Estació total

Estació total

Utilisació d'una estació total

Vista d'una estació total

Es denomina estació total a un aparat electro-òptic utilisat en topografia, el funcionament de la qual es recolza en la tecnologia electrònica. Consistix en l'incorporació d'un distanciómetro i un microprocessador a un teodolit electrònic.

Algunes de les característiques que incorpora, i en les quals no conten els teodolits, són una pantalla alfanumèrica de cristal líquit (LCD), leds d'avisos, allumenament independent de la llum solar, calculadora, distanciómetro, trackeador (seguidor de trayectòria) i en format electrònic, la qual cosa permet utilisar-la posteriorment en ordenadors personals. Vénen proveïdes de diversos programes senzills que permeten, entre atres capacitats, el càlcul de coordenades en camp, replantege de punts de manera senzilla i eficaç, i càlcul d'acimutes i distancies

Funcionament

Vista com un teodolit, una estació total es compon de les mateixes parts i funcions. L'estacionament i verticalización són idèntics, encara que per a l'estació total es conta en nivellés electrònics que faciliten la tasca. Els tres eixos i els seus errors associats també estan presents: el de verticalitat, que en la doble compensació veu reduïda la seua influència sobre les llectures horisontals, i els de colimación i inclinament de l'eix secundari, en el mateix comportament que en un teodolit clàssic, llevat que el primer pot ser corregit per software, mentres que en el segon la correcció deu realisar-se per métodos mecànics.

L'instrument realisa la medició d'ànguls a partir de marques realisades en discs transparents. Les llectures de distància es realisen per mig d'una ona electromagnètica portadora (generalment microonas o infrarrojos) en distintes freqüèncias que rebota en un prisma ubicat en el punt a medir i retorna, prenent l'instrument el desfasament entre les ones. Algunes estacions totals presenten la capacitat de medir "a sòlit", lo que significa que no és necessari un prisma reflectante.

Este instrument permet l'obtenció de coordenadas de punts respecte a un sistema local o arbitrari, com també a sistemes definits i materialisats. Per a l'obtenció d'estes coordenades l'instrument realisa una série de llectures i càlculs sobre elles i demés senyes suministrades per l'operador. Les llectures que s'obtenen en este instrument són les d'ànguls verticals, horisontals i distàncies. Una atra particularitat d'este instrument és la possibilitat d'incorporar-li senyes com a coordenades de punts, còdics, correccions de pressió i temperatura, etc.

La precisió de les mides és de l'orde de la diezmilésima de gradián en ànguls i de milímetros en distàncies, podent realisar mides en punts situats entre 2 i 5 quilómetros segons l'aparat i la cantitat de prismes usada. Per a l'òptim eixercite de les estacions totals és necessari que l'equip estiga calibrat; per a això es deu donar manteniment i ajusts per mig de l'us d'un colimador.

Teodolit, estació total i GPS

Genèricament li'ls denomina estacions totals perque tenen la capacitat de medir ànguls, distàncies i nivells, la qual cosa requeria prèviament de diversos instruments. Estos teodolits electro-òptics fa temps que són una realitat tècnica accessible des del punt de vista econòmic. La seua precisió, facilitat d'us i la possibilitat d'almagasenar l'informació per a descarregar-la despuix en programes de CAD ha fet que desplacen als teodolits, que actualment estan en desús.

Per una atra part, des de fa ya varis anys les estacions totals s'estan veent desplaçades per equips GNSS (Sistema Satelital de Navegació Global, per les seues sigles en anglés) que comprenen sistemes com el GPS, abans conegut com Navstar, de EE. UU., el GLONASS de Rússia, El COMPASS de China i el GALILEO de l'Unió Europea. Les ventages del GNSS topogràfic sobre l'estació total són que, una volta fixada la base en terra no és necessari més que una sola persona per a prendre les senyes, mentres que l'estació requeria de dos, el tècnic que manejava l'estació i l'operari que situava el prisma; i encara que en la tecnologia d'estació total robòtica açò ya no és necessari, el preu dels sistemes GNSS ha baixat tant que han anat desplaçant a aquelles en camp obert. Per una atra part, l'estació total exigix que existixca una llínea visual entre l'aparat i el prisma (o punt de control), lo que no és necessari en el GNSS, encara que per la seua banda el GNSS requerix a l'operari situar-se en dit punt, la qual cosa no sempre és possible. La gran ventaja que manté l'estació total davant els sistemes satelitales són els treballs baix sostre i subterràneus, ademés d'aquells a on l'operador no pot accedir, com a torres elèctriques o riscs, i que en sistemes de medició sense prisma de fins a 3000m (a la data) estos alçament es poden fer per una persona i des d'un sol punt, encara que en este aspecte els escáneres làser i la tecnologia LIDAR han estat guanyant terreny.