Doble sesterci
El doble sesterci va ser una moneda romana de gran tamany, d'oricalco ("or-latón") falcada per primera volta per l'emperador Trajano Decio en 249-251, com a resposta a les pressiones inflacionista de l'época, que havien devaluado el poder adquisitiu del sesterci convencional.[1][2]
Història
[editar | editar còdic]
En realitat, la nova moneda era poc més gran que el sesterci tradicional, que per llavors es fabricava en un pes i un tamany inferiors als originals, i no va tindre èxit. Encara que comunament es descriu com un sesterci "doble", provablement només valia sesterci i mig.[3]
Simultánemente als dobles sertercios falcats per Trajano Decio, varen aparéixer atres emesos a nom dona la seua esposa, Herenia Etruscila, en que els seus anverss apareix un bust diademado de l'emperatriu.[4]
Este doble sesterci va nàixer en poc èxit i va caure pronte en desús, encara que va ser recuperat per l'emperador rebel Pòstum (259-268), governador d'un imperi secessioniste que comprenia les illes Britàniques, la Galia i parts de la Germania, i que perseguia associar al seu règim un sistema monetari reformat. Aixina, Pòstum va emetre la seua pròpia versió del doble sesterci, per a lo que en ocasions va recórrer a sestercis vells, molt desgastats per l'us, en els que reacuñó el seu bust i les seues pròpies llegendes, provablement per l'escassea de metal. Els dobles sestercis es varen terminar a principis de 262. [5]
Una de les característiques d'estes monedes consistix que el bust de l'emperador apareix en una corona radiada (i en un diadema les emperatrius), lo que era un indicatiu del doble valor de la moneda, de la mateixa manera que succeïa en el cas dels dupondios o 'dobles torres', els antoninianos de vellón o 'dobles denarios' i els 'dobles áureos'.[6]
Despuix del regnat de Pòstum, el sistema monetari romà va sofrir una gran degeneració, i casi les úniques monedes circulants eren les molt envilecidas de doble denario, conegudes com antoninianos o "radiadas" (per l'us de la corona radiada). El restant de les monedes que s'usaven anteriorment, com el sesterci, pronte varen deixar d'utilisar-se, i moltes es varen fondre per a utilisar el metal i crear noves monedes radiadas. En el IV, inclús estes havien deixat d'utilisar-se i s'havia creat un sistema d'acunyament totalment nou.[7][8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Alguns tipos de monedes antigues. "Doble sesterci". En www.tesorillo. Consultat el 23 de juliol de 2025.
- ↑ Sellars, I. (2013). "Trajan Decius. 249-251 AD". p. 278-282.
- ↑ (1919) The Numismatist: An Illustrated Monthly Magazine for Those Interested in Coins, Medals, and Paper Money (en en).
- ↑ Herennia Etruscilla AE Double Sestertius. RIC 136a, Cohen 21.
- ↑ (4 d'agost de 2022) Coin Hoards and Hoarding in the Roman World (en en), Oxford University Press. ISBN 978-0-19-263624-9.
- ↑ Edouardlouvet: Monedes Romanes (ed.): «Caps coronats: corona radiada». Archivat des d'el original, el 7 de febrer de 2018.
- ↑ Sear, D. R., 2005, p. 21 i ss..
- ↑ Lukács, B.. «On the continuous devaluation of the roman currency». Archivat des d'el original, el 10 d'abril de 2018.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Sear, D. R. Roman Coins and Their Values Volume III. The Third Century Crisis and Recovery AD 235-285. Spink & Són Ltd. 2005.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Double sestertius. Descripcions i imàgens. En Coin Archives. Consultat el 23 de juliol de 2025.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Doble sestercio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.