Reforma monetària d'Augusto
La reforma monetària d'Augusto fa referència a la reforma de la moneda romana mampresa per Augusto entre el 23 i el 20 a. C. (possiblement, segons estudis recents en el 18 a. C.) en l'objectiu de solucionar el desorde que s'havia creat en la producció monetària de Roma.
Les emissions monetàries varen ser molt numeroses, gràcies al botí que el Princeps havia conseguit de la nova província d'Egipte i de les mines de Hispania,[1] fins al punt de que es va produir un excés de diners, la consegüent baixada dels tipos d'interés i un aument del valor de la propietat de la terra.[2]
Context històric
[editar | editar còdic]Despuix de la batalla de Accio, Octaviano va decidir anexionarse Egipte (30 a. C.), completant aixina l'unificació de tota la conca mediterrànea baixe el domini de Roma. Havia conseguit, de fet, el poder absolut de l'Estat romà, encara que formalment Roma seguia sent una república i el propi Octaviano encara no havia segut investit de cap poder oficial, ya que el seu potestas com triunviro ya no es renovava: en la Res Gestae reconeix que havia governat durant estos anys en virtut de el "potitus rerum omnium per consensum universorum" ("consens general"), havent rebut per això una espècie de tribunicia potestas perpètua (certament un fet extraconstitucional).[3][4] Mentres este consens seguira incloent el respal lleal dels eixèrcits, Octaviano podia governar en seguritat, i la seua victòria va constituir la garantia de que l'Imperi romà hauria pogut trobar el seu equilibri i el seu centre en Roma.
Augusto va començar a reorganisar tots els sectors de la res publica romana, escomençant per l'administració financera. Va assignar un stipendium i una gratificació de llicència a tots els soldats de l'eixèrcit (tant legionaris com auxiliars); va assignar un salari (salaria) per servici públic a tots els representants del Senat, i després ho va estendre gradualment també a les magistratura ordinàries. La magistratura de tipo republicà era retribuïda en compensació i cibaria (racions d'aliments bàsics), en lloc de salaria. També va constituir el Fiscus Caesaris (la tesoreria personal de l'emperador), junt a l'antic aerarium (la facenda pública), que va seguir sent la tesoreria principal (confiada a partir del 23 a. C. a dos pretorés, i ya no a dos cuestorés), encara que Augusto estava autorisat a extraure d'ella les sumes necessàries per a totes les funcions administratives i militars. De fet, l'emperador podia dirigir la política econòmica de tot l'Imperi i assegurar-se de que els recursos es distribuïren equitativament per a que les poblacions someses pogueren considerar el domini de Roma com una bendició i no com una condena. Va crear, en l'any 6, un aerarium militara, finançat en el producte d'un impost especial sobre les herències (la vicesima hereditatium), que garantisava al soldat que complia la honesta missio un premi de llicenciatura.
Va promoure la reactivació econòmica, el comerç i l'indústria per mig de l'unificació de l'àrea mediterrànea, erradicant la pirateria i millorant la seguritat a lo llarc de les fronteres i dins de les províncies. Va crear una densa ret de carreteres en un excelent nivell de manteniment, establint numerosos curatores viarum per al manteniment de les mateixes en Itàlia i les províncies; nous ports comercials i noves instalacions portuàries com a molls, dàrsenes i fars. Va finançar l'excavació de canals i noves exploracions (a voltes, tant militars com a comercials) en terres lluntanes com Etiopia, la Península Aràbiga (fins a l'actual Yemen), les terres dels garamantes, els germans del riu Elba o l'Índia. D'esta manera, va restablir la pax romana en tot l'Imperi.[5][6]
No obstant, per a fer tot açò es necessitaven instruments financer-monetaris adequats, que ell mateixa va decidir reformar entre el 23 i el 15 a. C., establint uns tipos de canvi entre el áureo d'or en un pes d'1/42 de lliura (aproximadament 7,79 grams), equivalent a 25 denarios d'argent i 100 sestercis d'oricalco, que es varen mantindre pràcticament invariables durant els dos sigles següents.[7]
Principals novetats de la reforma
[editar | editar còdic]
.jpg)
Augusto va posar l'acunyament de les monedes d'or i argent, el áureo i el denario, baixe el seu control personal,[8] en la nova ceca de Lugdunum.[9] Va deixar l'acunyament de les monedes de bronze i d'atres aleacions, baix control senatorial,[10] a través del Senatus Consultum com s'evidencia en el revers de les monedes en l'inscripció S C, a través de la ceca de Roma antiga.[11]
En la seua reforma "cuatrimetálica",[12] or, argent, oricalco i bronze, va assegurar una producció millor i més estable de monedes, i també va obrir nous intercanvis comercials per mig de l'us creixent i continu de monedes de bronze.[1]
A lo llarc d'estes reformes, Augusto no va alterar el pes ni la llei de les monedes. El áureo d'or, en un pes aproximat d'1/4 d'onça, valia 25 denarios d'argent, en un pes aproximat d'1/8 d'onça troy.
Va restablir el pes del denario, que seguia sent la moneda de referència, que havia anat disminuint considerablement durant les guerres civils i va reformar àmpliament les denominacions per baix del mateix, rellançant les emissions subsidiàries de quadrans, asos i dupondios, que pràcticament havien desaparegut de la circulació monetària durant anys.
Es varen fixar noves proporcions entre les monedes. Es va substituir el sesterci una moneda d'argent de poc pes, i per tant d'escassa utilitat, ya que es perdia en facilitat, per un sesterci de oricalco (aleació de coure i zinc) de gran mòdul d'una onça, aproximadament 27,4 grams, fixant-ho en 1/4 de denario. Açò va constituir un excelent vehícul publicitari per a la propaganda augustea, sent la moneda més habitual en els registres segons la Res gestae Divi Augusti.[13]
El dupondio, abans una moneda de bronze de 2 lliures, era ara de oricalco, valia 1/2 sesterci i pesava la mitat. L'as de mija onça, per valor d'1/2 dupondio, el semis, per valor de mig as, i el quadrans, per valor d'1/2 semis, varen ser les primeres monedes de coure pur falcades en Roma des de l'any 84 a. C.[14]
Es va posar fi a les emissions d'emergència, falcades per cecas mòvils que seguien als distints generals, com havia ocorregut durant les guerres civils romanes. Es va restaurar el càrrec dels triunviros monetaris i es va instaurar la presència definitiva del retrat d'una persona viva en les monedes.
Vore també
[editar | editar còdic]- Reforma monetària de Aureliano
- Reforma monetària de Caracalla
- Reforma monetària de Diocleciano
- Reforma monetària de Nerón
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Gian Guido Belloni: La moneta romana, p. 115.
- ↑ Suetonio, Augusto, 41.
- ↑ Sant Mazzarino, L'impere romà, Bari 1976, vol. I, p. 68 i s.
- ↑ R. Syme, The Roman Revolution, Oxford 2002, p. 313-458.
- ↑ Sant Mazzarino, L'Impere romà, Bari 1976, p. 91 i s.
- ↑ "L'impere romà dona Augusto agli Antonini", vol. VIII. En Cambridge Ancient History, Milà 1975, p. 66 i s.
- ↑ Giorgio Ruffolo, Quando l'Itàlia era una superpotenza, Einaudi, 2004, p. 74.
- ↑ Gian Guido Belloni: La moneta romana, p. 116.
- ↑ Estrabón, Geografia, IV, 3.2.
- ↑ (1977).The Numismatic Chronicle.17(137)Consultat el 21 de juliol de 2025.
- ↑ Adriano Savio, Monete romane, p. 152.
- ↑ Adriano Savio, Monete romane, p. 153.
- ↑ Res gestae divi Augusti, 15-17 i 21.
- ↑ Crawford, Michael. Coinage and Money Under the Roman Republic: Italy and the Mediterranean Economy.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Gian Guido Belloni: La moneta romana, Ed.Carocci, Roma 2004, ISBN 88-430-2105-2.
- Sant Mazzarino, L'impere romà, Roma-Bari 1976.
- Adriano Savio, Monete romane, 2002, ISBN 978-8878012912.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reforma monetaria de Augusto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.