Aes greu
Un '___protected_title_1___'___protected_title_2___'aes libral'___protected_title_3___aes signatum___protected_title_4___aes greu era inicialment la lliura comercial romana , equivalent a 327,45 grams, que posteriorment es va reduir a 272,8 grams, depenent de l'autoritat emissora.[1] Atres voltes, es troben peces en un pes superior a la lliura itálica pesada (340 grams) en Apulia i Piceno.[2]
Història
[editar | editar còdic]En numismàtica, es referix a les monedes redones de bronze fos de finals de el IV i de el III procedents d'Itàlia central i d'Itàlia del nort.
La característica comuna d'estes monedes sol ser una marca de valor, oscilant entre l'as i l'onça (llatí: uncia). Els signes establits per a les principals monedes eren:
- I, vertical o horisontal, com a nominal bàsic de l'as, aixina com imàgens de deus o, a sovint, la proa d'una galera.
- S per al semis (1/2 as).
- Bolitas segons el número de uncias (una bolita per cada 1/12 as).[3]
En la majoria de les monedes, la denominació s'indica per mig de bolitas (una bolita per cada 1/12 as; S=1/2 as i I= una as) en abdós cares, pero les dos bolitas de la tortuga semblen haver complit una doble funció com a pates atrasseres. La marca de denominació es troba també en el revers, entre els radis de la roda.
Les denominacions anaven des de l'as fins a l'uncia, passant per la rara mija onça i el quarto d'onça. També hi havia asos múltiples.
En la lliteratura numismàtica, la designació similar Ae (Æ) generalment significa monedes de coure o bronze de l'época tardorromana (follis), alguns dels noms exactes de la qual es desconeixen en l'actualitat. Les designació Ae 1 a Ae 4 són tamanys de moneda aproximats en els catàlecs de monedes moderns (AE1 = 32–26 mm, AE2 = 25–21 mm, AE3 = 20–17 mm, AE4 = <17 mm).
Les principals monedes de fundició romanes duyen estes marques i imàgens:
| Image | value | mark |
|---|---|---|
| Jano | As | I |
| Júpiter | Semis | S |
| Minerva | Triens | quatre bolitas |
| Hércules | Quadrans | tres bolitas |
| Mercurio | Sextans | dos bolitas |
| Belona o Roma | Uncia | una bolita |
Ciutats emissores
[editar | editar còdic]Les séries principals varen ser de Roma, Ariminum (Rímini), Iguvium (Gubbio), Tuder (Todi), Ausculum (Ascoli Satriano), Firmum (Fermo), Hatria - Hadria (Atri), Luceria (Lucera) i l'Itàlia central llatina. Atres séries tenen procedència desconeguda.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Michael H. Crawford (1974). Roman Republican Coinage, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-07492-6.
- ↑ Francesco de Martino (1985). Història econòmica de la Roma antiga, Madrit: Akal. ISBN 84-7339-729-0.
- ↑ Cast Greek & Roman Coins. 1999 Doug Smith. Consultat el 23 de giner de 2025.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Haeberlin, Ernst: Aes Greu, Dones Schwergeld Roms und Mittelitaliens einschließlich der ihm vorausgehenden Rohbronzewährung, Trobe 1910.
- Italo Vecchi. Italian Cast Coinage. A descriptive catalogue of the cast coinage of Rome and Italy. London Ancient Coins, Londres 2013. ISBN 978-0-9575784-0-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aes grave» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.