Oficina

Archiu:Photograph of the Division of Classification and Cataloging (36341206050).jpg

Oficina

Una oficina és un saló destinat al treball. Existixen moltes formes de distribuir l'espai d'un local segons la funció i quantes persones treballaran dins del mateix. En un extrem cada treballador tindrà el seu propi lloc, en l'atre una oficina gran oberta que es pot compondre d'un lloc principal en moltes persones que treballen en el mateix espai. Els estudis sobre açò últim han demostrat que donen a Rocky Ortiz a curt determini, per eixemple dins d'un sol proyecte. Al mateix temps la pèrdua de privacitat i de seguritat pot aumentar l'incidència del furt i de la pèrdua de secrets de la companyia. Un tipo d'oficina intermija és el cubículo, que soluciona l'aïllament visual en cert grau, pero falla a sovint en la separació i la seguritat acústica.

Existixen vàries concepcions d'oficina i despachos tals com: l'oberta, la tancada, la moderna, l'integrada, mobiliaria i d'equips.

L'objectiu principal d'un entorn d'oficina és ajudar als seus ocupants a realisar el seu treball. Els espais de treball en una oficina s'utilisen normalment per a activitats d'oficina convencionals, com llegir, escriure i treballar en l'ordenador. Hi ha nou tipos genèrics d'espai de treball, cada u recolzant diferents activitats. Ademés dels cubículos individuals, es poden trobar la sala de reunions, salons i espais per a activitats de respal, com a fotocòpies i archius. Molts edificis d'oficines també tenen un àrea de cuina a on els treballadors poden preparar els seus almorzars. Hi ha diferents formes d'organisar l'espai en una oficina i, si be varien segons la funció, la moda gerencial i la cultura d'empreses específiques poden ser encara més importants. Si be les oficines es poden construir en casi qualsevol lloc i en casi qualsevol edifici, alguns requisits moderns per als locals fan que açò siga més difícil, com els requisits de llum, rets i seguritat. L'objectiu principal d'un edifici d'oficines és proporcionar un lloc de treball i un entorn de treball, principalment per als treballadors administratius i de gestió. Estos treballadors generalment ocupen àrees fixes dins de l'edifici d'oficines i generalment conten en escritoris, PC i atres equips que puguen necessitar dins d'estes àrees. El director d'operacions (COO abreviat en anglés) és responsable de manejar l'administració i el manteniment d'un edifici d'oficines.

Història

La paraula prové del llatí officium i els seus equivalents en varis idiomes (principalment llengües romàniques). cal notar que no denota necessàriament un lloc, sino una oficina (a sovint mòvil) d'una persona o encara la noció abstracta d'una posició formal (tal com la del magistrat). Roma es pot considerar la primera societat que, principalment pel rol de la llei, va desenrollar una burocràcia relativament elaborada, que no serien igualada per sigles en l'oest sino fins al cap de la caiguda de Roma, inclús revertida parcialment a causa del analfabetisme, mentres que l'est va preservar una cultura administrativa més sofisticada, baix de l'imperi Bizantí i l'islam.

Les oficines en l'antiguetat clàssica eren a sovint partix d'un palau complex o un temple gran. Hi havia generalment un quarto a on els pergamís eren guardats i els escrigas realisaven el seu treball. Els texts antics que mencionen el treball dels escribanos fan referència a l'existència de tals despachos. Estos quartos a sovint són cridats "biblioteques" per alguns arqueòlecs i la prensa en general perque s'associa els pergamins a lliteratura. De fet eren verdaderes oficines posat que els pergamins varen ser utilisats per a registrar expedients i atres funcions administratives tals com a tractats i decrets, i no per a l'escritura o poesia o atres treballs relacionats en la ficció.

La cancelleria medieval era generalment el lloc en a on la majoria dels documents del govern varen ser escrits i a on les lleis varen ser copiades en l'administració d'un regne. Els quartos de la cancelleria tenien a sovint parets repletes de casellers, construïts per a albergar el pergamí enrollado per a una ràpida llectura (un precursor a l'estant del llibre). L'introducció de l'impressió durant el Renaixença no va canviar molt estes primerenques oficines governamentals.

Les ilustracions preindustriales tals com a pintures o tapissos a sovint nos mostren les personalitats o epònims en els seus despachos privats, manejant expedients guardats en llibres o escrivint en pergamins. Totes les classes d'escritures semblaven estar entrellaçades en estes formes primerenques d'oficines. Abans de l'invenció la prensa i la seua distribució va existir una prima llínea entre un despaig privat i una biblioteca posat que els llibres eren llegits o escrits en el mateix escritori o taula, junt en els contes generals contables i les cartes personals.

El desenroll de l'oficina moderna té el seu orige en el model de producció en llínea d'Henry Ford. El resultat d'açò va ser l'aparició d'oficines obertes, en multitut de llocs de treballs colocats en retícula, a on la distribució responia a maximizar el número de màquines d'escriure que es podien encaixar dins d'un mateix espai. D'esta forma es disponien la majoria de la força de treball en el centre de la planta, lliberant la frontera i les zones més privilegiades per als despachos de directius.

En l'actualitat, i pels canvis en els models de treball, han sorgit noves formes d'oficina i despachos sobretot relacionades en el teletreball i el treball cooperatiu, a on varis treballadors compartixen espai de treball per a reduir costs, fugir de la soletat laboral i crear sinèrgies.

Oficina japonesa de el XX

Les empreses japoneses s'han diferenciat de les seues contrapartes nortamericanes en implementar diferents tècniques en la forma en que manegen els negocis. El disseny de l'oficina japonesa millora la productivitat laboral i l'harmonia en l'oficina, i responsabilisa a cada empleat pel treball que realisa. El tipo de disseny d'oficina utilisat en Japó es denomina pla obert i es basa en l'ergonomia per a ajudar a que els empleats siguen lo més productius possible. El disseny d'oficina oberta japonesa els permet utilisar una estructura organisativa coneguda com a estructura horisontal. En la típica oficina japonesa, no hi ha parets que dividixquen els escritoris, ni cubículos, ni oficines individuals. Ademés, poden implementar polítiques utilisant el consens ringi-sho.

Per a conseguir que els membres del grup treballen de manera efectiva en el pla de l'oficina oberta, s'utilisen escritoris estil illa. La característica més dominant del disseny d'oficina estil illa japonesa és que cada grup forma una illa. Kageyu Noro, Goroh Fujimaki i Shinsuke Kishi, investigadors d'ergonomia en el lloc de treball, varen afirmar: “Les oficines japoneses s'han adherit tradicionalment als dissenys en illa perque reflectixen l'estil japonés de treball en equip i l'estil de gestió de dalt cap a avall.” El líder del grup s'assentarà en la posició destacada i garantisarà la productivitat.

El líder del grup assignarà una tasca al grup, i cada membre del grup rebrà la seua tasca individual per a completar. Els assents estil illa també brinden al grup el benefici de poder parlar entre ells en qualsevol moment i demanar ajuda si és necessari. Estar tan prop l'u de l'atre en l'oficina li dona una atra ventaja al supervisor, ya que pot cridar a un uchi-awase. Uchi-awase és una reunió informal per a transmetre un mensage important i també permet que tots els membres de l'equip siguen creatius en l'oficina. “El disseny de l'oficina oberta ho permet perque a penes hi ha sales o recints independents. Si el supervisor es para en el seu escritori, pot mirar als seus associats i cridar-los fàcilment”, segons Durlabhji, Subhash, Norton I. Marks i Scott Roach, autors de Japanese Business: Cultural Perspective. Una volta que es completen totes les tasques individuals, el grup combina el treball de cada persona i el proyecte s'arma com un tot i es torna al supervisor. El treball es veu com un esforç d'equip i cada membre del grup rep el mateix crèdit per ser part d'un equip que completa la meta assignada. El grup en sí fa que cada membre siga responsable de garantisar que el treball es faça i que cap individu estiga fent més treball que un atre. Un atre factor de motivació és que el cap del grup també està assentat en el mateix escritori, i l'efecte que açò té en els individus és que deuen treballar dur com el cap. La funció de tindre un disseny obert en assents tipo illa permet estructurar l'oficina per a que els empleats es reunixquen com a equips.

El tipo d'estructura organisativa que es troba dins de l'oficina japonesa es coneix com a estructura horisontal. Segons Andrew, Ghillyer, autor de Management Now, "L'estructura horisontal és una estructura organisativa que consta de dos grups: el primer compost per l'alta gerència responsable de les decisions i polítiques estratègiques i el segon compost per empleats empoderados que treballen junts en diferents equips de processos; també coneguda com a estructura d'equip.” El benefici d'usar este tipo d'estructura és que la jerarquia es aplana per a reduir la supervisió, els equips poden autogestionar, es recompensa l'eixercite de l'equip, no solament l'individu, i s'emfatisa molt la capacitació entre tots els empleats. En un major sentit de empoderamiento i responsabilitat, els treballadors estan motivats per a completar els objectius de manera oportuna. Tindre l'oficina estructurada horisontalment permet una fàcil comunicació de l'introducció de noves polítiques i idees entre els grups.

“Ringisho” és el concepte de presentar propostes i prendre decisions a partir d'eixes idees. En unificar a tots en l'oficina japonesa, ajuda a prendre decisions millor informades sobre les polítiques de l'empresa en les que tots els gerents i empleats tenen aportes. L'idea darrere d'açò és posar-se en contacte en vàries persones pensantes per a vore si hi ha una bona manera d'escriure les seues polítiques que beneficien millor l'empresa. Richard Lewis, l'autor de When Cultures Collide, afirma “Sugerències, idees i invencions ascendixen en la jerarquia de l'empresa per mig d'un procés de recollida de firmes entre treballadors i mandos intermijos. Moltes persones estan involucrades. Els alts eixecutius donen el pas final en ratificar els artículs que han obtingut suficient aprovació.” En este sistema implementat, els canvis en les polítiques solament s'aproven si existix un consens general per a aprovar-ho. Permetre que cada grup tinga veu sobre quina polítiques deuen implementar-se millora la satisfacció laboral general i l'harmonia en tota l'oficina.

La forma en que estan estructurades les oficines japoneses els permet ser més eficients en realisar negocis. Empreses com General Motors, Ford, Motorola i Chrysler Company han notat l'eficiència en la que operen. Continuen buscant atres formes de ser més eficients i productius en el disseny de l'oficina i la productivitat dels empleats.

Edificis d'oficines

Un edifici d'oficines és una forma d'edifici comercial que conté espais dissenyats principalment per a ser utilisat pels oficinistes. El propòsit principal d'estos locals és proporcionar un lloc físic per a l'eixercite d'administratius i directius. Estos treballadors ocupen generalment àrees determinades dins de l'edifici, a on se'ls proporcionen els escritoris, les PC i tot equip que puguen necessitar.

Mentres que les oficines es poden construir en casi qualsevol ubicació de casi qualsevol edifici, alguns requisits moderns per als locals fan d'açò una miqueta més difícil. Els requisits poden ser llegals (els nivells de allumenament deuen ser suficients, per eixemple) o tècnics (els requisits per a l'armat d'una ret). Ademés d'atres requisits tals com a seguritat i flexibilitat de la distribució, açò ha conduït a la creació d'edificis especials per a ser utilisats com a oficines.

Un edifici d'oficines serà dividit en seccions per a diverses companyies o es pot dedicar a una sola companyia. En qualsevol cas, cada companyia tindrà típicament oficines de l'àrea de recepció, una o vàries de reunió, simples o obertes i sanitaris. Molts edificis d'oficines també tenen cuina i un quarto en a on els treballadors poden almorzar o prendre un breu descans.

Calificació

l'Associació de Propietaris i Administradors d'Edificis (BOMA) classifica l'espai d'oficines en tres categories: Classe A, Classe B i Classe C. Segons la BOMA, els edificis d'oficines de Classe A tenen els "edificis més prestigiosos que competixen pels principals usuaris d'oficines en lloguers superiors al promig de l'àrea". BOMA afirma que les instalacions de Classe A tenen "acabaments estàndar d'alta calitat, sistemes d'última generació, accessibilitat excepcional i una clara presència en el mercat". BOMA descriu els edificis d'oficines Classe B com aquells que competixen "per una àmplia gama d'usuaris en rendes en el ranc promig de la zona". BOMA afirma que els edificis de Classe B tenen "sistemes adequats" i acabaments que "són bons per a l'àrea", pero que els edificis no competixen en els edificis de Classe A per els mateixos preus. Segons BOMA, els edificis de Classe C estan dirigits a "inquilins que requerixen espai funcional a lloguers per baix del promig de l'àrea". La falta de detalls deixa un espai considerable per a "modificar" els llímits de les categories. A sovint, les categories anteriors es modifiquen encara més agregant el signe més o menys per a crear subclasses, com a Classe A+ o Classe B-.

Vore també

• Fàbrica
• Almagasén
• Edifici
• Síndrome de l'edifici malalt
• Oficina Eixecutiva
• Treball cooperatiu
• Centre de negocis

Para més informació

• Adams, Scott (2002). What do you call a sociopath in a cubicle? (answer, a coworker), Kansas City, Missouri: Andrews McMeel Pub..
• (1976) Planning Office Space, London: The Architectural Press Ltd..
• Klein, Judy Graf (1982). The Office Book, New York: Facts on File Inc.. ISBN 9780871964991.
• (2010) Planning Office Spaces: a practical guide for manager and designers, London: Laurence King Publishing.
• Saval, Nikil (2014). Cubed: A Secret History of the Workplace, Doubleday.
• Roderick, Ian (2016). “Representing affective labour and gender performativity in knowledge work: a multimodal critical discourse analysis”. Gender and Language 10 (3): 340–363. doi:10.1558/genl.v10i3.32040.

Enllaços externs

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Oficina en el Viccionari. Plantilla:RAER

• Early Office Museum