Anar al contingut

Sesterci

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:ArSestertiusDioscuri.jpg
Sesterci d'argent. Anv: Cap de Roma en caixco, IIS darrere. Rev: Dioscuros cavalcant i l'inscripció ROMA.

El sesterci (del llatí singular sestertius i plural sestertii) és una moneda de l'Antiga Roma. Durant el periodo republicà era una moneda menuda d'argent emesa solament en rares ocasions. Durant el periodo imperial, era una moneda gran de latón.

El nom sesterci significa «dos i mig», en referència al seu valor nominal de dos torres i mig (una moneda romana de bronze). Este valor era útil per al comerç perque equivalia a un quarto de denario, una moneda que equivalia a dèu asos. El nom deriva de semis, «mitat» i tertius, «terç».

Una abreviatura moderna per als valors en sestercis és IIS (Unicode 𐆘), en la que el número romà II va seguit de S (semi), i tot tachat. No obstant, ya que este símbol i les lletres tachades no sempre són convenients, es pot usar HS en el seu lloc, a on la barra horisontal de la «H» representa el tachat del número II, en lloc de la lletra H.[1]

Solia anar marcat en les lletres LLS (duae librae et semis, «dos lliures i mig as»), rememorant a l'as libral, o també en I·IS o HS.

Història

[editar | editar còdic]

Es va introduir com una menuda moneda d'argent que formava part del nou sistema monetari introduït en l'any 212 a. C., que va substituir al coure com a patró monetari basat en l'as. Este nou sistema monetari estava format, ademés de per el sesterci, pel denario, el quinario i l'as, en el següent quadro de equivalència:

Equivalència entre monedes romanes
Denario Quinario Sesterci As Metal
Denario (símbol X) 1 2 4 10 Argent
Quinario (símbol V) 1/2 1 2 5 Argent
Sesterci (símbol IIS) 1/4 1/2 1 2,5 Argent
As (símbol I) 1/10 1/5 2/5 1 Bronze

La reforma monetària, que va elevar el valor del denario a 16 asos, va afectar per igual al sesterci sense variar la seua proporció respecte al denario, per la qual cosa va passar a valdre quatre asos.

En l'any 23 a. C., la reforma monetària d'Augusto va transformar el sesterci en una gran moneda d'aleació de latón, mentres que l'as, ara de coure, valia la quarta part d'un sesterci. Augusto va fixar el valor del sesterci en una centèsima part del áureo. El sesterci es va produir com la major denominació en bronze fins a finals de el III. La majoria es varen falcar en la ceca de Roma, pero a partir de l'any 64, durant els regnats de Nerón (54-68) i Vespasiano (69-79), la ceca de Lió (Lugdunum) va complementar la producció.

Archiu:Sestertius dupondius as.jpg
Sesterci de bronze d'Adriano, dupondio de bronze d'Antonino Pío i as de coure de Marco Aurelio.

En l'época imperial, el sesterci es falcaria en dobles séries de bronze i latón (oricalco), estos en un pes entre 25 i 28 grams, medir entre 32 i 34 mm de diàmetro i uns 4 mm de gruixa. La distinció entre bronze i latón era important per als romans. Al latón ho denominaven orichalcum (oricalco), també deletreado aurichalcum (en alusió a la paraula "aureus" per a moneda d'or), que significa "or-cobre", pel seu aspecte lluent i dorat quan les monedes estaven recent falcades.[2] El oricalco es considerava, en pes, aproximadament el doble de valiós que el coure. Per això el mig sesterci, el dupondio, tenia aproximadament el mateix tamany i pes que el bronze, pero valia dos asos.


Encara que els sestercis varen continuar falcant-se fins a finals de el III, es va produir una notable deterioració de la calitat del metal utilisat, el pes de fins a 20 a 22 g i el falcat, a pesar de que els retrats varen seguir sent importants. Els emperadors posteriors varen recórrer cada volta més a la fundició dels sestercis més antics, un procés que va provocar la pèrdua gradual del component de cinc en cremar-se en les altes temperatures necessàries per a fondre el coure, ya que el zinc fon a 419 °C i hervir a 907 °C, mentres que el coure fon a 1085 °C. El dèficit es compensava en bronze i inclús plom. Per això, els sestercis posteriors solen tindre un aspecte més obscur i es fabriquen a partir de cospelés preparats de forma més tosca.

L'impacte gradual de l'inflació causada pel envilecimiento de la moneda d'argent va significar que el poder adquisitiu del sesterci i de les denominacions més menudes com el dupondio i l'as es va reduir constantment. En el I, el dupondio i l'as dominaven el canvi diari, pero en el II, en l'inflació, el sesterci es va convertir en el canvi dominant. En el III, les monedes d'argent contenien cada volta menys argent i més coure o bronze. Cap als anys 260 i 270, l'unitat principal era el doble denario, l'antoniniano, pero para llavors estes menudes monedes eren casi totes de bronze. Encara que estes monedes valien teòricament huit sestercis, el sesterci mig valia molt més en térmens del metal que contenia.

Archiu:Sestertius-Caracalla-Circus Maximus-RIC 0500a.jpg
Sesterci de bronze de Caracalla (198-217). Anv: Bust laureado. Rev: Carrera de carros en el Circ Màxim, en detall de l'espina i l'obelisc.

Alguns dels últims sestercis varen ser falcats per Aureliano (270-275). Durant el final de la seua emissió, quan els sestercis es varen reduir en tamany i calitat, el doble sesterci va ser emés primer per Trajano Decio (249-251) i més vesprada, en gran cantitat, pel governant d'un règim dissident en Occident, Pòstum (259-268), que a sovint, utilisava sestercis vells desgastats per a sobregrabar la seua image i llegendes. El sesterci doble es distinguia del sesterci per la corona radiada que duya l'emperador, un recurs utilisat per a distinguir el dupondio de l'as i el antoniniano del denario. En el temps, molts sestercis varen ser retirats per l'Estat i per falsificadors, per a fondre'ls i fabricar el degradat antoniniano, lo que va empijorar l'inflació. En les reformes monetàries de el IV, el sesterci no va eixercitar cap paper.

Els seus motius solen mostrar l'image del emperador o algun parent en l'anvers, i en el revers se sol commemorar algun acontenyiment militar o polític destacat. Entre les monedes més destacades artísticament de les séries d'emperadors, es troben els grans sestercis de latón.[3]

És freqüent trobar la grafia sextercio (etimológicament incorrecta), a pesar de que l'única reconeguda per la Real Acadèmia Espanyola és «sesterci».[4]

El sesterci com a unitat

[editar | editar còdic]

El sesterci també es va usar com una unitat de conte estàndar i es va representar en les inscripcions en el monograma HS. Es varen registrar grans valors en térmens de sestertium milia, «mils de sestercis».

Despeses, propietats i corrupció

[editar | editar còdic]

Segons els Anals de Tácito, als soldats de l'eixèrcit del Rin, que es varen alçar contra Tiberio, se'ls pagaven dèu asos per dia, dels quals tenien que pagar, entre atres coses, els seus propis uniformes. Varen exigir que se'ls pagara un denario al dia, i ho varen conseguir.[5] Per l'escàs sòu, un soldat no s'enriquia en ell, sino que en les oportunitats de saqueig i venda d'esclaus.[6] En canvi, va haver deportistes i actors que varen aplegar a fer grans fortunes. A mitan de el II, Cayo Apuleyo Diocles, qui va anar un exitós auriga durant 24 anys, va fer que escrigueren en el seu epitafi[7] que havia acumulat 35863120 sestercis gràcies a la seua carrera deportiva.[8] L'actor Quint Roscio, en el I, va aplegar a guanyar 300000[9] a 500000 sestercis anuals[10] segons Cicerón i Plinio respectivament, o 4000 sestercis diaris segons Macrobio.[11]

Els registres de Pompeya mostren que es va vendre un esclau en una subasta per més de 6000 sestercis. També una tableta d'escritura de Londinium, datada en c.75-125, que registra la venda d'una esclava anomenada Fortunata per 600 denarios, igual que a un home cridat Vegeto per la cantitat de 2400 sestercis.[12] Durant el regnat de Tiberio, l'équite i poeta Clutorio Prisco va pagar a Sejano cinquanta millons de sestercis per un bell eunuc cridat Paezón.[13] Un atre eixemple de despeses exorbitados realisats per l'èlit romana va ser un convit organisat per Cleopatra i Marco Antonio en que varen gastar dèu millons de sestercis[14] i possiblement atres dèu millons en unes perles que varen exhibir.[15] També se sap que César li regale al seu amant, Servilia, mare de Marque Juny Brut, una perla que valia sis millons de sestercis.[16]

A finals del periodo republicà, Escauro tenia una propietat en Tusculum evaluada en trenta millons de sestercis[17] i una insulae en 14,8 millons.[18] El senador Cayo Albino va comprar una propietat prop de la casa de Cicerón per 11,5 millons.[19] El tribuno de la plebe Cayo Lucilio Hirros tenia una granja en Brucio que va vendre per quatre millons.[20] Cicerón li va comprar una atra granja a un tal Marque Silio per 1,2 millons de sestercis.[21] Per haver alcançat el càrrec de cònsul i les seues exitoses campanyes militars,[22] Lúculo va deure ser del selecte grup de «senadors molt rics»,[23] per eixemple, es va comprar una casa en Bayas per dèu millons de sestercis.[nota 1]


El pretor Cayo Verres va governar Sicília de forma molt corrupta, tant que va ser enjuïciat i Cicerón li va acusar de haver-se apropiat illegalment de quaranta[25] a cent millons de sestercis.[26] Al final, a Verres se li va impondre una multa d'a penes tres millons, per lo que es va acusar a Cicerón d'acceptar un soborn per a rebaixar-la.[nota 2]

Un atre cas conegut és el del tribuno Cayo Escribonio Curión, a qui César va sobornar, possiblement pagant-li uns 60 millons de sestercis,[28] puix eixa era la cantitat de diners que el tribuno adeutava.[29]

Donacions

[editar | editar còdic]

Solament en les seues donacions als seus soldats i els habitants de Roma, Juliol César va poder gastar 2000 millons de sestercis[30] i quan va ampliar el Fòrum Romà us més de 100 millons de sestercis del botí per a pagar els terrenys a on es varen fer les obres.[31] En el seu testament, Augusto va deixar més de quaranta millons com a donació als ciutadans de Roma i més de cincuenta y tres millons als seus soldats,[32][33][34] encara que la sifra va poder ser major puix les fonts no especifiquen quànt diners donó als cohors voluntariorum civium Romanorum,[35] les cohortes de ciutadans romans voluntaris que servien com a auxiliars en les fronteres.[36] Segons la seua inscripció i testament Res Gestae Divi Augusti,[37] Augusto va poder donar als seus soldats i ciutadans uns 2400 millons de sestercis en diferents beneficis.[38]

Tiberio va oferir prestar cent millons al poble per tres anys per a ajudar en cas de necessitat,[32] per lo que el seu patrimoni va deure ser superior a eixa sifra.[39] Décades despuix, Nerón li va regalar quinze millons a Tiridates I d'Armènia quan es va sometre a la seua autoritat.[13] En el seu propi testament, el banquer hispà-romà Lucio Cornelio Balbo el Major donó cent sestercis a cada ciutadà romà.[nota 3] El seu nebot Lucio Cornelio Balbo el Menor també va posseir una enorme fortuna,[43][44][45] provablement heretara del seu tio.[46] Els Balbo venien de la Bètica, regió que va aportar numerosos casos de hispà-romans molt rics en el pas del temps, com Voconio Romà, Lucio Licinio Sura, Cneo Domicio Tulo, el lliberte Lucano i Adriano.[47]

Botí i tributs

[editar | editar còdic]

Respecte dels tributs, botins i indemnisacions bèliques. En la primera guerra púnica, els romans varen véncer al seu primer enemic verdaderament ric, Cartago, i inicialment varen impondre una indemnisació de 84 millons de sestercis que despuix varen elevar a 114 millons.[nota 4] Décades despuix, el vencedor de la segona guerra púnica, Publio Cornelio Escipión Africà, va exhibir en el seu triumfo un tesor evaluat en 40 millons.[nota 5] Ademés, els derrotats cartagineses es varen comprometre a pagar per cinquanta anys una indemnisació de 240 millons de sestercis.[nota 6]

En finalisar la segona guerra macedónica, el cònsul romà Tito Quincio Flaminino va exhibir en la seua desfilada un botí de 120 a 144 millons de sestercis.[nota 7] Pocs anys despuix, Lucio Cornelio Escipión Asiàtic, va véncer a Antioco III Megues en la guerra romà-síria. La dinastia seléucida va deure pagar una indemnisació de 360 millons.[nota 8] A mitan de el II, el cònsul Lucio Emilio Paulo Macedónico va exhibir en el seu triumfo el tesor macedonio capturat en la tercera guerra macedónica: 200[66] a 300 millons de sestercis.[67]


Vàries décades més vesprada, en acabar la primera guerra mitridática, Sila li va impondre a Mitrídates VI del Ponto el Tractat de Dárdano, obligant-ho a pagar 48 a 72 millons, mentres que les ciutats d'Àsia que varen traïcionar a Roma varen deure pagar 480 millons.[nota 9] Quan es va firmar el tractat, la campanya de Sila havia durat uns cinc anys i el sòu de les seues cinc legions va poder costar 64 millons de sestercis durant eixe periodo.[74] Per a conseguir recursos el general romà va saquejar els tesors sagrats de Delfos, Olimpia i Epidauro i va impondre tal onerosos castics a les ciutats asiàtiques.[75]

La recolecció del castic en Àsia va ser realisada per Lúculo, qui va ser vist pels locals com un consol per la seua honestitat i benevolència en realisar la tasca.[71] Durant les seues pròpies campanyes asiàtiques, Lúculo es va apoderar de tesors reals en Síria, Armènia i Anatolia, conseguint 1400 millons de sestercis en botí.[nota 10] Craso, vencedor d'Espartaco, tenia el dit: «que ningú era ric llevat aquell que podia mantindre una legió de tropes en els seus ingressos anuals».[80][81] Lúculo va pagar l'equivalent a 72 millons de sestercis de la seua pròpia bojaca per una flota per a transportar i recolzar a les seues tropes.[nota 11]


Entre els anys 67 i 61 a. C., Pompeyo Magne va conseguir numeroses victòries a l'est del mar Mediterrànea, com acabar la tercera guerra mitridática, i aumentant la recaptació tributària anual de la República en Àsia de 200 a 340 millons de sestercis.[nota 12] Ademés, personalment va ingressar al tesor públic atres 200 a 480 millons.[nota 13] Respecte de César, el botí que va conseguir en la guerra de les Galias i en la segona guerra civil de la República romana i va presentar en el seu triumfo va poder valdre de 600 a 1620 millons de sestercis.[nota 14] El tribut anual conseguit de la Galia va ser de 40 millons[90] i, despuix de la batalla de Tapso, va extraure de Numidia un tribut per a la República de 200 millons.[91] En confiscar el patrimoni dels seus enemics polítics[89] César va poder acumular una riquea que haguera segut impensable per a la generació dels seus yayos.[92]

En l'any 60 a. C., Ptolomeo XII va pagar 144 millons de sestercis al Primer Triumvirat per a ser reconegut com a rei d'Egipte en un moment que les rendes anuals ptolemaicas eren de 144 a 300 millons.[nota 15] En el 55 a. C., li va oferir 240 millons al procònsul Aulo Gabinio si ho ajuda a recuperar el seu tro.[nota 16] Casi tres décades despuix, quan els romans es varen anexar el país, el botí va ser enorme, potser fins a 1000 millons de sestercis.[100]


Durant la tercera guerra civil de la República romana, Marque Juny Brut i Cayo Casio Longino es varen apoderar d'uns 700 millons de sestercis per a enfrontar-se al Segon Triumvirat.[nota 17]

Patrimonis

[editar | editar còdic]

Les despeses i donatius abans mencionats indiquen el nivell de riquea alcançat per una menuda èlit de romans en la República tardana i en l'Alt Imperi.

El historiador israelita Israël Shatzman considerava que gràcies al botí militar i confiscs les propietats dels seus enemics polítics, els hòmens més rics de la República romana tardana eren Marco Emilio Escauro, Cayo Mario, Lucio Cornelio Sila, Cneo Pompeyo Magne, Lucio Licinio Lúculo, Cayo Juliol César,[104] Publio Licinio Craso i Marco Antonio.[105] El politòlec nortamericà Jeffrey Winters considera a César, Mario, Sila, Lúculo, Pompeyo, Craso, Augusto i Tiberio part del cim de oligarcas romans que devien tindre al voltant de patrimonis d'uns 100 millons de sestercis,[106] equivalents a 2200 millons de dólars nortamericans en 2011,[107] encara que eixa barrera seria una estimació conservadora de les seues riquees.[106] En opinió del historiador alemà Theodor Mommsen, en últim sigle de la República: «tres millons de sestercis constituïen llavors una fortuna senatorial moderada i dos millons eren un passar decent per a un cavaller [équite]».[108]

Majors patrimonis coneguts durant la República romana:
Sifres en millons de sestercis.
Personage Fortuna Notes
Lucio Cornelio Sila >200[109] Riquea superior a la de Craso.[110]
Cneo Pompeyo Magne 200 a 700[nota 18] Herència que va deixar al seu fill Sext.
Marco Licinio Craso 170 a 200[nota 19]
Cayo Juliol César 96 a 700[nota 20]
Lucio Licinio Lúculo 96 a 100[nota 21]
Demetrio de Gadara 96 a 100[nota 22] Lliberte de Pompeyo.
Quint Roscio >50[nota 23] Renombrado actor.
Clodio Esopo 20[125] Renombrado actor.
Tito Antistio 18[nota 24] Cuestor la fortuna de la qual va ser confiscada per César.
Marque Tuli Cicerón >13[23] Estimació sobre les seues propietats conegudes.[nota 25]
Tito Pomponio Àtic 12[134]
Sext Roscio >6[135] Tretze granges.
Catón el Jove >3,6[23] Estimació sobre les seues propietats conegudes.[nota 26]
Cayo Publicio Maleolo >2,5[140] Només finques en Àsia[141]

Plinio el Jove mencionava que la fortuna promig d'un senador de el I era d'uns quinze millons de sestercis en propietats.[142][143][107] En comparació, la fortuna del mege Galeno en el II era llaugerament superior a eixe promig i es considerava moderada.[144] L'orige d'una fortuna podia ser molt variat,[145] pero la majoria es feya en el món privat, per lo que un ecuestre o un senador no servien en política per avarícia sino que pel prestigi d'eixercitar un càrrec públic.[146]

Majors fortunes conegudes durant l'Imperi romà:
Sifres en millons de sestercis.[147]
Personage Fortuna Notes
Augusto 1400[32][148] Fallit en l'any 14.
Claudio Narciso 400[149] Fallit en l'any 54.
Cneo Cornelio Léntulo Augur 400[150] Fallit en l'any 25.
Lucio Volusio Saturnino (en) >300[39] Fortuna superior a la de Séneca.[151][152]
Fallit en l'any 56.
Séneca 300[153] Fallit en l'any 65.
Marco Antonio Pala 300[154] Fallit en l'any 62.
Quint Vibio Crispe 300[155] Fallit en l'any 83 o 93.
Lucio Cornelio Balbo el Major ¿300?[nota 27] Potser equiparable a Pala i Séneca.
Tácito 280[158] A finals de la crisis del sigle III.
Cayo Juliol Licinio (en) ¿200 a 300?[39] Equiparable a Craso i Pala.[159][160]
Fallit despuix de l'any 14.
Cayo Juliol Calisto >200[39] Equiparable a Craso i Pala.[110]
Fallit en l'any 52.
Tito Clodio Eprio Marcelo 200[155] Fallit en l'any 79.
Cayo Salustio Crispe Pasieno 200[161] Fallit en l'any 47.
Marco Gavio Apicio 110[162] Fallit en l'any 28.
Tiberio >100[32] Fallit en l'any 37.
Tiberio Claudio Hiparco 100[163] Fallit en l'any 81.
Lucio Tario Rufo 100[164] Fallit en l'any 14.
Principalment propietats en el Piceno.[165]
Antíoco IV de Comagene 100[166] Fallit despuix de l'any 72.
Cayo Cecilio Isidoro 60[167] Fallit en l'any 8 a. C..
Marco Aquilio Régulo 60[168] Fallit en l'any 105.
Clutorio Prisco >50[13] Eixecutat en l'any 21.
Lolia Paulina >40[169] Fallida en l'any 49.
Cayo Estertinio Jenofonte
Quint Estertinio Jenofonte		 30[170] Germans mèdics de Claudio.
Fortuna en conjunt.[144]
Lucio Arruncio 30[171] Fallit en l'any 37.
Crinas 20[172] Fallit en l'any 54 o el 68.
Galeno 20[173] Fallit en l'any 216.
Plinio el Jove 17[174] Estimació basada en les seues possessions.[175]
Fallit en l'any 113.
Virgilio 10[176] Fallit en l'any 19 a. C..
Cneo Calpurnio Pisón 5[177] Fallit en l'any 20.
Emilia Pudentilla 4[178] Va viure en el II.
Cayo Licinio Marí Voconio Romà 4[179] Va viure en el II.
Herenio Rufino 3[180] Va viure en el II.
Apuleyo 2[181] Va viure en el II.
Marco Hortensio Hortalo 1,8[182] Va fallir despuix de l'any 16.

El valor del sesterci per als numismàtics

[editar | editar còdic]
Archiu:GordianusIsest.jpg
Sesterci de bronze en el bust de l'emperador Gordiano I.

Els numismàtics valoren molt els sestercis, ya que el seu gran tamany els va donar als celatores (gravadors) un àrea gran per a produir retrats detallats i tipos inversos. Els més célebres són els produïts para Nerón entre els anys 64 i 68, creats per alguns dels gravadors de monedes més consumats de l'història. Els retrats més realistes d'este emperador, i els elegants dissenys inversos, varen impressionar molt i varen influir en els artistes del Renaixença. La série emesa per Adriano entre 117 i 138, que registra els seus viages per l'Imperi romà, la representació del qual és l'apogeu de l'Imperi i inclou la primera image en un moneda de la figura de Britania, sigles més vesprada va ser revixcuda pel rei anglés Carlos II, i continua apareixent en les monedes del Regne Unit.

Com a resultat de la cessació de la producció i les retirades de circulació en el IV, els sestercis són menys comuns en comparació a atres monedes de bronze romanes. Els eixemplars en detalls precisos, a sovint tenen altes primes en subastes.

Eixemples de sestercis

[editar | editar còdic]
  • Sesterci de Claudio: Tiberius Claudius Nero Drusus Germanicus, emperador de 41 a 54.
  • Sesterci d'Adriano: Publius Aelius Hadrianus, emperador de 117 a 138.
  • Sesterci de Gordiano III: Marcus Antonius Gordianus, emperador de 238 a 244.
  • Sesterci de Trajano: Marcus Vlpius Traianus, emperador de 98 a 117.[183]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Kennedy, 1930, p. 214.
  2. ↑ Plinio XXXIV.2.2 Plantilla:Harvp.
  3. ↑ Portraits and types. En Coins, Britannica Money. Consultat el 21 de juliol de 2025.
  4. ↑ Plantilla:Cita DPD
  5. ↑ Tácito Anals I.17.4-5 Plantilla:Harvp.
  6. ↑ Sheppard, 2009, p. 32.
  7. ↑ CIL VI.10048 = ILS 5287 Plantilla:Harvp.
  8. ↑ Mahoney, 2001, p. 32.
  9. ↑ Cicerón Pro Roscio Comoedo 8.23 Plantilla:Harvp.
  10. ↑ Plinio VII.39.128 Plantilla:Harvp.
  11. ↑ Macrobio III.14.13 Plantilla:Harvp.
  12. ↑ Costera, Salvador. L'esclava Fortunata. Terrae Antiqvae. Publicat el 28 de juny de 2013.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Plinio VII.39.129 Plantilla:Harvp.
  14. ↑ Plinio IX.58.119-120 Plantilla:Harvp
  15. ↑ Jones, 2006, p. 108 (nota 22).
  16. ↑ Suetonio César 50.2 .
  17. ↑ Plinio XXXVI.24.115 Plantilla:Harvp.
  18. ↑ Plinio XXXVI.24.103 Plantilla:Harvp.
  19. ↑ Cicerón Àtic XIII.31.4 Plantilla:Harvp.
  20. ↑ Varrón III.17.3 Plantilla:Harvp.
  21. ↑ Cicerón Àtic XII.251. Plantilla:Harvp.
  22. ↑ Shatzman, 1975, pp. 378-381.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 23,5 23,6 Shatzman, 1975, p. 35.
  24. ↑ Plutarco Mario 34.2 Plantilla:Harvp.
  25. ↑ Cicerón Contra Verres, actio II II.X.26 Plantilla:Harvp.
  26. ↑ Cicerón Contra Quint Cecilio 5.19 Plantilla:Harvp.
  27. ↑ Plutarco Cicerón 8.1 Plantilla:Harvp.
  28. ↑ Münzer, 1921, p. 870.
  29. ↑ Valerio IX.1.6 Plantilla:Harvp.
  30. ↑ Badian, 1990, pp. 30-31.
  31. ↑ Suetonio César 26.2 Plantilla:Harvp.
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 Suetonio Augusto 101 Plantilla:Harvp. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits
  33. ↑ Tácito Anals I.8.2 Plantilla:Harvp.
  34. ↑ Dion Casio LVI.32.2 Plantilla:Harvp.
  35. ↑ Shatzman, 1975, p. 368 (nota 561.
  36. ↑ Almansa Fernández, 2025, p. 6.
  37. ↑ RGDA 16-17, 21 Plantilla:Harvp.
  38. ↑ Yamada, 2018, p. 25.
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 39,3 Duncan-Jones, 1982, p. 343.
  40. ↑ Dion Casio XLVIII.32.2 Plantilla:Harvp.
  41. ↑ 41,0 41,1 Gibbs, 1892, p. 454.
  42. ↑ Shatzman, 1975, p. 330.
  43. ↑ Tácito Anals III.72.2 Plantilla:Harvp; Plantilla:Harvp.
  44. ↑ Suetonio Augusto 29.5 Plantilla:Harvp.
  45. ↑ Cicerón. "Carta a Cayo Asinio Polión". Familiars X.32.1 Plantilla:Harvp.
  46. ↑ Shatzman, 1975, p. 331.
  47. ↑ Dones Boscs-Plateaux, 2005, p. 142 (nota 195).
  48. ↑ Polibio I.62.8 Plantilla:Harvp.
  49. ↑ 49,0 49,1 Biglino, 2024, p. 167.
  50. ↑ Polibio III.27.5 Plantilla:Harvp.
  51. ↑ 51,0 51,1 51,2 Jones, 2020, p. 81.
  52. ↑ Livio XXX.45.3 Plantilla:Harvp.
  53. ↑ Taylor, 2015, p. 212 (nota 480).
  54. ↑ Livio XXX.375 Plantilla:Harvp.
  55. ↑ Polibio XV.18.7 Plantilla:Harvp.
  56. ↑ Livio XXXVI.4.5-7 Plantilla:Harvp.
  57. ↑ Harris, 2003, p. 145.
  58. ↑ Livio XLV.40.1 Plantilla:Harvp.
  59. ↑ Polibio XVIII.35.4 Plantilla:Harvp.
  60. ↑ 60,0 60,1 Jones, 2020, p. 84.
  61. ↑ Polibio XXI.17.3 Plantilla:Harvp
  62. ↑ Polibio XXI.42.19 Plantilla:Harvp.
  63. ↑ Livio XXXVIII.38.13-14 Plantilla:Harvp.
  64. ↑ Livio XXXVII.45.14 Plantilla:Harvp.
  65. ↑ Apiano Guerra síria 7.38 Plantilla:Harvp.
  66. ↑ Patérculo I.9.6 Plantilla:Harvp.
  67. ↑ Plinio XXXIII.17.56 Plantilla:Harvp.
  68. ↑ Plutarco Sila 22.5 Plantilla:Harvp.
  69. ↑ Memnón 25.2 Plantilla:Harvp
  70. ↑ Frank, 1933b, p. 80.
  71. ↑ 71,0 71,1 Plutarco Lúculo 20.4 Plantilla:Harvp.
  72. ↑ Plutarco Sila 25.2 Plantilla:Harvp.
  73. ↑ 73,0 73,1 73,2 Boatwright, 2004, p. 227.
  74. ↑ Shatzman, 1975, p. 270.
  75. ↑ Harl, 1996, p. 70.
  76. ↑ Plutarco Lúculo 29.3 Plantilla:Harvp.
  77. ↑ Plutarco Lúculo 37.4 Plantilla:Harvp.
  78. ↑ Plutarco Lúculo 37.3 Plantilla:Harvp.
  79. ↑ 79,0 79,1 Harl, 1996, p. 71.
  80. ↑ Plinio XXXIII.47.134 Plantilla:Harvp.
  81. ↑ Cicerón Sobre els deures I.8.25 Plantilla:Harvp.
  82. ↑ Plutarco Lúculo 13.4 Plantilla:Harvp.
  83. ↑ 83,0 83,1 Plutarco Pompeyo 45.3 Plantilla:Harvp.
  84. ↑ Plinio XXXVII.6.16 Plantilla:Harvp.
  85. ↑ Shatzman, 1975, p. 333.
  86. ↑ Apiano Guerra mitridática 17.116 Plantilla:Harvp.
  87. ↑ Patérculo II.56.2 Plantilla:Harvp.
  88. ↑ Apiano Guerres civils II.102 Plantilla:Harvp.
  89. ↑ 89,0 89,1 Nicolet, 1980, p. 178.
  90. ↑ Suetonio César 25.1 Plantilla:Harvp.
  91. ↑ DBA 90 Plantilla:Harvp.
  92. ↑ 92,0 92,1 92,2 Tan, 2017, p. 10.
  93. ↑ Suetonio César 54.3 Plantilla:Harvp.
  94. ↑ Wallace, 2015, p. 492 (nota 26).
  95. ↑ Diodoro XVII.52.6 Plantilla:Harvp.
  96. ↑ Estrabón XVII.1.13 Plantilla:Harvp.
  97. ↑ Wallace, 2015, p. 343.
  98. ↑ Cicerón En defensa de Gayo Rabirio Pòstum 8.21 Plantilla:Harvp.
  99. ↑ Wiseman, 2003, p. 399.
  100. ↑ Frank, 1933a, p. 145.
  101. ↑ Apiano Guerres civils III.75 Plantilla:Harvp.
  102. ↑ EID MAR. UChicago.
  103. ↑ Plutarco Brut 32.4 Plantilla:Harvp.
  104. ↑ Shatzman, 1975, p. 67.
  105. ↑ Shatzman, 1975, p. 44 (nota 120).
  106. ↑ 106,0 106,1 106,2 Winters, 2011, p. 95 (nota 38).
  107. ↑ 107,0 107,1 Winters, 2011, p. 95.
  108. ↑ Mommsen, 1876, p. 197.
  109. ↑ Shatzman, 1975, p. 36.
  110. ↑ 110,0 110,1 110,2 Plinio XXXIII.47.134 Plantilla:Harvp.
  111. ↑ Cicerón Filípicas XIII.5.12 Plantilla:Harvp.
  112. ↑ Apiano Guerres civils III.4 Plantilla:Harvp.
  113. ↑ Tan, 2017, p. 10 (nota 27).
  114. ↑ Dion Casio XLVIII.36.5 Plantilla:Harvp.
  115. ↑ Plutarco Craso 2.2 Plantilla:Harvp.
  116. ↑ Marshall, 1976, p. 13.
  117. ↑ Plutarco Antonio 15.1 Plantilla:Harvp.
  118. ↑ Plutarco Cicerón 43.8 Plantilla:Harvp.
  119. ↑ Pelling, 1988, p. 155.
  120. ↑ Cicerón Filípicas I.7.17 Plantilla:Harvp.
  121. ↑ Cicerón Filípicas II.37.93 Plantilla:Harvp.
  122. ↑ Diodoro IV.21.4 Plantilla:Harvp.
  123. ↑ Plutarco Vida de Pompeyo 2.4 Plantilla:Harvp.
  124. ↑ Smith, 1870, p. 663.
  125. ↑ Macrobio III.14.14 Plantilla:Harvp
  126. ↑ Cicerón, "Carta a Lucio Munacio Planco", Familiars XIII.29.4 Plantilla:Harvp.
  127. ↑ Shatzman, 1975, p. 295.
  128. ↑ Shatzman, 1975, pp. 403-425.
  129. ↑ Plutarco Cicerón 8.1 Plantilla:Harvp.
  130. ↑ Plutarco Cicerón 8.3 Plantilla:Harvp.
  131. ↑ Shatzman, 1975, p. 403.
  132. ↑ Cicerón Àtic XII.32.2 Plantilla:Harvp; XV.17.1 Plantilla:Harvp; XVI.1.5 Plantilla:Harvp.
  133. ↑ Shatzman, 1975, p. 407.
  134. ↑ Nepote Àtic 14.2-3 Plantilla:Harvp.
  135. ↑ Cicerón Pro Roscio Amerino 2.6 Plantilla:Harvp.
  136. ↑ Shatzman, 1975, pp. 393-394.
  137. ↑ Plutarco Catón el Jove 4.1 Plantilla:Harvp.
  138. ↑ Shatzman, 1975, p. 393.
  139. ↑ Shatzman, 1975, p. 3394.
  140. ↑ Cicerón Contra Verres, actio II I.36.92 Plantilla:Harvp.
  141. ↑ Shatzman, 1975, pp. 35, 394.
  142. ↑ Plinio "Carta a Caninio". Cartes VIII.6.12-13; VIII.6.32-33 Plantilla:Harvp.
  143. ↑ Plinio "Carta a Cayo Plinio Montano" VII.29.10-11 Plantilla:Harvp.
  144. ↑ 144,0 144,1 Duncan-Jones, 1982, p. 344.
  145. ↑ MacKenzie, 1983, p. 270.
  146. ↑ MacKenzie, 1983, p. 271.
  147. ↑ Duncan-Jones, 1982, pp. 343-344.
  148. ↑ Shatzman, 1975, pp. 361-362.
  149. ↑ Dion Casio LX.34.4 Plantilla:Harvp.
  150. ↑ Séneca Dels beneficis II.27.1 Plantilla:Harvp.
  151. ↑ Tácito XIV.56.1 Plantilla:Harvp.
  152. ↑ Tácito XIII.30.2 Plantilla:Harvp.
  153. ↑ Tácito XIII.42.4 Plantilla:Harvp.
  154. ↑ Tácito XII.53.3 Plantilla:Harvp.
  155. ↑ 155,0 155,1 Tácito Diàlec 8 Plantilla:Harvp.
  156. ↑ Gibbs, 1892, pp. 453-454.
  157. ↑ Shatzman, 1975, p. 329.
  158. ↑ HA 10 Plantilla:Harvp.
  159. ↑ Juvenal I.109 Plantilla:Harvp.
  160. ↑ Séneca Cartes a Lucilio 119.9 Plantilla:Harvp.
  161. ↑ Suetonio La vida de Crispe Pasieno Plantilla:Harvp.
  162. ↑ Séneca Consolació a Helvia 10 Plantilla:Harvp.
  163. ↑ Suetonio Vespasiano 13 Plantilla:Harvp.
  164. ↑ Plinio XVIII.7.27 Plantilla:Harvp.
  165. ↑ Shatzman, 1975, pp. 35-36, 400.
  166. ↑ Suetonio Caligula 16.3-4 Plantilla:Harvp.
  167. ↑ Plinio XXXIII.47.135 Plantilla:Harvp.
  168. ↑ Plinio "Carta a Cayo Calvisio Rufo". Cartes II.20.13 Plantilla:Harvp.
  169. ↑ Plinio IX.58.117-118 Plantilla:Harvp.
  170. ↑ Plinio XXIX.3.7-8 Plantilla:Harvp.
  171. ↑ Plinio XXIX.3.8 Plantilla:Harvp.
  172. ↑ Plinio XXIX.5.9 Plantilla:Harvp.
  173. ↑ Galeno VII.729 Plantilla:Harvp.
  174. ↑ Duncan-Jones, 1982, p. 20.
  175. ↑ Duncan-Jones, 1982, pp. 20-30.
  176. ↑ Suetonio Vida de Virgilio 13 Plantilla:Harvp.
  177. ↑ Tácito Anals III.17.4 Plantilla:Harvp; Plantilla:Harvp.
  178. ↑ Apuleyo Apologia 71.16-17 Plantilla:Harvp.
  179. ↑ Plinio "Carta a Trajano" X.4.2 Plantilla:Harvp.
  180. ↑ Apuleyo Apologia 75.26-27 Plantilla:Harvp.
  181. ↑ Apuleyo Apologia 23.4-5 Plantilla:Harvp.
  182. ↑ Tácito Anals II.37.1 Plantilla:Harvp; II.38.4-5 Plantilla:Harvp.
  183. ↑ «Algunes monedes romanes». www.tesorillo.com. Consultat el 9 de giner de 2020.
Erro en la cita: La etiqueta <ref> definida en las <references> con nombre «FOOTNOTERolfe1914a{{{c}}}69» no se utiliza en el texto anterior.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Primària

[editar | editar còdic]

Els llibres són citats en números romans i capítuls i paràgrafs en números aràbics. Entre paréntesis es varen usar els llinages dels editors o traductors de les edicions usades per a indicar les pàgines.

  • Plutarco. ___protected_title_0___. Part de ___protected_title_1___. Vore en: Perrin, Bernadotte (1918). The Parallel Lives by Plutarch (en en), Cambridge: Harvard University Press.
  • Plutarco. ___protected_title_2___. Part de ___protected_title_3___. Vore en: Perrin, Bernadotte (1919b). The Parallel Lives by Plutarch (en en), Cambridge: Harvard University Press.
  • Plutarco. ___protected_title_4___. Part de ___protected_title_5___. Vore en: Perrin, Bernadotte (1919a). The Parallel Lives by Plutarch (en en), Cambridge: Harvard University Press.
  • Plutarco. ___protected_title_6___. Part de ___protected_title_7___. Vore en: Perrin, Bernadotte (1916). The Parallel Lives by Plutarch (en en), Cambridge: Harvard University Press.
  • Plutarco. ___protected_title_8___. Part de ___protected_title_9___. Vore en: Perrin, Bernadotte (1914). The Parallel Lives by Plutarch (en en), Cambridge: Harvard University Press.
  • Plutarco. ___protected_title_10___. Part de ___protected_title_11___. Vore en: Perrin, Bernadotte (1920). The Parallel Lives by Plutarch (en en), Cambridge: Harvard University Press.
  • Plutarco. ___protected_title_12___. Part de ___protected_title_13___. Vore en: Perrin, Bernadotte (1916). The Parallel Lives by Plutarch (en en), Cambridge: Harvard University Press.
  • Plutarco. ___protected_title_14___. Part de ___protected_title_15___. Vore en: Perrin, Bernadotte (1917). The Parallel Lives by Plutarch (en en), Cambridge: Harvard University Press.
  • Polibio. Històries. Vore en:

Moderna

[editar | editar còdic]
  • (2025).Anals de història antiga, medieval i moderna.Universitat Complutense de Madrit.Madrit:LIX(1)
3-30.ISSN 1514-9927.
  • (1990).Gnòmon.(62)
22-39.
143-148.
451-456.
267-273.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Sesterci en el Viccionari.


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sesterci&oldid=863544»