Triumviri rei publicae constituendae
Tresviri rei publicae constituendae, (també “Triunviri rei publicae constituendae) és una expressió llatina que significa Tres hòmens en autoritat consular en l'organisació de l'Estat, abreviat com III VIR RPC, sent la denominació oficial del Segon Triumvirat dels tres generals cesarianos Octaviano, Marco Antonio i Lépido en 43 a. C.
Una llei del Tribuno de la Plebe Publio Tito, denominada Lex Titia[2] va donar als tres titulars anteriorment mencionats la potestat dictatorial, per mig d'una mescla híbrida de dictadura i acort privat, que els concedia un poder virtualment illimitat, per lo que en realitat es va crear una triple dictadura. Inicialment varen obtindre el poder per un periodo de cinc anys, que en 38 a. C. es va ampliar atres cinc. Durant eixe temps, els triunviros es mantindrien per damunt de totes les magistratura romanes, realisant a la parell un repartiment de les províncies i les legions corresponents a elles.
La diferència del Segon Triumvirat en el Primer (César, Pompeyo i Craso) és que este primer mai va ser ratificat per una llei i, per tant, en teoria, mai va existir.
Referències
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Significat de la llegenda». Consultat el 25 de febrer de 2010.
- ↑ «artehistoria». Consultat el 13 de març de 2016.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Triumviri rei publicae constituendae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.