Anar al contingut

Annona (deesa)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Nero Lugdunum sestertius 691535.jpg
Sesterci de Nerón a on en el seu revers s'aprecia a Annona, de peu, en una cornucopia, front a Ceres, assentada en mechons de gra i una antorcha, en un modio en un altar adornat en guirnaldas, situat entre elles i la popa d'un barco darrere.
Archiu:AR Denarius Rev 900.jpg
Revers d'un antoniniano de Felipe l'Àrap (244-249) en la deesa Annona portant una banya de l'abundància.

En la religió de l'Antiga Roma, Annona és la deesa que personificaba el suministrament de gra a la ciutat de Roma, i en això, deesa de les collites, que deriva del llatí annualis i este de annus, «any», pel caràcter anual de les collites. Està molt relacionada en la deesa Ceres, en la que es representa a sovint.

Annona, a sovint també com Annona Augusti, va ser una creació de la propaganda religiosa imperial, que es manifesta en l'iconografia i la pràctica del cult. És presentada com una epifanía del poder del emperador per a cuidar del seu poble per mig del recapte de gra i l'abundància.[1] Annona, per tant, caria d'una mitologia narrativa o una tradició de devoció en la República romana, pero una volta establida com a part del cult imperial, va ser objecte de dedicatòries i ofrenes votivas de persones motivades per gratitut o petició de favors.[2]

Cult imperial i monedes

[editar | editar còdic]

En la propaganda de Claudio, el cult de Ceres Augusta explicitava el poder diví que residia en el recapte imperial de l'annona, el suministrament de gra a la ciutat.[3] Com Annona Augusti apareix en monedes romanes cap al final del regnat de Nerón, quan el cult a les Virtuts va passar a ser prominent despuix de la conjura de Pisón. Encarnava dos dels beneficis materials del govern imperial, junt en Securitas Augusti, o la "Seguritat augusteana", i a sovint, com a part dual de Ceres.[4] En els acunyament neronianas, Ceres, Annona i Abundantia (la "Abundància") estaven estretament relacionades.[5]

Annona també apareix en les monedes emeses baix Vespasiano, a on junt en una atra Virtuts varen representar la restauració de la confiança en el principat, i en els acunyament de Tito, Domiciano, Trajano, Adriano, Antonino Pío i Septimio Sever.[6] Va ser la particular favorita en la propaganda de Trajano, que pretenia destacar el seu regnat com una nova era de renovació i prosperitat per a l'humanitat. En este cas, Annona apareix a sovint en un chiquet simbòlic.[7] En el context de la política de Trajano, Annona va representar l'independència de gra de Roma sobre el seu tradicional proveïdor, Egipte.[8]

Iconografia

[editar | editar còdic]

Annona és representada normalment en una cornucopia (banya de l'abundància) en el braç i la proa d'un barco en el fondo, en alusió al transport de grans que entrava pel port de Roma. En les monedes, en freqüència s'interpon entre un modius (medidor de gra) i la proa d'una galera, en mechons de gra en una mà i una cornucopia en l'atra. A voltes té un timó o un ancora.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. J. Rufus Fears, "The Cult of Virtues and Roman Imperial Ideology," Aufstieg und Niedergang der römischen Welt II.17.2 (1981), p. 895, 915.
  2. Fears, The Cult of Virtues, p. 936.
  3. Fears, "The Cult of Virtues", p. 894.
  4. Fears, "The Cult of Virtues", p. 895.
  5. Fears, "The Cult of Virtues", p. 897.
  6. Fears, "The Cult of Virtues", p. 900–904.
  7. Fears, "The Cult of Virtues", p. 913–915, 922.
  8. Fears, "The Cult of Virtues", p. 923.


Referències

[editar | editar còdic]