Azimut
El azimut,[1]també escrit com azimut (en àrap: السمت [as-sumūt] ‘les direccions, plural de samt ‘direcció’’)[2]o més rarament acimud (en plural, acimudes),[3]es referix a un àngul de l'orientació sobre la superfície d'una esfera real o virtual. El significat precís d'este terme té algunes particularitats segons la disciplina en la que s'use.
Quan s'usa com una coordenada celest, el azimut és la direcció horisó tal d'una estrela o un atre objecte astronòmic en el cel. L'estrela és el punt d'interés, el pla de referència és l'àrea local (per eixemple, un àrea circular en un radi de 5 km al nivell de la mar) al voltant d'un observador en la superfície de la Terra, i el vector de referència apunta al nort verdader. L'azimut és l'àngul entre el vector nort i el vector de l'estrela en el pla horisontal.[4]
L'azimut generalment es medix en graus (°). El concepte s'utilisa en navegació, astronomia, ingenieria, cartografia, mineria i balística.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula azimut s'usa en tots els idiomes europeus en l'actualitat. Té el seu orige en l'àrap medieval en السموت (al-sumūt, pronunciat as-sumūt), que significa "les direccions" (plural de l'àrap السمت al-samt = "la direcció"). La paraula àrap va entrar en el llatí medieval tardà en un context astronòmic i en particular en l'us de la versió àrap del astrolabio. El primer registre conegut en qualsevol idioma occidental està en espanyol en la década de 1270 en un llibre d'astronomia que es va derivar en gran part de fonts àraps, el Llibre del saber d'astrologia encarregat pel Rei Alfonso X de Castella.[5]El seu primer us registrat en anglés és en la década de 1390 en el Tractat del astrolabio de Geoffrey Chaucer.
Astronomia
[editar | editar còdic]En astronomia, l'azimut és l'àngul o llongitut d'arc medit sobre el horisó celest que formen el punt cardinal Nort i la proyecció vertical de l'astre sobre l'horisó de l'observador situat en alguna latitut. Es medix en graus des del punt cardinal Nort en el sentit de les agulles del rellonge, o siga Est, Sur, Oest, Nort.
Per proyecció vertical, entenem el tall en el horisó que té el círcul màxim que passa pel cenit i l'astre.
És una de les dos coordenades horisontals, sent l'atra l'altura. L'altura i l'azimut són coordenades que depenen de la posició de l'observador. És dir que, en un mateix moment, un astre és vist baix diferents coordenades horisontals per diferents observadors situats en punts diferents de la Terra. Açò significa que dites coordenades són locals.
Pel que fa a la construcció de dolmenes, el azimut és la tercera pedra colocada de manera horisontal sobre dos nadir. Es tracta puix d'un terme arqueoastronomico.
Nàutica
[editar | editar còdic]En nàutica, l'azimut es medix des del punt cardinal nort en sentit horari de 0° a 360° i es diu azimut verdader (Azv) o real. L'azimut podrà ser magnètic, si es medix respecte al nort magnètic (Azm), o azimut brúixola (Azc), en anglés compass, si es medix des del punt nort de la brúixola. En el cas de les cartes de navegació aérees, en les que s'usa l'azimut magnètic, se li denomina rumbo.
Acimudes medits des del nort verdader
[editar | editar còdic]| Des del Nort | |||
|---|---|---|---|
| Nort | 0° o 360° | Sur | 180° |
| Nornoreste | 22,5° | Sursuroeste | 202,5° |
| Noreste | 45° | Suroest | 225° |
| Estenoreste | 67,5° | Oestesuroeste | 247,5° |
| Este | 90° | Oest | 270° |
| Estesureste | 112,5° | Oesnoroeste | 292,5° |
| Surest | 135° | Noroest | 315° |
| Sursureste | 157,5° | Nornoroeste | 337,5° |
Conversió
[editar | editar còdic]Per a convertir un rumbo a un azimut és necessari primer conéixer la declinació magnètica. D'esta forma, si la declinació magnètica és a l'Est, llavors l'azimut va a ser el rumbo més la declinació magnètica (Az = Rm+Dm). En canvi, si la declinació magnètica és a l'oest, llavors l'azimut és igual al rumbo menys la declinació magnètica (Az = Rm-Dm). Per a facilitar les equacions i que s'utilise una sola, s'usa l'equació a on l'azimut és el rumbo més la declinació magnètica tenint en conte la convenció de signes a on Este és positiu i Oest és negatiu. Eixemple: necessite trobar l'azimut en un punt a on el rumbo és de 60° i la declinació magnètica és de 5° Oest (-5°). Utilisant la fòrmula: Az = Rm+Dm = 60° + (-5°) = 55°.
Demores en nàutica
[editar | editar còdic]En un buc en navegació es diu aixina a l'àngul medit «des del nort», en sentit horari, fins a un objecte (far, astre, embarcació, etc.).
Ya que existix una diferència entre el nort geogràfic i el magnètic, hi ha una desviació a l'hora de dur a una carta nàutica les medicions de les demores. Pot ser demora verdadera (Dv) o demora d'agulla (Dona). La demora verdadera és la demora d'agulla corregida en la correcció total (Ct). És la que realment es marca en la carta nàutica.
La correcció total (Ct) és la suma de la declinació magnètica (dm), diferència entre els nortes geogràfic i magnètic, i la desviació d'agulla, desviació produïda per les masses metàliques i aparats d'un barco (Dv=Dona+Ct).
Si l'àngul es medix des de la proa de l'embarcació es denomina "marcació". Si la marcació s'obté pel babor de l'embarcació és negativa i si és pel estribor és positiva.
Les marcació es poden convertir en demores utilisant la fòrmula: demora=marcació+rumbo.
Instruments
[editar | editar còdic]La pren d'ànguls horisontals en el vocabulari mariner se sol denominar «marcació». En els bucs, les «marcació visuals» es prenen des d'unes plataformes en suspensió cardánica que tenen un rogle rotatori (alidada) cridades taquímetros. En bucs equipats en girocompás, els taquímetros solen posseir un "repetidor" del girocompás, lo que permet prendre directament el "azimut compàs", al que deu sumar-se l'error conegut, si ho hi haguera.
També pot prendre's una "marcació radar" als ecos identificats. Si el radar està en presentació «relativa», és dir que la seua «llínea de fe» està indicant la proa, a eixa «demora» se li suma el rumbo. Si el radar està en presentació "verdadera", la llínea de fe indica el Nort i es pren directament l'azimut.
Cartografia
[editar | editar còdic]En la cartografia, l'azimut es medix també des del punt cardinal nort.
És l'àngul d'una direcció contat en el sentit de les agulles del rellonge a partir del nort geogràfic. L'azimut d'un punt cap a l'est és de 90 graus i cap a l'oest de 270 graus sexagesimals. El terme azimut solament s'usa quan es tracta del nort geogràfic. Quan s'escomença a contar a partir del nort magnètic, se sol denominar rumbo o azimut magnètic. En la geodèsia o la topografia geodèsica, l'azimut servix per a determinar l'orientació d'un sistema de triangulació.
És freqüent que en la cartografia, i especialment en la topografia, els acimudes s'expressen en graus centesimales en lloc d'utilisar els graus sexagesimals.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Etimologia segons el DRAE
- ↑ «Universitat de Salamanca. Diccionari de la Ciència i la Tècnica de la Renaixença». Consultat el 12 de juny de 2021.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ "Azimuth" at New English Dictionary on Historical Principles; "azimut" at Centre National de Ressources Textuelles et Lexicals; "al-Samt" at Brill's Encyclopedia of Islam; "azimuth" at EnglishWordsOfArabicAncestry.wordpress.com [1] archivat en Wayback Machine.. En àrap s'escriu al-sumūt sempre es pronuncia as-sumūt (vore pronunciació de "al-" en àrap).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Acimut» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.