Localisació geogràfica
Localisació geogràfica és qualsevol forma de localisació en un context geogràfic.
El principal concepte geogràfic útil per a la localisació és el de coordenades geogràfiques, que permet l'identificació d'un punt de la superfície terrestre simplement en dos números (que expressen la latitut i la llongitut geogràfica). Esta forma no és l'única forma de localisar: l'us de criteris "qualitatius" permet la definició de distintes zones del món que compartixen traces geogràfiques comunes, a distintes escalas (geocora). La georreferenciaació o geolocalizaació és una tècnica essencial per al treball geogràfic.[1]
Des de l'Edat Antiga s'han vingut utilisant, be de forma científica, be de forma intuïtiva o artesanal, distints materials i instrumental geogràfic útil per a la localisació: mapas, brúixola, sextant, teodolit i el rellonge (el seu perfeccionament a lo llarc de l'Edat Moderna va permetre la definició precisa de la llongitut geogràfica). L'utilisació de lents des de la Baixa Edat Mija no va tindre aplicacions científiques fins a l'invenció del telescopi per Galileo i l'aplicació posterior de tot tipo de dispositius òptics, com les parts òptiques dels sextants i uns atres instruments de navegació. Els més útils per al treball de camp són els prismáticos o binoculares.
Molt recentment s'ha generalisat l'us dels dispositius GPS (sistema de posicionament global).
Des d'un punt de vista escolar i recreatiu, la localisació és un recurs característic: l'us de distintes tècniques d'orientació (vore orientació i deport d'orientació).[2]
Posició, distribució, situació, emplaçament
[editar | editar còdic]L'us de distints térmens geogràfics convencionals permet diferenciar distints matisos en la localisació d'una parcela, una casa, una població, una infraestructura o qualsevol atre tipo d'objecte d'estudi geogràfic. La posició oferix la localisació geogràfica utilisant criteris absoluts (un punt definit per les coordenades geogràfiques, una llínea o una superfície delimitada i mensurable o reducible a una malla). Atres conceptes de localisació utilisen criteris relatius. La concentració o la dispersió poden caracterisar la distribució (concentrada o dispersa) d'un fenomen geogràfic (com la de les vivendes en núcleu o disseminades en determinades formes d'hàbitat rural, o la localisació dels pous d'aigua o les indústries sobre una regió). L'existència de gradients pot caracterisar una distribució particular (nort-sur, este-oest, centre-perifèria, etc.) l'emplaçament d'una ciutat indica la seua relació en el context geogràfic local (junt al vau d'un riu, en una baïa, en el cim d'un cerro...) La situació indica la seua relació en el context geogràfic més remot (p. eix. l'ubicació de Saragossa és el vall de l'Ebre, o una posició intermija entre Madrit i Barcelona).[3]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Vore també Sistema d'Informació Geogràfica (SIG)
- ↑ Horacio Capel Sáez, Luis Urteaga, Les noves geografia, serie Temes Clau, nº 70, Salvat, 1982, ISBN 8434579022
- ↑ Elio Navarro, Emplaçament i situació en Geografia urbana.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Localización geográfica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.