Anar al contingut

Oenanthe lachenalii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Oenanthe lachenalii (Oenanthe lachenalii)

Oenanthe lachenalii és una espècie de planta herbácea pertanyent a la família de les apiáceas. És originària de la regió del Mediterràneu.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta herbácea que pot alcançar el metro d'altura i que viu en sols salinos que s'inunden, en mig de juncs i canyas. Es tracta d'una umbelífera de flors blanques, puix és fàcil d'identificar entre els herbars. Les fulls estan dividides en segments molt estrets. Es pot diferenciar de Oenanthe globulosa, que és més freqüent, perque els radis de les umbelas no són tan grossos i el seu número és major, més de 7, ademés és una planta més alta. Florix en estiu.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en la regió del Mediterràneu en junqueras sobre sols humits, sols subhalófilos prop del llitoral i màrgens de séquies.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Oenanthe lachenalii va ser descrita per Carl Christian Gmelin i publicat en Fl. Bad. 1: 678 1805.[2]

Etimologia

Oenanthe: nom genèric que deriva del grec oinos = "va vindre", per a una planta d'olor a vi, i el nom grec antic per a alguna planta espinosa.[3]

lachenalii; epítet otorgat en honor del botànic suís Werner de Lachenal (1736-1800).[4]

Citologia

Número de cromosomas de Oenanthe lachenalii (Fam. Umbelliferae) i táxones infraespecíficos: 2n=22.[5][6]

Sinonímia
  • Oenanthe mija Merino[5]
  • Oenanthe rhenana DC. in Lam. & DC. [1815, Fl. Franç., éd. 3, 5 : 506]
  • Oenanthe pimpinelloides L. [1754, Fl. Angl. : 13] [1754] senar L. [1753]
  • Oenanthe megapolitana Willd. [1809, Ges. Naturf. Freunde Berlin Mag. Neuesten Entdeck. Gesammten Naturk., 3 : 297]
  • Oenanthe marginata Vis. [1850, Fl. Dalm., 3 (1) : 38]
  • Oenanthe jordanii Tingues. [1824,1829, Fl. Nap., 3 : 316]
  • Oenanthe gymnorhiza Brign. [1810, Fasc. Rar. Pl. Forojul. : 21]
  • Oenanthe approximata Mérat [1812, Nouv. Fl. Env. Paris, éd. 1 : 115]
  • Selinum lachenalii (C.C.Gmel.) I.H.L.Krause in Sturm [1904, Fl. Deutschl., ed. 2, 12 : 94] senar C.C.Gmel. [1805]
  • Phellandrium tabernaemontani Bubani[7]
  • Castellà: acibuchas, acibutas, fenollera aquàtica.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Oenanthe lachenalii». Universitat de les Illes Balears: Fotografias detallades i informació de l'espècie. Consultat el 27 de setembre de 2010.
  2. «Oenanthe lachenalii». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 de juliol de 2013.
  3. En Noms Botànics
  4. Genaust, Helmut (1976). Etymologisches Wörterbuch der botanischen Pflanzennamen ISBN 3-7643-0755-2
  5. 5,0 5,1 5,2 «Oenanthe lachenalii». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 28 de setembre de 2010.
  6. Proves Números cromosòmics per a la flora espanyola, 603-617. Gallego, M. J. & A. Aparicio (1990) Lagascalia 15(2): 288-295.:
  7. «Oenanthe lachenalii». Tela Botànica. Consultat el 28 de setembre de 2010.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons