Guerres samnitas

Guerres samnitas

Soldats samnitas, representats en un friso, decorant una tomba de Paestum en Lucania, IV

Les guerres samnitas varen ser una série de conflictes armats de l'Antiguetat que varen enfrontar principalment al poble itálico dels samnitas, que dominaven els Apenins al sur del Lacio, contra l'incipient República romana pel control de l'Itàlia central. En l'interval entre el 343 a. C. i el 291 a C. va haver tres guerres entre abdós contendents, que varen propiciar la completa sumissió dels samnitas al poder romà.

Primera guerra samnita

Durant anys, els pobles montañeses dels Apenins havien lluitat per expandir-se cap a les terres baixes de Campània i la costa tirrena, pero tant etruscs com a llatins havien impedit estos moviments. Els samnitas eren una d'estes rudas tribus apeninas que s'havien expandit cap a la costa campana, a on havien pres contacte en la més alvançada civilisació grega, i que suponia la seua eixida natural a la mar per a dominar aixina els mercats tirrenos. Per la seua banda, els brutios i els lucanos pressionaven a les colónies gregues de la Magna Grècia, de les que Tarento era la principal d'elles.

La primera guerra samnita va tindre lloc entre el 343 a. C. i el 341 a C.; despuix de la sumissió dels auruncos per Roma, esta va fixar com a següent objectiu la Campània, consolidant la frontera oriental que, per mig del riu Liris, posava en contacte a la República en el Samnio. Per la seua banda, els samnitas varen començar a pressionar als sidicinos de la ciutat de Calès, els qui varen buscar l'ajuda de Capua. No obstant, Capua va ser derrotada pels samnitas, i va apelar llavors a Roma per mig de la fòrmula de la deditio: una fòrmula llegal que suponia l'entrega de la ciutat en lloc d'un simple pacte, i per tant un llaç llegal més fort que el recent foedus entre romans i samnitas. D'esta forma, Roma va tindre l'excusa idònea per a atacar als seus antics aliats, pel creixent interés que suponien per a la República expandir les seues rets comercials fora del Lacio i acaparar els centres comercials per a aixina paliar la seua excessiva dependència de l'agricultura.

La deditio de Capua va supondre aixina el casus belli que va dur a samnitas i romans a la guerra. Els romans, dirigits per Marco Valerio Corvo, varen obtindre algunes victòries en Campània i el propi Samnio; no obstant, la guerra va ser impopular en alguns sectors de la societat romana. Inclús algunes guarnicions romanes en Campània es varen rebelar, gresques que varen ser reprimits per Valerio Corvo en comprensió cap als seus soldats.

D'esta forma, la guerra va finalisar solament dos anys despuix d'iniciar-se, en una pau de compromís en la qual els samnitas varen reconéixer l'adheriment de Capua a Roma i els interessos romans en Campània, i els romans varen entregar els territoris sidicinos a l'àmbit samnita. Immediatament, els aliats llatins de Roma es varen rebelar contra esta, ya que l'urbs havia obligat als membres de la Lliga Llatina a lluitar contra els samnitas sense consultar-los, i es varen sentir oprimits pel control que Roma eixercia sobre ells, raó per la que va esclatar la segona guerra llatina.

Segona guerra samnita

La segona guerra samnita va tindre lloc entre el 327 i el 304 a C., despuix de la segona guerra llatina, en la qual els samnitas varen recolzar a Roma. Els samnitas varen interpretar com casus belli tant el respal que Roma va brindar a la ciutat de Nàpols, que ells amenaçaven, com la fortificació de Fregelas (328 a C.), situada en la marge oposta del riu Liris, que fins a eixe moment havia supost la frontera entre abdós pobles.

Es distinguixen dos fases en l'enfrontament: en la primera (327-321 a C.) en la qual els romans varen tractar de cercar el territori samnita. No obstant, en 321 a C. els samnitas varen cercar a l'eixèrcit romà en les Horcas Caudinas; varen permetre la seua retirada en condicions humillantes, lo que va posar fi temporalment a la lluita. En 316 a C. Roma va recomençar les hostilitats, pero va anar de nou derrotada en la batalla de Lautulae (315 a C.). La seua següent estratègia va ser la construcció de la Via Apia, que la comunicava en Capua, fundant colónies a lo llarc del seu recorregut per a tancar als samnitas dins del seu territori.

En 310 a C. els romans varen véncer als etruscs (aliats samnitas des de el 311 a C.) en la batalla del Llac Vadimo, a la vora del Tíber. Despuix d'un alvanç sobre l'Apulia, els romans varen prendre Boviano (Bovaiamom, cridada Bovianum Undecumanorum pels llatins, actual Bojano), la capital samnita.

El fi de la guerra en 304 a C. va supondre la sumissió de la Campània per Roma, i la renúncia a tota expansió per part de la Lliga samnita.

Bibliografia

• Lukas Grossmann (2009). Roms Samnitenkriege. Historische und historiographische Untersuchungen zu donen Jahren 327 bis 290 v. Chr., Düsseldorf: Wellem Verlag. ISBN 978-3-941820-00-5.
• José Manuel Roldán (1987). Història de Roma. Tom I: La República Romana, Madrit: Edicions Càtedra, pp. 103-112. ISBN 84-376-0307-2.