Teodolit
.jpg)
El teodolit és un instrument de medició mecànic-òptic que s'utilisa per a obtindre ànguls verticals i horisontals, en la majoria dels casos, àmbit en el qual té una precisió elevada. En atres ferramentes auxiliars pot medir distàncies i desnivells. És portàtil i manual; està fet en fins topogràfics i ingenieriles, sobretot per a les triangulacions. En ajuda d'una mira[1] i per mig de la taquimetría, pot medir distàncies. Un equip més modern i sofisticat és el teodolit electrònic, i un atre instrument més sofisticat és un atre tipo de teodolit més conegut com estació total.[2]
Bàsicament, el teodolit actual és un telescopi montat sobre un trípode i en dos círculs graduats, un de vertical i un atre horisontal, en els que es medixen els ànguls en ajuda de lents.
El teodolit també és una ferramenta molt senzilla de transportar. Per això és una ferramenta que té moltes garanties i ventages en la seua utilisació. És la seua precisió en el camp lo que ho fa important i necessari per a la construcció.
Classificació
[editar | editar còdic]Els teodolits es classifiquen en teodolits repetidors, reiteradores, brúixola i electrònics.
Teodolits repetidors
[editar | editar còdic]Estos han segut fabricats per a l'acumulació de mides successives d'un mateix àngul horisontal en el llim, podent aixina dividir l'àngul acumulat i el número de medicions vistes.
Teodolits reiteradores
[editar | editar còdic]Cridats també direccionals, els teodolits reiteradores tenen la particularitat de posseir un llim fix i només es pot moure la alidada.
Teodolit-brúixola
[editar | editar còdic]Com diu el seu nom, té incorporada una brúixola de característiques especials. Est té una brúixola imantada en la mateixa direcció al círcul horisontal sobre el diàmetro 0 a 180 graus de gran precisió.
Teodolit electrònic
[editar | editar còdic]És la versió del teodolit òptic, en l'incorporació d'electrònica per a fer les llectures del círcul vertical i horisontal, mostrant els ànguls en una pantalla eliminant errors d'apreciació. És més simple en el seu us i per requerir menys peus el seu calibración.
S'utilisa per a medir ànguls horisontals i verticals en gran precisió. A diferència dels teodolits manuals, els elèctrics solen tindre pantalles digitals, lo que facilita la llectura de senyes i pot incloure funcions adicionals com a almagasenament de medicions o conexió a software de disseny.
Algunes característiques més representatives d'un teodolit elèctric són:
1. Tubo de nivell: Assegura que l'instrument estiga nivellat. 2. Base: Proporciona estabilitat al teodolit en el trípode. 3. Plataforma giratòria: Permet medir ànguls horisontalment. 4. Escala vertical: Medix ànguls verticals en graus o milèsimes. 5. Pantalla digital: Facilita la llectura d'ànguls i distàncies. 6. Teclat: Per a ingressar comandos i ajusts. 7. Mecanisme d'enfocament: Ajusta la claritat de l'image de l'objecte medit. 8. Bateria recargable: Proporciona energia per a us prolongat. 9. Conexions USB o Bluetooth: Permet la transferència de senyes a dispositius externs.
Estes característiques treballen en conjunt per a assegurar medicions precises i eficients.
Les principals característiques que es deuen observar per a comparar estos equips són: la precisió, el número d'auments en la lent del objectiu i si té o no compensador electrònic.
Eixos
[editar | editar còdic]El teodolit té tres eixos principals i dos eixos secundaris.
Eixos principals
[editar | editar còdic]- Eix Vertical de Rotació Instrumental S - S (EVRI)
- Eix Horisontal de Rotació del Anteojo K - K (EHRA)
- Eix Òptic Z - Z (EO)
L'Eix Vertical de Rotació Instrumental és l'eix que seguix la trayectòria del Cenit-Nadir, també conegut com la llínea de la plomada, i que marca la vertical del lloc.
El eix òptic és l'eix a on s'enfoca als punts. L'eix principal és l'eix a on es medixen ànguls horisontals. L'eix que seguix la trayectòria de la llínea visual deu ser perpendicular a l'eix secundari i est deu ser perpendicular a l'eix vertical. Els discs són fixos i la alidada és la part mòvil. El eclímetro també és el disc vertical.
L'Eix Horisontal de Rotació del Anteojo o eix de muñones és l'eix secundari del teodolit, en el qual es mou el visor. En l'eix de muñones cal medir quan s'utilisen métodos directes, com una cinta de medir, i aixina s'obté la distància geomètrica. Si es medix l'altura de la fita, s'obtindrà la distància geomètrica elevada i si es medix directament al sol, s'obtindrà la distància geomètrica semielevada; les dos es medixen a partir de l'eix de muñones del teodolit.
El pla de colimación és un pla vertical que passa per l'eix de colimación, que està en el centre del visor de l'aparat; es genera en girar l'objectiu.
Eixos secundaris
[editar | editar còdic]- Llínea de fe
- Llínea d'índex
- Llínea vertical
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «¿Qué és una Mira Topogràfica? Parts i Usos» (en és). equipostopografia.com. Consultat el 2024-08-05.
- ↑ Thyer, Norman. “Double Theodolite Pibal Evaluation by Computer”. Journal of Applied Meteorology and Climatology 1 (1): 66–68. American Meteorological Society. doi:. Bibcode: 1962JApMe...1...66T.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teodolito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.