Reacuñación
Una reacuñación o sobreacuñación és un terme per a referir-se a la reutilisació d'una moneda ya existent per a falcar una atra moneda en un nou disseny, en lloc d'usar un cospel d'acunyament especialment preparat.
Esta pràctica ya està obsoleta i generalment es donava per varis propòsits. La reacuñaació es realisava a voltes per raons tècniques quan un primer colp d'acunyament no era satisfactori, o accidentalment si la peça en bruto s'esgolava alguna cosa fòra de lloc en colpejar-la o si els troquelar tremolaven, lo que resultava en una llaugera duplicació del disseny. També en casos d'emergència, per a traure emissions més ràpidament.[1] La forma òptima de procedir, és suprimir primer el disseny de la moneda a retocar, abans de l'acunyament, per a conseguir un millor resultat. Cal treballar en precaució perque poden sorgir clavills.
No obstant, a voltes les monedes velles, deteriorades o desgastades varen ser estampades en nous dissenys per a falcar una nova moneda, per governants posteriors o estats estrangers. Açò va ocórrer a sovint en l'Imperi romà, pero també en l'época moderna.
Història
[editar | editar còdic]En el món antic no era infreqüent l'us de la reacuñaació, ya que la fabricació de cospeles consumia molts recursos. D'esta forma, una moneda estrangera o obsoleta podia reacuñarse en menys inversió que per mig d'una nova acunyament des de zero.[2] L'evidència de sobreacuñaació apareix tan tempranament com aproximadament l'any 500 a. C., quan les monedes d'Egina varen ser reacuñadas per l'antiga ciutat de Cidonia en Creta.[3] En este cas i en molts uns atres, la sobreacuñaació, sobretot, quan no és perfecta, pot ser una valiosa ajuda per a datar les emissions de les monedes antigues i la seua circulació, una época en la que comunament no s'inscrivien dates en el disseny.[4][1]
Per eixemple, per l'escassea de monedes i lingots d'argent en la Gran Bretanya de finals de el XVIII, el Banc d'Anglaterra va emetre en 1804 "dólars del Banc d'Anglaterra" en l'image i la llegenda del rei Jorge III i valorats en cinc chelins. Varen ser produïts per la ceca de Soho (___protected_title_2___) en les seues modernes prenses d'acunyament accionadas per vapor per mig del reacuñado dels cridats dólars d'argent espanyols (reals de huit).[5][6] Un atre cas, en Itàlia, quan el tálero eritreo va ser reacuñado usant les antigues plaques del regne borbònic.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Alfaro Asins et al., 2009, p. 129.
- ↑ O. Mørkholm et al., 1991.
- ↑ C. M. Hogan, 2008.
- ↑ M. Crawford, 1983.
- ↑ (1999) Richard Lobel (ed.). Coincraft's 1999 Standard Catalogue English & UK Coins 1066 to Dona't, Londres: Coincraft. ISBN 0952622866.
- ↑ «1 Dollar – George III Bank of England Token». Numista. Consultat el 21 de juliol de 2025.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Carmen Alfaro Asins et al. (2009). Diccionari de Numismàtica (en és), Madrit: Ministeri de Cultura. ISBN 978-84-8181-405-7.
- Michael Crawford, Emilio Gabba, Fergus Miller i Anthony M. Snodgrass (1983) Sources for Ancient History, Cambridge University Press, ISBN 0-521-28958-0.
- C. Michael Hogan, Cydonia, Modern Antiquarian, 23 de giner de 2008.
- Otto Mørkholm, Philip Grierson i Ulla Westermark (1991) Early Hellenistic Coinage, Cambridge University Press, ISBN 0-521-39504-6.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reacuñación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.