Obscuritat
La obscuritat, obscuridad, oscurana,[1] lobreguez[2] o tenebra és l'absència de llum visible.[3]
Encara que la llum entesa com a absència d'obscuritat percebuda o visible per als sers humans és relativament fàcil d'alcançar, l'obscuritat pura o total des d'un punt de vista científic no existix, perque la definició científica de llum inclou no solament la llum del espectre visible, sino tot l'espectre electromagnètic, i una certa cantitat de radiació existix en cada lloc de l'univers, encara que siga imperceptible a l'ull humà. Aixina que, l'obscuritat total és solament teòricament possible en condicions de zero absolut, o en les proximitats d'un forat negre.
En les ciències
[editar | editar còdic]La definició científica de llum inclou tot l'espectre electromagnètic, no solament la llum visible, i degut a que tots els objectes irradian calor o radiació en forma de llum infrarroja i/o rajos gamma, llum de molt alta freqüència, que pot penetrar inclús els materials més densos, és físicament impossible crear obscuritat total.
Aixina que, obscuritat, en ciència, és alcançar un nivell relativament baix de llum. Un objecte obscur reflectix menys fotons visibles que atres objectes i, per lo tant, lluïx opac en comparació. Per eixemple, la pintura negra mat no reflectix llum visible i es veu obscura, mentres que la pintura blanca reflectix tota la llum visible i per lo tant lluïx lluenta. Per a més informació, vore color.
No obstant, la llum no pot ser simplement absorbida sense llímit. La «energia», com la llum visible, no es crea ni es destruïx. Solament pot ser transformada d'un tipo d'energia a un atre. La majoria dels objectes que absorbixen llum visible, la reemiten en forma de llum infrarroja. Aixina, encara que un objecte pot aparéixer obscur, és molt provable que siga lluent en una freqüència que l'ull humà no pot detectar. Per a més informació, vore cos negre.
Un lloc obscur té, si acàs, poques fonts de llum presents, fent que tot siga difícil de vore, com en la nit. L'exposició alternada a llum i obscuritat (el dia i la nit) ha causat gran varietat d'adaptacions evolutives a l'obscuritat. Quan un vertebrat -per eixemple el ser humà- es troba en una zona obscura, les seues iris es dilaten, permetent aixina que entre major cantitat de llum visible en l'ull, millorant el seu visió nocturna.
En la poesia
[editar | editar còdic]Com a terme poètic, l'obscuritat també pot significar la presència d'ombres, maldat o depressió.
L'obscuritat pot tindre un impacte sicològic fort. Pot causar depressió en persones que sofrixen desorde depressiu estacional (o depressió hivernal), por en persones que patixen nictofobia, confort en ligófilos, o atracció (com en la cultura gòtica). Estes emocions s'usen per a donar força a imàgens lliteràries.
Els texts religiosos moltes voltes usen l'obscuritat per a donar sentit visual. En la Bíblia, l'obscuritat va ser la penúltima plaga (Èxodo 10:21) i l'escenari per a «plany i rechinido de dents» (Mateo 8:12). [4] Una interpretació del Corán diu que aquells que transgredan els llímits de lo que és correcte estaran condenats a sofrir «desesperació que crema i obscuritat freda com el gèl» (Nab 78.25).[5] En la mitologia grega, tres capes d'obscuritat rodegen al Tàrtar, un lloc per als pijors pecadores que està tan dins del Hades com el cel dista de la terra.
L'us de l'obscuritat com figura retòrica té una tradició antiga i persistent. Shakespeare, treballant durant els sigles XVI i XVII, va fer cridar a Satanás el «príncip de l'obscuritat» (El rei Lear: III, iv) i li va donar a l'obscuritat garres per a devorar a l'amor (El somi d'una nit d'estiu: I, i). Geoffrey Chaucer, un escritor anglés de el XIV, va escriure que el treball dels cavallers és expulsar les «obres de l'obscuritat». Dante, per la seua banda, va descriure l'infern com un lloc «tacat d'obscuritat pura».
Inclús en anglés antic, existien estes paraules per a designar a l'obscuritat: heolstor, genip, i sceadu. Heolstor també significava «guarida» i es va convertir més vesprada en holster ("funda"); genip significava «boira terrera» i va caure en desús com a molts atres verps forts; sceadu significava «ombra» i va continuar usant-se (shadow). La paraula darkness va evolucionar de deorc, que significava «obscur».
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Online Bible - http://www.biblegateway.com/
- ↑ Online translation of The Holy Quran - http://www.islamicity.com/quransearch/
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oscuridad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.