Anar al contingut

Dupondio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dupondio
Dupondio de Didio Juliano de 192 en el que s'aprecia com el bust imperial porta una corona radiada, mentres que en revers apareix l'image de Fortuna com a Fortuna Redux.

El dupondio va ser una antiga moneda romana en un valor de dos torres[1] o de mig sesterci.

Història

[editar | editar còdic]

Baixe la República, el dupondius (en espanyol, dupondio) va ser una moneda de bronze fosa en un valor equivalent a dos lliures romanes.

A partir de la reforma monetària d'Augusto de 23 a. C. va ser sempre falcat en bronze, i, per a distinguir-ho del as i del sesterci, que, des de Nerón, moltes voltes tenien mòduls similars, el bust del personage de l'anvers sempre apareixia coronat en una corona radiada, similar a la que portava el deu-sol Heli.

En principi, en ser una moneda de bronze o fraccionaria, va ser falcada pels triunviri monetales a les órdens del Senat, i, encara que va ser rar, baix Augusto, es va concedir a algunes colónies i municipis el dret d'emetre dupondios. A partir dels Antoninos, va ser falcat directament per l'administració imperial.

El revers del dupondio duya freqüentment gravada la figura d'Annona, deesa romana de la collita i el recapte de gra, aixina com símbols tals com a mechons, banya de l'abundància, modius de blat i bucs mercants, símbols que alaben el comerç, la prosperitat i l'abundància. La paraula “anona” encara és arreplegada hui pel diccionari de la Real Acadèmia significant “recapte de víveres”.

El dupondio va deixar de falcar-se a lo llarc de el III.

  1. Aixina ho indiquen:
    • Varrón, Ling. Lat. V, 36:... dupondius ab duobus ponderibus, quod unum pondus assipondium dicebatur; aneu idee quod as erat lliura pondo.
    • Gayo, Inst. I, 122:... unde etiam dupondius dictus est quasi duo pondo quod nomen adhuc in usu retinetur.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Georges Depeyrot, La monnaie romaine : 211 av. J.-C. - 476 apr. J.-C., Editions Errance, París, 2006. ISBN 2877723305
  • Friedrich Hultsch, "Dupondius", RE, vol V-2, Stuttgart, 1905, cols. 1843–1846.


Referències

[editar | editar còdic]