Obelisc Flaminio

Obelisc Flaminio

El obelisc Flaminio (aixina cridat perque marca el començ de la Via Flaminia), està situat en la Piazza del Populo, prop de la terrat del Pincio, forma part dels tretze Obeliscs de Roma i és un dels primers que varen ser transportats a la ciutat des d'Egipte. Està tallat en granit roig d'Asuán, medix 23.30 metros i pesa 235 tonellades. En la base i la creu alcança una altura total de 36.50 metros.

Història

A lo llarc de la seua història, el obelisc Flaminio va estar emplaçat en tres llocs distints:

Heliópolis

Construït durant el regnat de Seti I i Ramsés II (XIII), el monolit es va erigir en el Temple del Sol de l'antiga ciutat egipcíaca d'Heliópolis. Tres de les seues cares es varen gravar en el nom de Seti I, i la quarta en el del seu fill Ramsés II Sigles despuix, en l'any 10 a. C., va ser transportat fins a Roma per mandat d'Augusto, junt al denominat obelisc de Montecitorio.

Circ Màxim

A la seua arribada a Roma en l'any 10 a. C. l'obelisc es va ubicar en l'espina del Circ Màxim. Tres sigles més vesprada, en l'any 357, es va emplaçar també en el lloc l'obelisc de Letrán. Posteriorment es pert el rastre d'abdós, encara que existixen evidències de que es varen afonar o varen ser derribats en una data desconeguda.

Piazza del Popolo

L'obelisc Flaminio es redescubrió en 1587 junt a l'obelisc de Letrán, trencat en tres parts, durant les excavacions dirigides pel papa Sixto V, que els va fer traslladar junt en atres monolits per a adornar les places de Roma.

En 1589 va ser reubicat front a l'iglésia de Santa María del Popolo per Domenico Fontana, convertint-se aixina en el monument central de la piazza del Popolo recentment proyectada al seu entorn. En 1823, Giuseppe Valadier ho va adornar en una base en quatre estanys circulares i sengles escultures de lleons en pedra, imitant l'estil egipcíac. Posteriorment, el conjunt va ser novament reformat entre 1816 i 1824. ^{cita requerida}

Vore també

• Obeliscs de Roma
• Piazza del Popolo

Bibliografia

• J. J. Gloton, « Els obélisques romains de la Renaissance au néo-classicisme », Mélanges d'archéologie et de histoire de l'École française de Rome, 73 (1961), pp. 437-469.
• Labib Habachi, The Obelisks of Egypt, skyscrapers of the past, American University in Cairo Press, 1985 (ISBN 977-424-022-7)
• Filippo Coarelli, Guide archéologique de Rome, Hachette, 1998 (ISBN 2-01-235428-9)
• Armin Wirsching, Obelisken transportieren und aufrichten in Aegypten und in Rom, Norderstedt 2007 (2nd ed. 2010), ISBN 978-3-8334-8513-8
• L'Itàlia. Roma (guida rossa), Touring Club Italià, Milano 2004
• Cessara D'Onofrio, Gli obelischi vaig donar Roma, Bulzoni, 1967