Antoniniano
Avall: Gallienus (coure 253-268), Aureliano (plateado 270-275), dos bàrbars radiados (coure) (imitacions).
El antoniniano és la denominació numismàtica d'una moneda romana de el III, el nom real de la qual s'ignora, equivalent en teoria a dos denarios.
Història
[editar | editar còdic]Inicialment falcada en argent, la seua progressiva desvalorisació va obligar a que les emissions es terminaren fent en bronze. El antoniniano va ser introduït durant el regnat de Caracalla, i al seu nom oficial, Marco Aurelio Antonino, es deu el nom pel que la moneda és coneguda, al començament de 215, com una moneda d'argent semblant al denario, llaugerament major i que la seua efigie representava al emperador en una corona radiada i el bust de les emperatrius sobre una lluna creixent.[1]
A pesar del valor oficial fixat, el pes del antoniniano mai va ser superior a 1,6 voltes el del denario, al que va substituir per complet durant el govern de Gordiano III. Açò va crear inflació ya que la gent va acaparar ràpidament els denarios, complint-se la llei de Gresham, per la que els diners mals sempre expulsa al bo. Com a tant compradors i venedors reconeixien que la nova moneda tenia un valor intrínsec inferior, elevaven els seus preus per a compensar.
A mida que la situació política i econòmica del Imperi romà es va agravar, quan els emperadors soldats i usurpadores necessitaven més monedes per a pagar a les seues tropes i comprar la seua llealtat, cada nova emissió del antoniniano contenia menys argent que l'anterior, per lo que va anar gradualment devaluado, en l'adició de coure i estany, de manera que va aplegar a ser només una aleació de vellón, en una pobra aportació d'argent pero semblant en apariència a esta.
Durant el govern de Galieno (253-268) el contingut d'argent va disminuir fins a nivells d'entre el cinc i el dèu per cent del pes total. Els antoninianos eren llavors tractats en una solució àcida que eliminava el coure de la superfície i renovava l'apariència noble del metal.
Aureliano (270-275) va alterar de nou el contingut de metals de la moneda, deixant una part d'argent per vint de coure,[2] i en 271, va aumentar el pes mig del antoniniano, encara que este canvi va durar poc. Les emissions aurelianas en dit contingut estan marcades en XXI o KA en el revers.[3] El verdader significat d'esta série de lletres seguix sent objecte de debat, pero es creu que representa la proporció d'argent de 20:1 (4,76% d'argent, que originalment podria haver segut del 5%, si es té en conte l'enriquiment de l'argent desgastat en la superfície).
Caldria esperar a la reforma econòmica de Diocleciano per a que el antoniniano deixara de falcar-se, al començament de el IV, baix Maximiano, en l'any 305.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Divus Provus. «L'orige del antoniniano».
- ↑ Divus Provus. «La reforma de Aureliano».
- ↑ Divus Provus. «El còdic XXI o KA».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antoniniano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.