Londinium

Londinium (actual Londres) és el nom que els romans varen donar a la ciutat que varen fundar prop dels llogarets celtes de Llyn Din, en Britania (actual Anglaterra). La ciutat va ser construïda en un lloc habitat per tribus aborigen que cridaven Llyn Din al lloc (‘fortín del llac’). Aquells celtes havien elegit l'emplaçament com a lloc propici per a les seues activitats comercials. La ciutat fundada pels romans és l'actual Londres, que en el pas dels anys va acabar per absorbir els menuts llogarets dels voltants.
Història
[editar | editar còdic]Quan els romans varen aplegar a l'illa per a conquistar-la varen fer grans obres d'ingenieria segons era la seua costum per a facilitar la marcha de les tropes i per a organisar el país al seu modo. Una d'estes obres va ser la construcció d'un pont sobre el riu Támesis, en un lloc a on no ho afectaren les marees,cita requerida és dir en Llyn Din. Els romans latinizaron el nom del lloc com Londinium.

Londinium va seguir desenrollant-se com a ciutat fins a l'any 60, en que va tindre lloc un enfrontament entre l'eixèrcit romà i les tribus sublevades en la reina Boadicea al front durant el qual varen desestajar la ciutat a el hora que li capcionaven fòc. Despuix del triumfo dels romans en la batalla de Watling Street, la reina es va suïcidar enverinant-se. Les excavacions han revelat l'evidència de fòc, descobrint-se una capa de cendra roja. També va ser descobert l'emplaçament militar. La ciutat va ser restaurada a la veta dels 10 anys i es va establir en ella la sèu del govern imperial de Britania. Es creu que per llavors contava en uns 15 000 habitants. El historiador romà Tácito (55-120) va descriure la ciutat alabant la seua grandea com a centre comercial en un magnífic port fluvial.
Cap a l'any 200 Londinium era ya una de les més riques i pròsperes ciutats del Imperi romà. En eixa época estava amurallada i la seua muralla rodejava 153 hectàrees, equivalent a un círcul de 1400 m de diàmetro. Es conserven restants en Wall St., en l'actual City, entre Wood St. i Aldermanbury. Les antigues portes d'entrada a la ciutat han conservat el seu topònim en llocs com Ludgate, Dourgate i Beluisgate.
Quan els sajones varen invadir Britania en el V va haver grans lluites en tot el país. Londinium va ser defesa i protegida més que cap atra ciutat pero a finals del sigle la ciutat era ya una ruïna en pocs habitants. En el VII no obstant sembla que havia recuperat el seu esplendor —els sajones el havien nomenat capital del seu nou regne— i és mencionada en alguns documents com una pròspera ciutat sajona de gran riquea comercial.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- MAZARRASA, Luis i RUIZ, Carmen: Guia blava. Londres: Editorial Gaesa, ISBN 84-8023-425-3
- GRUAT, Cirinne: Londres. Madrit: Editorial Salvat, 2002. ISBN 84-345-0747-1
- Este artícul conté una traducció derivada de «Londinium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.