Anar al contingut

Observació de vida selvada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Observació de vida selvada
Fotógrafs aficionats prenent fotos de vida selvada en el riu Quan, Botswana (2018).

La observació de vida selvada és la pràctica d'observar l'ocurrència o abundància d'espècies animals en un lloc i temps determinats,[1] ya siga per a fins d'investigació o recreació. Un eixemple comú d'este tipo d'activitat és l'observació d'aus.

El procés d'observació científica de la vida selvada inclou l'informe de quin (diagnòstic de l'espècie), on (ubicació geogràfica), quàn (data i hora), quí (detalls sobre l'observador) i per qué (raó de l'observació o explicacions de l'ocurrència). L'observació de la vida selvada es pot realisar tant si els animals estan vius, sent l'eixemple més notable l'observació cara a cara i les cambres en viu, com si estan morts, sent l'eixemple principal la notificació d'on s'ha produït l'atropell i mort d'un animal. Tot això configura l'informació bàsica necessària per a recopilar senyes d'una observació de vida selvada, que també pot resultar útil a investigacions científiques de distribució, relacions d'hàbitat, tendències i moviment d'espècies de vida selvada.

L'observació de vida selvada permet l'estudi d'organismes en un destorbament mínim en el seu ecosistema, depenent del tipo de método o equip utilisat. L'us d'equips com a vehículs aéreus no tripulats (VANT), més comunament coneguts com drones, pot pertorbar i causar impactes negatius en la vida selvada.[2] També es pot utilisar equip especialisat per a recopilar senyes més precises.[3]

Importància

[editar | editar còdic]

A través de l'observació de vida selvada, es poden descobrir molts detalls importants sobre el mig ambient. Per eixemple, si un peixcador en Taiwan descobrix que certes espècies de peixos que captura en freqüència es tornen cada volta més rares, podria deure's a un problema substancial en l'aigua a on les peixca. Podria ser que hi haja un nou depredador en l'aigua que haja canviat la cadena trófica dels animals, que existixca una font de contaminació o inclús un problema major. Independentment de la causa, este procés d'observació dels animals pot ajudar a identificar possibles problemes ans que es convertixquen en problemes greus a nivell mundial.

Ademés, a través de l'observació animal, els qui la practiquen també colaboren activament en la conservació de la pròpia vida animal. A sovint, abdós conceptes van de la mà, perque a través de l'observació d'animals, els individus també estan descobrint qué problemes enfronten actualment els sers vius en tot lo món i si hi ha alguna forma de lluitar contra eixos problemes.[4] Quant més observació, menys espècies d'animals s'extinguiran.

Investigació

[editar | editar còdic]

Abans de començar a observar vida selvada i ajudar al mig ambient, és important investigar prèviament sobre l'animal que s'elegix per a observar. Si un simplement entrara en el procés d'observació i ometera el procés crucial d'obtindre coneiximent previ sobre l'animal, serà difícil determinar si alguna cosa està fòra de lo comú.[5] Abans d'observar, seria prudent trobar informació bàsica sobre l'anima en qüestió, com:

  • ¿Qué menja l'animal? ¿És un animal carnívor, herbívor o omnívoro?
  • ¿Quins animals s'aprofiten de l'animal?
  • ¿On viu l'animal?
  • ¿És perillós l'animal?
  • ¿Està en perill d'extinció?
  • ¿L'animal viaja en manades o solament?
  • ¿Quins són els hàbits de somi de l'animal?[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Davis, D. E. i R. L. Winstead, 1980. «Estimating the numbers of wildlife populations». En S.D. Schemnitz (ed.). Wildlife Management and Techniques Manual. Washington, D. C.: The Wildlife Society, pp. 221-247.
  2. Current Biology.26(10)
    404–405.ISSN 1879-0445.doi:10.1016/j.cub.2016.04.001.
  3. «605 FW 4, Wildlife Observation, Fish and Wildlife Service Manual, U.S. Fish and Wildlife Service» (en en). www.fws.gov. Consultat el 27 de setembre de 2016.
  4. «Global Wildlife Conservation» (en en). globalwildlife.org. Consultat el 16 de decembre de 2016.
  5. 5,0 5,1 «[1]». Consultat el 16 de decembre de 2016.