Ab urbs condita (llibre)

Ab urbs condita (llibre)

Ab urbs condita (lliteralment, «Des de la fundació de la ciutat») és una obra monumental escrita per Tito Livio que narra el història de Roma des de la seua fundació, datada en el 753 a. C. per Marco Terencio Varrón i alguns investigadors moderns. El llibre va ser escrit per Tito Livio (59 a. C.-17 d. C.) i freqüentment se cita com a Història de Roma o Història de Roma des de la seua fundació. Els primers cinc llibres es varen publicar entre els anys 27 a. C. i 25 a. C.

Pla de l'obra

Originalment escrit en 142 llibres dels que només conservem 35. El primer llibre comença en el desembarc d'Eneas en la península itálica i la fundació de Roma per Rómulo i Rem i termina en l'elecció de Lucio Juny Brut i Lucio Tarquinio Colatino com a cònsuls en l'any 502 a. C. (segons la cronologia de Tito Livio; Varrón ho data en l'any 509 a. C.). Els llibres II a X conten el història de la República romana fins a les guerres samnitas i els llibres XXI a XLV narren la segona guerra púnica i el final de la guerra contra Perseo de Macedònia.

Els restants llibres estan preservats per un índex sumari de el IV, cridat Periochae, llevat els llibres CXXXVI i CXXXVII. No obstant, eixe índex no va partir del text original de Tito Livio, sino d'una edició posterior que s'ha perdut. Hi ha un índex similar en un papir trobat en la ciutat egipcíaca d'Oxirrinco (que hui es troba en el Museu Britànic), que arreplega el contingut dels llibres XXXVII a XL i XLVIII a LV. No obstant, es tracta d'un document danyat i incomplet.

Els llibres XLVI a LXX tracten l'época fins a la Guerra Social de 91 a. C. El llibre LXXXIX inclou la dictadura de Sila en 81 a. C. i el llibre CIII conté una descripció del primer consulat de Juliol César. El llibre CXLII termina en la mort de Druso el Major en 9 a. C.

Mentres que els primers dèu llibres comprenen un periodo de més de 500 anys, una volta que Tito Livio va començar a escriure sobre el sigle I a. C., va dedicar casi tot un llibre a cada any.

Entre les seues pàgines es troba la primera ucronía coneguda: Tito Livio va imaginar el món si Alejandro Magne haguera iniciat les seues conquistes cap a l'oest i no cap a l'est de Grècia.

Valor i conservació

La colecció és vital per a moltes descripcions, retrats, històries i atres proyectes referents al Regne i a la República de Roma. Encara que es tracta d'una obra en un cert biaix, conté moltes referències a fonts i presenta una història general de Roma en un bon estil lliterari que facilita la seua comprensió i la seua llectura. No obstant, s'ha qüestionat a sovint la fiabilitat de l'obra, ya que Tito Livio era un romà i els seus relats moltes voltes semblen tendir a glorificar al seu propi poble. A pesar d'això, els llibres són d'un incalculable valor, ya que reflectixen les reaccions dels propis habitants de l'antiga Roma davant els acontenyiments històrics, els seus interessos i les seues diverses costums i tradicions. Atres fonts, com Les vides dels dotze césares de Suetonio, solen coincidir en Tito Livio quan tracten periodos de temps que varen estar coberts per la Història de Roma.

A finals de el IV, els polítics Virio Nicómaco Flaviano i Api Nicómaco Dexter varen produir una edició corregida de l'obra de Tito Livio. Tots els manuscrits dels primers dèu llibres de Ab urbs condita que es varen copiar durant l'Edat Mija, partixen d'este manuscrit únic, gràcies al com han sobrevixcut els llibres.

Bibliografia

Ab urbs condita, 1714