Pompa circense
La Pompa circense (en llatí: pompa circensis, 'parada del circ'), va ser una processó que va precedir als jocs oficials realisats en el circ com a part dels festivals religiosos i atres ocasions en l'Antiga Roma. Era similar a la processó triumfal, i es presumix que va tindre correlació en esta, encara que és igualment plausible la teoria d'una creació per mig de la congregació d'elements romans, grecs i etruscs. Iniciant en el Capitolio, va travessar una ruta predeterminada cap al Circ Màxim, a on es realisaven els Jocs Circenses. Durant l'Imperi Romà, la seua trayectòria va ser canviada innumerables voltes i es varen incorporar elements nous, incloent les imàgens de la família real júlio-claudiana.
Descripció
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
La descripció més detallada de la pompa circense durant la República Romana és donada per Dionisio de Halicarnaso, basant-se en la seua observació ocular, i pel historiador Quint Fábio Pictor,[1][2] que va dir que estava descrivint els Jocs romans originals; Fábio pot, no obstant, haver segut més influenciat per lo que va vore en la pompa dels Jocs Seculars en el 249 a. C. La processó començava des del Capitolio, encara que la pujada al Capitolino vinguera del Fòrum Romà. Llavors va proseguir a lo llarc del Via Crucis i va passar a través del Vicus Tuscus fins a aplegar al Circ Màxim.[3]
La processó va ser liderada per dos chicons de la noblea (nobiles) caminant a cavall, seguit per chics a peu que serien futurs infants. Prop d'ells semblaven els cocheros i atletes que competien en els jocs.[4] Grups de ballarins varen seguir l'acompanyament musical realisat en aules, en un tipo d'instrument fet en fusta, i la lira. Els ballarins es dividien en dos classes per edat (hòmens, jóvens i chiquets). Duent corfolls púrpura, empunyaven espases i chicotetes llances en danses de guerra similars als Coribantes. Els ballarins adults també duyen el mateix caixco de bronze[5] en "crestes i ales conspicuas".[6][7]
Un cor vestit com sàtirs i silenos va seguir als ballarins armats i els va arremetre. Estos estaven vestits en corfolls de llana, guirnaldas de diferents tipos de flors i bragas de pell de cabra, en els seus cabells disposts fòra del cap en mechones.[8] L'apariència dels satitistas en els romans originals és la referència més antiga coneguda de sàtirs en la cultura romana. Encara que Dionisio sugerix que tant els ballarins de guerra com els ballarins báquicos eren imitacions dels grecs, els ballarins armats tenien el precedent romà dels sacerdots saliares, que ballaven en espasa i escut, i el paper dels sàtirs sembla basar-se en una costum adoptada de la cultura etrusca.[8]
La processó es concloïa en hòmens portant tazones dorats i perfums, i llavors les estàtues dels deus carregats en lliteres, en els seus atributs ransportados separadament en bigas o carros especials. Estos carros eren tirats per chics les mares dels quals i pares encara estigueren vius.[9] Les imàgens i exúvias estaven dispostes en el circ, provablement sobre la plataforma de fusta anomenada pulvinar.[10]
El magistrat que presidia els jocs cavalcava en una biga de dos cavalls i postaba la tradicional vestimenta del general triunfante.[11] D'acort en Theodor Mommsen, la pompa circense era simplement una redefinició de la processó triumfal, a la que la presentació dels jocs estaven originalment lligats.[12] En acabant de que els partits varen començar a ser presentats per separat del triumfo, el magistrat president va prendre el lloc del triumfador en la parada. H. S. Versnel considera la pompa com una mescla d'elements grecs, romans i etruscs.[5] Frank Bernstein va argumentar que la tradició de l'orige etrusc és essencialment sòlida, i que els jocs del circ i les seues processons d'obertura es varen establir durant el periodo regio baix els reis etruscs com a part del cult de Júpiter.[13]
Durant l'imperi
[editar | editar còdic]
La pompa circense va passar per un canvi significatiu durant la dictadura de Juliol César, quan la seua image i carro es varen agregar a la processó. En els regnats d'Augusto (del 27 a. C. al 14 d. C.) i Tiberio (14 d. C.-14 d. C.), atres membres de la família imperial varen ser representats per imàgens i assents (sagellai). Llavors es va tornar una costum en el I tindre les imàgens de la família imperial junt a les de les deidades.[14] En temps de Tiberio, va ser incorporat a la ruta de la parada el Temple de Mart Vengador, construït per Augusto, que va absorbir vàries cerimònies formalment realisades en el Temple de Júpiter. La nova ruta tindria que passar al costat del Fòrum d'Augusto.[3]
El sacerdoci dels germans arvales va realisar un sacrifici quan estos Jocs Circenses es realisaven en conjunció en vàries celebracions del cult imperial. Fins al regnat de Nerón (54 d. C.-68 d. C.), els sacrificis arvales es varen fer en el Capitolio, a on la processó tradicional va començar. No obstant, en algun moment durant l'inici de l'imperi, els arvales varen fer els seus sacrificis en el nou Temple del Diví Augusto en l'ocasió dels Jocs Marcials, dels Jocs Augusales i l'aniversari d'Augusto. En estes époques, la processó va començar allí. La topografia coberta per la ruta de la parada podia variar d'acort en el desig simbòlic de l'ocasió.[15]
Una ruta més tradicional de la parada va ser restaurada baix la dinastia flavia. El Capitolio va ser novament el foc, i els temples més explícitament conectats als júlio-claudianos varen ser menys centrals, encara que les imàgens de la família imperial va continuar sent exhibida. La ruta va ser ampliada per a passar pel Camp de Mart en el temps de Domiciano (81 d. C.-96 d. C.), que va construir un gran temple per als divinizados Vespasiano (69 d. C.-79 d. C.) i Tito (79 d. C.-81 d. C.) allí. Durant el sigle V, la ruta de la pompa circense provablement es va convertir en similar a la del triumfo.[16] La pompa circense llavors es va desenrollar com un mig altament visible per a expressar el nou orde polític i religiós de l'imperi.[17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pictor, III a. C., p. 20.
- ↑ de Halicarnasso, I a. C., pp. 7.72.1-7.72.13.
- ↑ 3,0 3,1 Arena, 2009, p. 86.
- ↑ Versnel y , 1970, pp. 96-97.
- ↑ 5,0 5,1 Versnel y , 1970, p. 97.
- ↑ Sander, 1997, p. 202.
- ↑ Wiseman, 1988, p. 11.
- ↑ 8,0 8,1 Sander, 1997, p. 203.
- ↑ Versnel y , 1970, pp. 98; 260.
- ↑ Fishwick, 1990, p. 481.
- ↑ Versnel y , 1970, pp. 102, 104, 129-130.
- ↑ Versnel y , 1970, p. 101.
- ↑ Bernstein, 2007, p. 223.
- ↑ Arena, 2009, p. 78.
- ↑ Arena, 2009, p. 87.
- ↑ Arena, 2009, pp. 91-92.
- ↑ Arena, 2009, pp. 92-93.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- V (2009). Ritual dynamics and religious change in the Roman Empire: proceedings of the eighth Workshop of the International Network Impact of Empire (Heidelberg, July 5-7, 2007) (en en), Leiden: Brill. ISBN 9789004174818.
- V, Frank (2013). Complex Rituals: Games and Processions in Republican Rome (en en), Blackwell Pub., pp. 222–234. ISBN 9781782684893.
- Vdocuments.site.Consultat el 3 de març de 2018.
- V, H. S (1970). Triumphus; an inquiry into the origin, development and meaning of the Roman triumph, (en En), Leiden: Brill.
- The Journal of Roman Studies.78
- 1–13.doi:10.2307/301447.Consultat el 3 de març de 2018.
- Comparative Drama.31(4)
- 589–592.ISSN 1936-1637.doi:10.1353/cdr.1997.0034.Consultat el 3 de març de 2018.
- (I a. C.) Dones antiguidades romanes.
- (III a. C.) FRH.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pompa circense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.