Triumvirat

Archiu:Les massacres du Triumvirat - Antoine Caron - Musée du Louvre Peintures RF 1939 28 - photo 2.jpg

Les Massacres del triumvirat, quadro de Antoine Caron.

Un triumvirat (o be en llatí: triumvirāels teus) és una forma de govern eixercit per tres persones, habitualment aliades entre sí. El nom va sorgir en l'antiga Roma en el I, en l'época de la república, ya que en certs temps es formarien aliances per a controlar l'escenari polític. No obstant, en dominar els tres bandos en els seus respectius líders, quedaria falcat d'eixa forma; ademés, serviria per a diferenciar-ho del duunvirato i del decenvirato, que ya tenien sigles d'existència.^{cita requerida}

Un triumvirat (en latín: triumvirāles teues) o una triarquía és una institució política governada o dominada per tres individus, coneguts com triunviros (en latín: triumviri). L'organisació pot ser formal o informal. Encara que els tres líders d'un triumvirat són teòricament iguals, la distribució real del poder pot variar. El terme també pot utilisar-se per a descriure un estat en tres líders militars diferents que afirmen ser l'únic líder.

Este terme concretament es va utilisar per primera volta per a descriure les aliances entre Cayo Juliol César, Cneo Pompeyo Magne i Marco Licinio Craso (Primer Triumvirat) i entre Marco Antonio, Marque Emilio Lépido i César Octaviano (Segon Triumvirat).^{cita requerida}

Triumvirats inicials de l'història

Bíblics

En la Bíblia es varen produir triumvirats en alguns acontenyiments notables tant en l'Antic Testament com en el Nou Testament. En el Llibre de l'Èxodo Moisés, el seu germà Aarón i, segons algunes opinions el seu nebot o cunyat, Hur varen actuar aixina durant la Batalla de Refidim contra els amalecitas. Més vesprada, quan Moisés es trobava llunt en el mont Sinaí Aarón i Hur varen quedar a càrrec de tots els israelitas.

En els Evangelioss com a trio dirigent entre els Dotze Apòstols en tres ocasions particulars durant el ministeri públic de Jesús varen actuar Pedro, Santiago el Major i el seu germà Juan. Varen ser els únics apòstols presents en la Resurrecció de la filla de Jairo, Transfiguración de Jesús i en l'agonia en el hort de Getsemaní. Més vesprada, en l'época del Iglésia cristiana primitiva este triumvirat dels apòstols principals va canviar llaugerament despuix de la mort de l'anterior Santiago, ya que va passar a estar compost per Pedro, Juan i Santiago el Just, coneguts colectivament també com els tres Pilars de l'Iglésia.

China antiga

Durant la Dinastia Han (202 a. C.- 220 d. C.), els estadistes Huo Guang (m. 68 a. C.), Jin Midi (m. 86 a. C.) i Shangguan Jie 上官桀 (m. 80 a. C.) varen formar un triumvirat despuix de la mort del emperador Wu de Han (r. 141-87 a. C.) i l'instauració del emperador chiquet Zhao.

A pesar de que les Tres Excelència -inclosos el Canceller, el Secretari Imperial i, de forma irregular, el Gran Comandant- representaven els càrrecs ministerials més alts de l'Estat, este triumvirat contava en el respal del tecnócrata econòmic i Secretari Imperial Sang Hongyang (m. 80 a. C.), el seu lacayo polític. El canceller en funcions Tian Qianqiu també es deixava influir fàcilment per les decisions del triumvirat.

Les Tres Excelència varen existir en Han Occidental (202 a. C.-9 d. C.) com a Canceller, Secretari Imperial i Gran Comandant, pero el canceller era considerat superior al secretari imperial, mentres que el lloc de gran comandant va estar vacant durant la major part de la dinastia. En acabant de que l'emperador Guangwu establira la dinastia Han Oriental (25-220 d. C.), el Gran Comandant va passar a ser un funcionari permanent, mentres que el ministre de les masses va substituir al canceller i el ministre d'obres al secretari imperial. A diferència dels tres alts funcionaris de Han Occidental, en els que el canceller era superior a tots, estos tres nous alts funcionaris tenien els mateixos poders de censura i assessorament. Quan un emperador jove o de mentalitat dèbil ascendia al tro, estes Tres Excelència podien dominar els assunts d'Estat. També va haver atres tipos de triumvirats durant els Han orientals; per eixemple, al començ del regnat del emperador Ling de Han (r. 168-189), el general en cap Dou Wu (m. 168), el gran tutor Chen Fan (m. 168), i un atre prominent estadiste Hu Guang (91-172) varen formar un triumvirat nominalment a càrrec dels Nou Ministres o Secretaria Privativa, quan en realitat es tractava d'un triumvirat regente que supervisava els assunts d'Estat i a l'emperador Ling.

Hinduismo

En el hinduismo, els deus Brahma, Vishnu i Shiva formen el triumvirat Trimurti, a on cada u d'ells representa les forces equilibradoras de la creació, la preservació i la destrucció, respectivament. Els seus contrapartes femenines i consortes, les deeses Saraswati, Lakshmi i Parvati, conformen el paralel Tridevi.

Pagaruyuang

Els triunviros durant l'era Pagaruyuang en les Terres Altes de Minangkabau eren coneguts com Rajo Tigo Selo, o «els tres reis reinantes». El Rajo Tigo Selo descendia de la mateixa llínea en la mateixa dinastia i governava en la mateixa época reinante. Constava de tres reis, el Rajo Alam que regia el govern i els assunts diplomàtics, el Rajo Adaik que regia les costums i el Rajo Ibadaik que actuava com Gran Mufti.

Triumvirat monetal

Durant la República romana i a principis del Imperi, el triumvirat monetal o monetari era una institució estatal composta per tres triunviros (magistrats) monetales per a governar i responsabilisar-se conjuntament de l'emissió de monedes.

Primer Triumvirat romà

Artícul principal → Primer Triumvirat (Antiga Roma).

Es va denominar «Primer Triumvirat» a aquell que va durar entre l'any 60 a. C. i el 53 a. C., conformat per les aliances entre els tres líders romans de l'época: Licinio Craso, Juliol César i Pompeyo Magne.

Pompeyo estava enemistado en la noblea tradicional, pese a la seua popularitat guanyada en el camp de batalla. Marco Licinio Craso era poderós per la seua immensa riquea i Cayo Juliol César tenia el habilitat de l'autèntic polític. Craso va perir en la guerra contra els parts. César va resoldre brillantement la conquista de les Galias (58-51 a. C.). Pompeyo va trencar en César i es va reconciliar en la noblea, envidioso de la glòria militar aliena. En conseqüència, el triumvirat es va debilitar molt ràpit.

Despuix de les exitoses campanyes de Pompeyo contra els esclaus rebelats d'Espartaco i sobretot la neteja dels pirates que operaven en el mediterràneu (es va guanyar el renom de Magne), est va decidir governar de forma indirecta (a diferència del seu mentor Lucio Cornelio Sila). Per a això contava en el respal del senat (puix havia estat del costat de Sila), pero necessitava tindre al seu favor als équites, o classe dels comerciants, que controlaven les finances en Roma, per a això es va aliar en el més prominent d'ells, Marco Licio Craso. Abdós personages chocaven en personalitat i caràcter. Juliol César, en aquella época en ascens de la seua carrera política, necessitava llibertat d'acció per a mamprendre alguna campanya militar a on cimentar el seu renom (ya que les victòries militars eren vistes com una font de fama i botí), que permetien posicionar-se políticament de cara als electors r instàncies de César, qui va tancar una aliança matrimonial en Pompeyo (este es va casar en Julia, la filla d'aquell) i una atra econòmica en Craso (qui li va finançar l'arribada al consulat en 59 a. C.), varen acordar una aliança política entre els tres. Encara que este tipo d'aliances no eren rares en la vida política de finals de la República, la riquea, popularitat i experiència militar combinada dels tres, els varen permetre acaparar (per a sí i els seus aliats) les principals magistratura romanes.

César, després del seu consulat, es va poder dedicar en tranquilitat a les campanyes de les Galias (58 a. C. - 51 a. C.). Els seus enormes èxits, magnificats per una excelent propaganda, varen despertar l'enveja de Craso (qui es vea sí mateixa injustament eclipsat per la fama militar dels seus aliats) i varen generar la desconfiança de Pompeyo.

Per a caramull, en l'any 54 a. C. fallia Julia (filla de César i esposa de Pompeyo). Un any despuix, Craso inicia una campanya per a la conquista del Imperi partixc, pero és derrotat i mort en la batalla de Carras. Sense el llaç familiar que suponia el matrimoni de Julia i sense la mediació d'un tercer aliat, Pompeyo i César es varen ser distanciant cada volta més; este distanciament va ser aprofitat per la facció dels optimates, els qui varen atraure a Cneo Pompeyo al seu bando en desencadenar-se la guerra civil.

Segon Triumvirat romà

Artícul principal → Segon Triumvirat (Antiga Roma).

Es denomina Segon Triumvirat al format per Octavio, Marco Antonio i Marco Emilio Lépido, els qui es varen fer càrrec del govern des de l'any 43 a. C.. No obstant, les lluites internes varen acabar en ell fins que finalment es va produir un enfrontament entre les forces al mando de Octavio i les forces al mando de Marco Antonio (lligat a la reina Cleopatra d'Egipte) el resultat del qual va supondre la victòria de Octavio en les aigües d'Actium 31 a. C.

A raïl dels disturbis que varen seguir a l'assessinat de Juliol César, es va forjar una aliança entre Octavio, Antonio i Lépido que va supondre el aniquilamiento de les persones implicades en dit magnicidio. A fi de reorganisar l'estructura política de la República, es va organisar formalment un triunvirii res publicae constituendi o Triumviri rei publicae constituendae. A diferència del Primer Triumvirat (una mera aliança entre polítics dins de l'estructura constitucional), el Segon es va formar com una comissió de tres membres destinada a reconstituir la República, i a cada u se li va assignar un àrea geogràfica d'actuació.

No obstant, pronte varen començar les desavenències internes. Lépido va caure en intentar arrebatar el govern de Sicília a Octavio, despuix de la qual cosa Antonio i Octavio es varen repartir els territoris romans (Occident i Oriente respectivament). Terminada la conquista d'Armènia per part d'Antonio, est va passar l'estiu en Egipte junt a Cleopatra quedant fetillat per ella i donant-li fills. Ademés va repudiar a la seua esposa Octavia (germana de l'atre triunviro), acte despuix del qual Octavio va fer públic el testament d'Antonio a on deixava els territoris orientals de Roma als seus fills i a Cesarión a qui reconeixia com a fill de César. La guerra civil va quedar sagellada en Actium a on les tropes del jove César, al mando de Agripa, va véncer a Antonio i Cleopatra. Mesos despuix, Egipte quedava anexionado a Roma i Octavio aplanava el camí per a l'Imperi.

Triumvirats moderns

Imperi otomà

Els Tres Pashas també coneguts com a Triumvirat Otomà varen governar efectivament l'Imperi otomà durant la Primera Guerra Mundial: Mehmed Talaat Pasha (1874-1921), el Gran Visir (primer ministre) i Ministre de l'Interior; Ismail Enver Pasha (1881-1922), ministre de Guerra; i Ahmed Djemal Pasha (1872-1922), ministre de la Navy.

Bòsnia i Hercegovina modernes

Despuix de la guerra Bòsnia i Hercegovina està governada per una Presidència de tres membres.

França moderna i moderna

Archiu:Triumvirate Robespierre Couthon Saint Just.jpg

Triumvirate of (L-R) Saint-Just, Robespierre, and Couthon

Encara que els hugonotes francesos havien batejat burlonament en el nom de Triumvirat a l'aliança formada en 1561 entre el catòlic Francisco de Guisa, Anne de Montmorency i Jacques d'Albon durant les guerres de religió franceses, en anys posteriors el terme s'utilisaria per a descriure atres acorts dins de França.

A finals de el XVIII, quan l'Els revolucionaris francesos varen recórrer a varis Noms de magistratura romanes per a les seues recent creades institucions, la Jefatura de l'Estat#Jefatura de l'Estat múltiple o colectiva tricéfala va rebre el nom de Consulat (1799-1804), un terme en us per a les magistratura bicéfales des de l'Antiguetat; Ademés, incloïa un càrrec de Primer Cònsul que no era un igual, sino el cap d'Estat i de govern en solitari de facto, un càrrec que Napoleón Bonaparte va decidir convertir obertament en el Primer Imperi Francés en 1804.

Abans de Napoleón i durant l'el Terror de 1793 a 1794 Maximilien Robespierre, Louis Antoine de Saint-Just, i Georges Couthon, com a membres del governant Comité de Seguritat Pública, varen ser acusats pels seus adversaris polítics de formar un triumvirat no oficial, recordant el primer triumvirat de Juliol César, Pompeyo i Marco Licinio Craso, que va conduir al fi de la República Romana. Encara que oficialment tots els membres del comité compartien el mateix poder, l'amistat dels tres hòmens i la seua estreta base ideològica va dur als seus detractors a calificar-los de ___protected_title_3___, lo que va ser utilisat en contra seua en el colp del ___protected_title_4___ (27 de juliol de 1794).

Argentina

• Primer Triumvirat argentí.
• Segon Triumvirat argentí.
• Tercer Triumvirat argentí.

Centroamérica

• Primer Triumvirat centroamericano
• Segon Triumvirat centroamericano
• Junta Militar de Hondures 1956-1957
• Junta Nacional de Govern de Nicaragua, 1972-1974
• Junta Militar de Hondures 1978-1980

Itàlia

• Triumvirat de la República Romana (1849)

Mèxic

• Triumvirat (29 de decembre de 1829-31 de decembre de 1829)

República Dominicana

Primer Triumvirat i Segon Triumvirat República Dominicana: govern militar des de decembre de 1963 fins a abril de 1965, presidit per Donald Reid Cabral.

El primer triumvirat va ser format per Emilio dels Sants, Manuel Tavares Espaillat i Ramón Tàpia Espinal. Emilio dels Sants va renunciar, i en el seu lloc va assumir la presidència Donald Reid Cabral, qui va governar per decret fins a 1965.

Durant el règim del Triumvirat va regnar una desorganisació administrativa creixent. El govern es va vore immers en un matí de contradiccions econòmiques i polítiques que varen profundisar el seu aïllament polític i varen motorisar la divisió de les Forces Armades.

Des de que va iniciar el seu eixercici, el Triumvirat es va enfrontar en disposició oberta dels obrers i estudiants.

Unió Europea

• Troika europea

Unió Soviètica

• Troika soviètica

Uruguai

• Triumvirat de Govern

Veneçola

El 2 de març de 1811 s'instala el Primer Congrés Nacional de Veneçola en la finalitat de declarar l'independència absoluta de Veneçola del Regne d'Espanya. El Congrés va procedir de colp i repent a l'organisació provisional del govern de Veneçola. Sobre la conformació de l'Eixecutiu, va designar un Triumvirat, els membres del qual es turnaban en la presidència. Cristóbal Mendoza, Juan d'Escalona i Baltazar Padró varen constituir este primer govern, que va durar del 5 de març de 1811 al 21 de març de 1812.

El Congrés reunit en Valéncia va elegir, el dia 21 de març, als nous integrants del nou Poder Eixecutiu: un segon triumvirat compost per Francisco Espill, Fernando Rodríguez del Bou i Francisco Javier Ustáriz. Per l'envestiment de Dumenge de Monteverde, el triumvirat decidix entregar poders dictatorials a Francisco de Miranda el 25 d'abril de 1812, terminant aixina els governs de triumvirats en Veneçola.

Vore també

• Troika
• Duoviri
• Diarquía
• Corregencia