Circ Màxim

Circ Màxim

El Circ Màxim (Plantilla:Lang-it; en latín: Circus Maximus) va ser un antic estadi para carreres de carros i atres events de masses de l'antiga Roma (Itàlia). Ubicat en una vall entre el mont Aventino i el Palatino, va anar el primer hipòdrom i el més gran de l'antiga Roma i el seu posterior imperi. Tenia una llongitut de 621 metros i un esgambi de 118 metros i podia albergar a més de 150 000 espectadors. En la seua forma completament desenrollada, es va convertir en el model dels circs de tot l'Imperi romà. El lloc és actualment un parc públic.

Events i usos

Maqueta de Roma en el sigle iv d. C., de Paul Bigot. El circ es troba entre l'Aventino (esquerra) i el Palatino (dreta); l'estructura ovalada a la dreta és el Coliseu.

El circ era el recint més gran de Roma per a celebrar els ludi, jocs públics conectats als festivals religiosos romans. Els ludi —plural de ludus, que significa «deport» o «joc» en llatí— eren patrocinats per romans ilustres o per l'Estat romà en benefici del poble de Roma i dels deus. La majoria d'ells se celebrava anualment o a intervals anuals en el calendari romà. Uns atres es portaven a terme per a complir un vot religiós, com els jocs en celebració d'un triumfo. D'acort en la tradició romana, els primers ludi triumfals realisats en el circ varen ser promesos per Tarquinio el Soberp a Júpiter durant la monarquia romana per la seua victòria sobre la ciutat de Suessa Pometia.

Els ludi oscilaven en duració i alcanç des d'events d'un dia o inclús mig dia fins a espectaculars celebracions realisades en varis llocs diferents durant varis dies, que contaven en cerimònies religioses, festejos públics, carreres de cavalls i carros, competicions d'atletisme, representacions d'obres de teatre i recitals, venationes i baralles de gladiadorés. Alguns incloïen eixecucions públiques. Els ludi més grans que se celebraven en el circ escomençaven en una vistosa desfilada (pompa circensis), molt similar a les processons triumfals, que indicava el propòsit dels jocs i presentava als participants.

Durant la República romana, els ludi eren organisats pels edilés. Els ludi més grans i costosos oferien una excelent oportunitat per a evaluar la competència, generositat i idoneïtat d'un edil per a un càrrec superior. No obstant, alguns events celebrats en el circ semblen haver segut relativament menuts i íntims. En el 167 a. C. «flautistes, artistes escènics i ballarins» varen actuar en un escenari temporal, provablement instalat entre les dos tribunes centrals. Atres events varen ser ampliats en ingents costs per a que ocuparen tot l'espai. Una venatio celebrada allí en el 169 a. C., una de les vàries realisades en el sigle ii, va usar «sesenta y tres lleoparts i quaranta orsos i elefants», mentres els espectadors presumiblement eren mantinguts fòra de perill per una barrera.

A mida que es varen expandir les províncies de Roma, els ludi existents varen ser embellits i els polítics varen inventar nous ludi competint pel favor del poble i dels deus. Durant la República romana, se celebraven ludi cincuenta y siete dies a l'any. Durant els demés dies, els aurigas i ginets practicaven en la seua pista. D'una atra manera, hauria segut un corral convenient per als animals que es venien en el propenc Fòrum Boario, just front a la porta d'eixida del circ. Baixe les grades exteriors, junt a les numeroses entrades del circ, hi havia tallers i tendes. En l'época de Catulo (mediats del sigle i a. C.), quan no s'estava celebrant cap joc el circ era provablement «un espai obert polvoriento en tendes i llocs [...] una concorreguda i colorida zona en mala reputació», freqüentada per «prostitutes, malabaristes, adivinos i artistes de baixa categoria».

Vista del circ des del noreste en 2019.

Els emperadors romans varen satisfer la creixent demanda popular de ludi i la necessitat de dispondre de sèus més especialisades com a obligacions essencials d'el seu càrrec i cult. Durant els varis sigles del seu desenroll, el Circ Màxim es va convertir en la principal sèu especialisada de Roma per a disputar carreres de carros. A finals del sigle i d. C. es va construir el Coliseu per a que albergara els espectàculs de gladiadorés i les caceres més chicotetes de la ciutat, i la majoria de les competicions d'atletisme se celebraven en l'Estadi de Domiciano, construït a tal efecte, encara que les carreres atlètiques de llarga distància encara es realisaven en el circ. Finalment, se celebraven ludi 135 dies a l'any.

Inclús en el punt àlgit del seu desenroll com a circuit per a carreres de carros, el circ va seguir sent el recint més adequat de Roma per a realisar processons religioses multitudinàries i l'escenari més popular per a celebrar venationes a gran escala; a finals del sigle iii, l'emperador Probo va organisar un impressionant espectàcul en el circ en el que les bésties eren caçades dins d'un verdader bosc d'arbres, en un escenari construït a tal efecte. En acabant de que el cristianisme es convertira en la religió oficial de l'Imperi, els ludi varen perdre popularitat gradualment. L'última cacera coneguda realisada en el Circ Màxim va tindre lloc en el 523, i les últimes carreres conegudes varen ser celebrades per Totila en el 549.

Topografia i construcció

Monarquia romana

l'Obelisc Flaminio, actualment situat en la Piazza del Popolo, formava part de la barrera de divisió (spina) del Circ Màxim.

El Circ Màxim es trobava al nivell del sol en la Vall de Múrcia (Vallis Múrcia), situat entre el mont Aventino i el Palatino. En els primers dies de Roma, la vall estava composta per fèrtils terrenys agrícoles, propensos a les inundacions del riu Tíber i de la riera que dividia en dos la vall. Provablement esta riera ya estava travessat per dos ponts des d'una data primerenca, en els punts en els que la pista ho creuava, i les primeres carreres es varen celebrar en un entorn agrícola, «en res més que postes de gir, bancs a on es podien assentar els espectadors, i alguns santuaris i llocs sagrats».

Segons la història de Roma de Tito Livio, el primer rei etrusc de Roma, Lucio Tarquinio Prisco, va construir assents elevats de fusta per als estrats socials més alts de Roma (els équites i els patricios), que provablement ocupaven part del costat del Palatino, en veles per a protegir-se del sol i de la pluja. El seu net, Tarquinio el Soberp, va afegir els primers assents per a plebeyos, tant en el costat del Palatino com en el costat opost de la pista, el del Aventino. Per lo demés, provablement el circ encara era poc més que una pista a través de les terres de cultiu de les afores. En esta época, la riera va poder haver segut drenado, pero les grades i els assents de fusta es podrien en freqüència i tenien que ser reconstruïts. Els postes de gir (metae), cada u d'ells compost per tres pilars cònics de pedra, varen poder ser les primeres estructures permanents del circ; un canal de desaiguador descobert entre els postes servia com a barrera divisòria.

República romana

El patrocinador dels jocs (editor en llatí) habitualment s'assentava junt a les imàgens dels deus en una cridanera grada elevada (pulvinar), pero els assents situats junt al perímetro de la pista oferien els primers plans més espectaculars. En el 494 a. C. (en els inicis de la República romana), al dictador Manio Valerio Màxim i els seus descendents se'ls va concedir el dret a una cadira curul en la curva surest, un punt de vista excelent dels girs i vuelcos de les carreres de carros. En la década de 190 a. C. es varen construir assents de pedra junt a la pista, exclusivament per als senadors.

En el 329 a. C. es varen construir posats d'eixida permanents de fusta, que varen ser tancats en portes, pintats en colors lluents i escalonats per a que la distància recorreguda entre cada lloc i la barrera central anara la mateixa. En teoria, podrien haver estajat fins a a vinticinc carros de quatre cavalls (cuadrigas), pero quan es varen introduir les carreres per equips varen ser eixamplats i es va reduir el seu número. A finals de la República o principis de l'Imperi hi havia dotze llocs. Les seues separacions estaven arrematades per hermas que servien com a tops de les portes, que eren accionadas per resorts, de manera es poguera llançar simultàneament a la pista dotze carros llaugers de quatre o dos cavalls. Els llocs eren assignats per sorteig, i els diferents equips eren identificats pels seus colors. Típicament, les carreres tenien sèt regressos, que des d'a lo manco el 174 a. C. es contaven usant grans ous esculpidos. En el 33 a. C. es va afegir un sistema adicional per a contar els regressos en grans delfins de bronze, colocats per damunt de la barrera divisòria central (euripus) per a maximizar la seua visibilitat.

Un sesterci que mostra a Caracalla i el Circ Màxim, en l'obelisc d'Augusto en el centre de la barrera divisòria central (euripus o spina).

El desenroll del circ per Juliol César, que va escomençar entorn al 50 a. C., va estendre les grades d'assents a casi tota la llongitut de la pista, llevat les portes d'eixida i una entrada procesional en l'extrem semicircular. La pista media aproximadament 621 metros de llongitut i 150 metros d'esgambi. Un canal excavat entre el seu perímetro i les grades protegia als espectadors i ajudava a drenar la pista. El terç inferior de les grades formava una cávea junt a la pista. Les seues seccions frontals a lo llarc de la recta central estaven reservades per als senadors, i les situades immediatament darrere per als équites. Els nivells superiors, dos terços del total, estaven destinats als plebeus i als no ciutadans romans. Eren de fusta, en edificis de servicis, tendes i accessos per davall. El número total d'assents és incert, pero provablement estava en l'orde de 150 000; l'estimació de Plinio el Vell de 250 000 assents és improvable. Les tribunes de fusta varen ser danyades en un incendi en el 31 a. C., durant la seua construcció o poc despuix.

Imperi romà

Sesterci de Trajano celebrant la restauració del Circ Màxim, falcat en el 103 d. C.

Els danys causats per l'incendi del 31 a. C. varen ser reparats provablement per Augusto (el successor de Juliol César i el primer emperador romà). Modestament solament va reclamar crèdit per un obelisc i un pulvinar, encara que abdós varen ser proyectes importants. Des de la seua extracció, molt abans de que Roma existira, l'obelisc havia segut consagrat als deus egipcíacs del Sol. Augusto ho va transportar des d'Heliópolis fins a Roma en un cost enorme, i ho va erigir en el centre de la barrera divisòria del circ. Va ser el primer obelisc de la ciutat, un exòtic objecte sagrat i un recordatori permanent de la victòria d'Augusto sobre els seus enemics romans i els seus aliats egipcíacs en les recents guerres civils. Gràcies a ell, Roma havia conseguit una pau duradora i una nova província egipcíaca. El pulvinar va ser construït en una escala monumental, i consistia en un santuari o temple (aedes) elevat per damunt dels assents junt a la pista. A voltes, mentres es disputaven els jocs, Augusto els vea des d'allí, junt en els deus, ocasionalment acompanyat per la seua família. Est és el circ descrit per Dionisio de Halicarnaso com «una de les estructures més belles i admirables de Roma», en «entrades i pujades per als espectadors des de totes les tendes, de manera que l'incontable multitut de persones poguera entrar i eixir sense inconvenients».

Planta del Circ Màxim d'acort en Samuel Ball Platner (1911). Les portes d'eixida escalonades estan a l'esquerra.

El lloc va seguir sent propens a les inundacions, possiblement a través de les portes d'eixida, fins que Claudio va fer millores en el recint, que provablement incloïen la construcció d'un terraplé extramuros. Els incendis en els abarrotats tallers i tribunes de fusta constituïen un perill encara major. Un incendi en el 36 d. C. sembla que va escomençar en el taller d'un cestero, baix les grades del costat del Aventino; l'emperador Tiberio va compensar a varis menuts negocis del circ per les seues pèrdues. En el 64 d. C., durant el regnat de Nerón, es va desnugar un gran incendi en l'extrem semicircular del circ, que va arrasar les grades i tendes i va destruir bona part de la ciutat. Els jocs i festivals es varen continuar celebrant en el circ, que va ser reconstruït a lo llarc de varis anys en les mateixes dimensions i el mateix disseny.

A finals del sigle i, la barrera divisòria central comprenia una série d'estanys d'aigua, o be un únic canal obert en alguns punts i cobert en uns atres, que oferia oportunitats per al embellecimiento artístic i incloïa temples i estàtues de vàries deidades, fonts i refugis per als assistents que participaven en les activitats més perilloses del circ, com les caceres o la recuperació de ferits durant les carreres de carros.

En el 81 d. C. el Senat va construir un triple arc en honor a Tito en l'extrem semicircular del circ per a substituir o ampliar una antiga entrada procesional. L'emperador Domiciano va construir un nou palau de vàries plantes en el Palatino, conectat d'algun modo en el circ; ell provablement vea els jocs en estil autocràtic, des de dalt i a penes visible per als que estaven avall com ya havien fet atres emperadors com Augusto o Calígula.Domiciano, despuix d'un nou incendi que va tindre lloc durant el seu regnat, va costejar la reconstrucció completa del Circ en pedra i rajola. La nova estructura monumental era tan alta que els ludi no es veen be des del terrat del palau, per lo que es va construir un nou pulvinar en les grades des del que l'emperador poguera ser vist i honrat com a part de la comunitat romana, junt en els deus.

Despuix de l'assessinat de Domiciano, Trajano va completar les obres del Circ Màxim en l'any 103. Esta es va convertir en la seua forma definitiva, que no va ser canviada posteriorment salve per algunes adició monumentals d'emperadors posteriors. Durant el regnat de Antonino Pío una part de la Circo Máximo, la part més alta de la grada construïda en fusta, va colapsar matant a 1112 espectadors.L'emperador Caracalla va portar a terme una nova restauració en l'any 213 que va comportar reparacions i renovacions de la fàbrica existent. Plinio afirma que les obres de Trajano varen afegir uns cinc mil assents adicionals. Durant el regnat de Diocleciano es va produir la solsida d'una part de la grada que va provocar la mort d'unes tretze mil persones.L'última gran restauració del Circ Màxim va ser portada a terme per l'emperador Constantino. Ademés de reconstruir la secció de la grada que s'havia derrocat anys arrere, va decorar el pòrtic superior en columnes dorades.

Bibliografia

• Bowersock, Glen Warren; Brown, {{{nom2}}}; Gravar, Oleg (1999). Clapix Antiquity: A Guide to the Postclassical World (en en), Harvard University Press. ISBN 978-0-674-51173-6.
• Bunson, Matthew (1995). A Dictionary of the Roman Empire (en en), Oxford University Press.
• Choay, Françoise (2001). The Invention of the Historic Monument (en en), Cambridge University Press.
• Humphrey (1986). Roman Circuses: Arenes for Chariot Racing (en en), University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-04921-5.
• Partner, Peter (1976). Renaissance Rome 1500–1559: A Portrait of a Society (en en), University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-03945-2.
• Sear, David R. (2002). Roman Coins and Their Values (en en), Spink. ISBN 1-902040-45-7.
• Spaeth, Barbette Stanley (1996). The Roman goddess Ceres (en en), University of Texas Press.
• Wiseman, Remus (1995). A Roman Myth (en en), Cambridge University Press.