimiaq | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Archiu:Kaktovik digit 1.svg | atausiq | 6 | Archiu:Kaktovik digit 6.svg | itchaksrat | 11 | Archiu:Kaktovik digit 11.svg | qulit atausiq | 16 | Archiu:Kaktovik digit 16.svg | akimiaq atausiq |
| 2 | Archiu:Kaktovik digit 2.svg | malġuk | 7 | Archiu:Kaktovik digit 7.svg | tallimat malġuk | 12 | Archiu:Kaktovik digit 12.svg | qulit malġuk | 17 | Archiu:Kaktovik digit 17.svg | akimiaq malġuk |
| 3 | Archiu:Kaktovik digit 3.svg | piŋasut | 8 | Archiu:Kaktovik digit 8.svg | tallimat piŋasut | 13 | Archiu:Kaktovik digit 13.svg | qulit piŋasut | 18 | Archiu:Kaktovik digit 18.svg | akimiaq piŋasut |
| 4 | Archiu:Kaktovik digit 4.svg | sisamat | 9 | Archiu:Kaktovik digit 9.svg | quliŋŋoġutaiḷaq | 14 | Archiu:Kaktovik digit 14.svg | akimiaġutaiḷaq | 19 | Archiu:Kaktovik digit 19.svg | iñuiññaġutaiḷaq |
Els números majors es formen combinant estos dígits en una notació posicional:
| Decimal | Vigesimal | |
|---|---|---|
| Aràbics | Aràbics | Kaktovik |
| 20 | 1020 | Archiu:Kaktovik digit 1.svg |
| 40 | 2020 | Archiu:Kaktovik digit 2.svg |
| 400 | 10020 | Archiu:Kaktovik digit 1.svg |
| 800 | 20020 | Archiu:Kaktovik digit 2.svg |
Valors
[editar | editar còdic]En la següent taula es presenten els valors decimals dels dígits Kaktovik fins a tres posicions a l'esquerra i a la dreta del lloc de les unitats.[3]
Orige
[editar | editar còdic]Els números Kaktovik varen sorgir en 1994 com una activitat d'enriquiment durant una classe de matemàtiques sobre número binario en l'escola secundària Harold Kaveolook, ubicada en l'illa Barter, Kaktovik (Alaska).[4] Els estudiants varen notar que el seu idioma amprava un sistema de base 20.
En intentar escriure números o realisar operacions aritmètiques en números aràbics, varen descobrir que no contaven en suficients símbols per a representar els números iñupiaq.[5] Inicialment, varen crear dèu símbols adicionals, pero estos varen resultar difícils de memorisar. La chicoteta escola, en sol nou estudiants, va permetre que tots treballaren junts en la creació d'una notació de base 20, guiats pel seu professor, William Bartley.[5]
Despuix d'una pluja d'idees, els estudiants varen definir vàries característiques que un sistema ideal deuria tindre:
- Simplicitat visual: Els símbols devien ser "fàcils de recordar".
- Iconicidad: Devia existir una "relació clara entre els símbols i els seus significats".
- Eficiència: Els símbols devien ser "fàcils d'escriure" i poder traçar-se ràpidament sense alçar el llapis del paper.
- Distinció: Devien "diferenciar-se clarament dels números aràbics" per a evitar confusions entre abdós sistemes.
- Estètica: Tenien que ser agradables a la vista.[5]
En la notació posicional de base 20, el número vint s'escriu en el dígit 1 seguit del dígit 0. Com l'idioma iñupiaq no té una paraula per a zero, els estudiants varen decidir que el dígit 0 de Kaktovik s'assemblaria a braços creuats, indicant que no s'estava contant res.[5]
Quan els estudiants de secundària varen començar a ensenyar este sistema als alumnes més jóvens, estos últims tendien a comprimir els números per a que encaixaren en blocs del mateix tamany. Aixina, varen crear una notació icònica en la que la subbase de 5 forma la part superior del dígit i el restant la part inferior, lo que va resultar útil visualment per a realisar operacions aritmètiques.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]- Numeració maya, un sistema quinario-vigesimal d'una atra cultura americana
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ MacLean, 2012.
- ↑ MacLean, 2014, p. 840.
- ↑ 3,0 3,1 MacLean, 2014, p. 832.
- ↑ Bartley, 1997.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Bartley, 2002.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Inuit Circumpolar Conference.Nuuk (Groenlàndia):
- Este artícul conté una traducció derivada de «Numeración Kaktovik» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.